Els partits balears prenen posicions per a les eleccions generals

Exàmen a Prohens abans d'hora

Feia mesos que el PP reclamava eleccions generals. Ara bé, hauria preferit que l’avançament es fes en plena crisi per Ceuta, i no durant les protestes per l’habitatge. En el ple de dimarts passat, tant la presidenta Marga Prohens com el conseller d’Habitatge, José Luis Mateo, varen ser interpel·lats fins en vuit ocasions sobre habitatge, i l’oposició no aturarà de demanar per què el Govern es nega a limitar el preu del lloguer fins que arribi el moment de votar. Les eleccions s’han convertit en un examen abans d’hora a la gestió de l’Executiu.

“El PSOE ha entès que era un moment propici per mobilitzar el seu votant”, admeten fonts de l’equip de la presidenta. Però malgrat aquest contratemps, el PP respira tranquil. El mes de maig passat va renovar els seus òrgans interns amb vista a les autonòmiques del 2027 i preveient un possible avançament. També és conscient que les enquestes li somriuen malgrat el cop d’efecte de Pedro Sánchez. “No hem apreciat un canvi de tendència”, asseguren les mateixes fonts. Si no hi ha un gir de guió de darrera hora, el seu cap de llista per les Balears serà José Vicente Marí Bosó, actual portaveu adjunt del grup parlamentari popular al Congrés.

Propietaris contra llogaters

“L’habitatge no ens incomoda”, assenyalen fonts del partit, que asseguren que el Govern aprofitarà l’ocasió per treure pit de la seva recepta en matèria d’habitatge, que implica alliberar sòl, promoure la construcció i introduir rebaixes fiscals per als nous propietaris. Encara que l’esquerra s’erigeixi en defensa dels sectors més vulnerables, com els llogaters, els populars es posaran al costat dels propietaris. “Som un país de petits propietaris, i el govern espanyol els ha transmès una sensació de por”, assenyalen fonts coneixedores.

Les acampades pel cas Maricarmen tampoc representen una novetat per al PP balear, asseguren les mateixes fonts. Les protestes pels preus disparats de l’habitatge –els lloguers són un 70% més cars que fa quatre anys– s’han succeït a les Illes des del començament de la legislatura. “La mobilització social no sempre es canalitza electoralment”, opinen fonts populars.

Pel que fa a la relació amb Vox, fa mesos que no hi ha un nou xoc entre els partits, i l’extrema dreta ha avançat que està disposada a donar suport a la llei agrària, una de les darreres bales del Govern. Tot i això, el PP manté les distàncies i ha evitat abonar-se a la teoria d’una tupinada de Vox. Considera que alimentar aquesta sospita pot ser contraproduent i desmobilitzar persones que només poden votar per correu.

Més enllà de les eleccions, una eventual victòria d’Alberto Núñez Feijóo podria desactivar una part de l’argumentari del Govern. “Si governa el PP, què farem fins a les autonòmiques, sense poder dir que Madrid ens mata?”, assegura un càrrec del Govern. Sigui com sigui, Prohens continuarà marcant perfil institucional com la seva “principal carta de presentació”.

Armengol torna a demanar el vot

Torna a ser el moment de Francina Armengol. L’expresidenta del Govern i líder del Congrés dels Diputats encapçalarà previsiblement la llista del PSIB a les generals. Una vegada més, els socialistes s’ho juguen tot al seu hiperlideratge, i preveuen reivindicar especialment la seva tasca a la Cambra baixa.

“Amb ella s’ha aconseguit que es pugui parlar català, gallec i euskera al Congrés, s’ha accelerat la modificació de la Constitució perquè Formentera tingui senador, i també per canviar les paraules anacròniques ‘minusvàlid’ i ‘disminuït’ per ‘persones amb discapacitat’ a la Carta Magna”, defensa el portaveu del grup parlamentari socialista, Iago Negueruela. El PSIB també atribueix a Armengol l’aixecament del veto del govern espanyol al debat sobre cogestió aeroportuària de les Illes, encara que aquest es va produir després que el PSOE sabés que, si no, el PP i Sumar-MÉS podien votar a favor de deixar-lo sense efecte a la Mesa.

Armengol es reivindicarà com a part del pinyol de Pedro Sánchez a Madrid en uns comicis que es plantegen com un plebiscit sobre el president espanyol. Els socialistes se senten optimistes per haver pogut jugar amb el calendari i avançar les eleccions en un moment que consideren idoni per esperonar el votant d’esquerres, quan el carrer clama contra els preus de l’habitatge. “Estam molt còmodes en aquesta àrea”, assegura el portaveu del partit al Parlament, Iago Negueruela. En varen donar mostra en el ple de dimarts passat, quan el grup va treure l’artilleria pesant i va tornar a fer votar el PP i Vox en contra de limitar els preus del lloguer a les Illes. També queda per a l’hemeroteca l’escena de Pilar López, una dona desnonada de 65 anys, que dins l’hemicicle va dir a Prohens:“Jo t’he votat”. Un fet al qual la presidenta va reaccionar acudint al seu encontre i dient-li que no es deixi “utilitzar” electoralment.

