La piscina egípcia de Sant Antoni fa vessar el got de l’aigua d’Eivissa
Els ajuntaments autoritzen a Eivissa centenars de noves piscines, mentre demanen als ciutadans que estalviïn aigua a l’hora de dutxar-se
La festa egípcia de Sant Antoni de Portmany, amb piscina de 170 tones d’aigua inclosa, ha resultat la notícia de l’agost a Eivissa. Poques vegades un assumpte de tan poc calat –calat hidrològic, s’entén, perquè de polític sí que en té– ha provocat tal commoció. La carrinclonada egípcia per a 350 exclusius convidats, autoritzada a la pedrera de Can Coix, li està costant a l’Ajuntament portmanyí, del PP, un desgast sense precedents, i ha proporcionat al PSOE una munició política que ni s’esperava.
La festa es va fer el passat 14 d’agost i de llavors ençà no se n’ha deixat de parlar, amb el Diario de Ibiza com a principal impulsor del tema, però amb ressò a mitjans nacionals tan dispars com ElDiario.es i OKDiario. En realitat, la capacitat de la piscina egípcia equival a un parell o tres de les piscines normals que podeu trobar en qualsevol casa aïllada, i se’n construeixen al voltant de 200 cada any, a Eivissa; milers, si ampliam l’àmbit a la resta de les Balears. La mida més habitual d’una piscina és de 8 per 4 metres, d’1,40 de profunditat; és a dir 44,8 tones d’aigua. Així, doncs, per què tant d’escàndol?
Per l’obscenitat. No és la quantitat d’aigua, és la demostració de poder d’una colla de rics, que poden llogar per menys de 200 euros un espai públic i fer-hi més o menys el que vulguin. Com, per exemple, muntar-hi una festa egípcia amb piràmides de cartó pedra, un llac d’aigua de 170 tones i ballarins amb tapaculs. Que tinguis molts diners no t’exclou de tenir mal gust, com ha quedat demostrat. Al contrari, permet la materialització de les beneitures més tronades, sense que els organitzadors vegin penalitzada per això la seva superdotada economia. Els organitzadors, l’agència estatunidenca Van Wyck & Van Wyck, és segons Diario de Ibiza una de les més reclamades per les elits polítiques i socials dels Estats Units, i han treballat per als Clinton, els Obama, els Bush, Madonna i Beyoncé. Admirable. Recordem que el principal projecte urbanístic de l’actual president dels EUA és la construcció d’un saló de ball a la Casa Blanca, que costarà 200 milions de dòlars i imitarà Versalles. En línia amb la festa egípcia.
Mentrestant, als turistes i als eivissencs se’ns demana que ens dutxem amb seny –“Dutxa’t en el temps que dura una cançó”, proposava una campanya d’Aqualia i l’Ajuntament d’Eivissa de fa un parell d’anys– no fos que es perdés una gota del preuat líquid. De fet, els cinc ajuntaments eivissencs –els mateixos que tenen la capacitat legal d’autoritzar o denegar la construcció de piscines– participen en les campanyes anuals de conscienciació de l’Aliança per l’Aigua, una entitat sense ànim de lucre que té el suport municipal i també del Consell. I no és que les campanyes no siguin necessàries. En els darrers deu anys, Eivissa pràcticament no ha sortit de la prealerta per sequera; ara mateix els aqüífers estan al 42% de la capacitat. Fins i tot, la major de les Pitiüses va entrar en alerta per sequera entre el juliol i el novembre del 2025, amb els aqüífers per davall del 30%. En aquell moment, s’adoptaren mesures tan radicals com la prohibició d’omplir piscines públiques o privades i de netejar amb mànega d’aigua terrasses i carrers. Les tres dessaladores d’Eivissa varen arribar a treballar al 110% de la capacitat. El president del Consell eivissenc, Vicent Marí, va declarar: “Cada litre d’aigua compta, és fonamental tancar bé les aixetes” (Periódico de Ibiza, juliol del 2025). Es coneix que els eivissencs vàrem entendre el missatge. Ara, ajuntaments com el de Sant Antoni es veuen també enxampats per les campanyes d’estalvi que promouen, però que no compleixen.
La paraula màgica
Però, estau tranquils, perquè, en qualsevol religió, hi ha un mantra, una oració, una paraula màgica que té poder curatiu i restaurador per a cada cas. En la religió del monocultiu turístic, i en qüestió d’aigua, la paraula màgica és ‘dessaladora’. Preparau-vos per sentir-la cada vegada que gireu la cantonada els pròxims mesos. Només faltaria que cada nova vil·la que es construeix no pugui tenir la seva piscineta adjunta!... Qualsevol cosa abans que admetre que el model actual, turístic i residencial, supera ja de bon tros les capacitats d’Eivissa; que el canvi climàtic posa encara més pressió a uns recursos molt limitats: més insolació, més temperatura, plogudes més irregulars, sequeres més llargues...
A Eivissa ja tenim una piscina per cada 14 habitants de mitjana, creuant les dades del Cadastre amb la població. Si sou al municipi de Sant Joan de Labritja, la mitjana és de 6,9. A Sant Josep i a Santa Eulària toca una piscina a cada 6,8 i 9,3 habitants, respectivament. Entre el 2024 i el 2025, l’any de la sequera declarada, es varen afegir a Eivissa 581 piscines. I Mallorca no queda enrere. De fet, té el dubtós honor d’anar per davant: a la bucòlica localitat de Deià toquen a una piscina per cada quatre habitants; grans poblacions com Andratx, Calvià, Marratxí, Llucmajor, sa Pobla..., superen àmpliament els registres eivissencs. Això serà aviat com la cançó Personal Jesus, de Depeche Mode, però amb piscines. Esper que en una futura revisió de l’Estatut d’Autonomia, la piscina personal sigui considerada com un dret per als ciutadans de les Illes. Els fidels del monocultiu turístic segur que ho veuen amb bons ulls.