Encara que l’esquerra del PSOE retreu a Sánchez no haver impulsat polítiques més contundents en matèria d’habitatge durant els vuit anys en què ha ocupat la Moncloa, els socialistes prefereixen aquest debat al de la corrupció, la crisi migratòria de Ceuta i les dificultats de l’executiu estatal per tirar lleis endavant en minoria. El partit centrarà esforços a fer crides al vot útil. Mentre que, d’altra banda, està negociant amb MÉS per Mallorca la possibilitat de presentar una única candidatura d’esquerres al Senat, per treure més profit dels vots.

Primera ronda

Si el PSOE obté un bon resultat a les generals, la candidata del PSIB a les autonòmiques, Rosario Sánchez, pot quedar més ben posicionada. Com a secretària d’Estat de Turisme, la seva imatge està vinculada directament a la del govern espanyol. Per ara, l’avançament electoral ja li ha permès girar full de la picabaralla sobre massificació turística, una arena en què estava més incòmoda. A diferència del 2023, en què les autonòmiques es varen fer abans que les estatals, en aquesta ocasió els resultats del PSOE marcaran el futur del PSIB.

Abascal és l’únic candidat

Repetirà Jorge Campos al capdavant de la candidatura de Vox Balears per a les generals? Els dirigents del partit eviten aquesta pregunta assegurant que el seu únic candidat és Santiago Abascal. “Tranquil·litat, que la resta de caps de llista ja s’aniran decidint”, assegura el portaveu adjunt del grup parlamentari, Sergio Rodríguez.

És un secret de domini públic entre els quadres del partit que la direcció estatal de Vox va forçar el salt de Campos a la política estatal per evitar una baronia a les Illes. La formació milita en una estructura completament vertical sense nuclis de poder a les autonomies, i totes les decisions es prenen des de l’executiva de Madrid. Després de la ruptura del grup parlamentari i les tensions internes viscudes aquesta legislatura, es desconeix si el partit tornarà a apostar per Campos a les llistes estatals.

En els darrers mesos Vox s’ha mogut per reordenar el partit a les Illes. Va nomenar Rodríguez, exdiputat crític, nou responsable d’Organització Territorial. En paral·lel, la dirigent estatal del partit i diputada al Congrés María Ruiz es va reunir a Palma amb tots els càrrecs electes del partit. La unitat interna no és una prioritat del partit, perquè considera que el seu votant es guia essencialment per la marca. Però en els darrers anys ha patit tantes crisis internes arreu de l’Estat que ja acusa un desgast.

Preparats des del minut u

“Estam preparats des del minut u”, assegura Rodríguez: “La remigració és la solució a la falta d’habitatge, la saturació de la sanitat i els serveis socials”. Vox s’aferra al discurs antiimmigració i deixa per a un altre moment els atacs al català i a l’independentisme. Fins i tot, encara que el retorn del president Carles Puigdemont sigui imminent. “No ens deixarem arrossegar per cortines de fum”, reivindica Rodríguez. Insisteix, a més, a agitar el fantasma d’un possible frau electoral:“Pedro Sánchez és capaç de qualsevol cosa”.

Un escó que es dona per segur

La federació d’Ara Més (MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa) dona per fet que mantindrà el diputat que va obtenir el 2023 al Congrés. Històricament el llindar per accedir a l’escó ha rondat els 40.000 o 50.000 vots, i Vicenç Vidal en va treure 83.116 fa només tres anys.

Ara bé, els ecosobiranistes han de decidir si pacten amb el Front Ampli, la coalició de l’esquerra espanyola. El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, va advertir que qualsevol acord es farà en “clau balear”:“No participarem en un esguerro estatal”. Segons expliquen fonts de la federació, en aquests moments hi ha converses amb la resta de partits a l’esquerra del PSIB per intentar trobar la fórmula idònia. Amb tot, Ara Més ha deixat clar que vol el lideratge de qualsevol coalició a les Balears. “Aquestes negociacions intenten fer una correcció de les coses que al 2023 no han funcionat amb l’acord amb Sumar-MÉS”, explica el coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “L’agenda balear no ha estat prou assumida pel govern espanyol, i el grup de Sumar no ha funcionat com a espai de feina compartida, i tots els actors en són conscients”, continua. A més, els ecosobiranistes també negocien una candidatura única per al Senat amb els socialistes.

Vicenç Vidal, candidat?

Una vegada superat aquest debat, queda decidir qui en serà el cap de llista. L’actual diputat per Sumar-MÉS, Vicenç Vidal, explica que està “a disposició del partit” i, per tant, deixa la porta oberta a repetir. Però també sonen noms alternatius, com el de la portaveu d’AraMés, Carme Gomila, membre de l’executiva del partit i presidenta d’Esquerra Illes. “El més important és la fórmula”, insisteix Vidal, que assegura que l’espai afronta la campanya “amb ganes i il·lusió”.“El PSOE haurà d’assumir la responsabilitat de no haver accelerat les mesures d’habitatge, i el PP la de no limitar el preu del lloguer”, adverteix.