Inici de legislatura
Política 16/07/2023

Els pactes entre el PP i Vox posen en risc els consensos històrics illencs

Del canvi climàtic a la llengua o la lluita contra la violència masclista, els acords entre els populars i l’extrema dreta comprometen continuar les polítiques que havien posat d’acord tot l’espectre parlamentari

7 min
Pedro Bestard (esquerra) serà el vicepresident segon del Consell de Mallorca i gestionarà Medi Ambient, tot i negar el canvi climàtic.

PalmaEl vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard (Vox), és un negacionista confés del canvi climàtic, però gestionarà Medi Ambient aquests quatre anys. En el Consell ha desaparegut la Direcció Insular d’Igualtat, i en el Govern s’ha eliminat la Conselleria per passar a ser una direcció general, a més de posar en relleu el concepte de ‘violència intrafamiliar’, enarborat per l’extrema dreta. El PP ha pactat la investidura de Marga Prohens, i comparteix govern, a Mallorca i Menorca, amb un partit que vol posar fi a les autonomies i l’autogovern. 

Aquests són alguns exemples que denoten que avui dia hi ha consensos històrics als quals han arribat els partits d’esquerra i dreta de les Balears abans de l’entrada de Vox en les institucions (2019) que podrien estar en risc. Els populars volen fugir de les crítiques i ja han afirmat que totes les línies d’actuació del Govern de Francina Armengol hi seran en el de Prohens (es faran polítiques contra la violència masclista i contra el canvi climàtic, per exemple), però la realitat és que ha donat espai a un partit que hi està totalment en contra.

Autogovern

Pactar i compartir govern amb un partit que vol menys autogovern

L’autonomisme i l’assumpció de competències és una qüestió que ha posat molt d’acord esquerra i dreta al llarg dels 40 anys de vigència de l’Estatut, aprovat l’1 de març del 1983. Així i tot, amb els resultats del 28 de maig el PP ha donat espai a Vox, tant en l’acord programàtic a escala autonòmica per investir Marga Prohens com a escala insular amb l’entrada en els governs de Mallorca i Menorca, tenint en compte que és una formació que rebutja les comunitats autònomes, i una de les seves grans proclames és el retorn de competències a l’Estat. Així ho va dir el president del Parlament –la segona autoritat de les Balears–, Gabriel Le Senne, de Vox, només un dia després de ser elegit, amb l’argument que la recentralització milloraria la gestió.

No és un argument nou, ja que amb la crisi econòmica del 2008 alguns líders polítics i presidents autonòmics posaven damunt la taula la necessitat de retornar competències i, sense anar més lluny, la líder de Ciutadans, Patricia Guasp, en la campanya electoral del 28-M va proposar fer-ho en el cas de la sanitat. Per tant, no és una qüestió només de l’extrema dreta, sinó que altres formacions han utilitzat part del discurs. 

Això contrasta amb el discurs d’investidura de Prohens, en l’inici del qual va fer una ferma defensa de l’autonomisme, per marcar perfil: “No se m’ocorr millor manera d’enfrontar-nos al futur que des d’aquest model que tan bé conjuga la gestió d’una realitat singular com la nostra, la vertebració del projecte comú i ambiciós d’una Espanya plural i diversa i la construcció d’una Unió Europea fonamentada sobre els valors de l’humanisme cristià”.

Què es necessitaria, per materialitzar el retorn de competències?El Parlament, en primer lloc, hauria d’aprovar-ho per una majoria de dos terços –Vox té un 13% i la suma amb el PP i Sa Unió arriba al 57%–, i després s’ha d’aprovar al Congrés amb una llei orgànica, que requereix la majoria absoluta. Per tant, és un camí complicat, però que Vox tingui espai institucional dona peu a amplificar el missatge.

Igualtat

El PP assumeix el concepte de violència intrafamiliar, que dilueix la masclista

El passat 13 de juliol es van complir set anys des de l’aprovació en el Parlament de la primera Llei d’igualtat autonòmica, que va tenir un ampli suport. De fet, als populars els van acceptar o transaccionar 30 esmenes de les 56 que van presentar. Això se suma a una Llei LGTBI que s’aprovà per unanimitat.

“D’entrada, el consens ja no hi és. Si no, el PP no s’atreviria a eliminar la Direcció Insular d’Igualtat i que vagi dins Famílies. En els consells és més greu perquè és qui té les competències en violència masclista. Queda per veure si el PP ara firmaria el pacte d’estat contra la violència de gènere del 2017”, assenyala la politòloga i experta en gènere Neus Tur. “L’extrema dreta ha desplaçat el marc d’allò que és acceptable. No estan al Govern, però ha fet que el soci, el PP, assumeixi part del discurs. Prohens no té Vox, però té un pacte firmat de violència intrafamiliar. Vox no governa, però el seu programa ha entrat a les institucions”, afegeix.

L’assumpció del concepte de violència intrafamiliar té un significat “simbòlic”, ja que s’envia el missatge que “les institucions no donen un suport explícit a la lluita contra la violència masclista”, eliminant també la Conselleria d’Igualtat i diluint-la en una direcció general. “Si no hi ha un rebuig explícit de la societat i tampoc de les institucions, els agressors es poden sentir més impunes”, exposa Tur. La politòloga apunta als “equilibris” de Prohens, que en el discurs d’investidura va parlar de “violència masclista”, mentre, al mateix temps, “pacta amb qui la nega”. “Avui el PP no pot fer un discurs tan bel·ligerant amb el feminisme, que és un tema central socialment; no és casual que Vox l’ataqui, com amb l’ecologisme”, subratlla Tur.

Llengua

La lliure elecció a les escoles contradiu la Llei de normalització lingüística?

La llengua va esdevenir element cabdal de les discussions perquè el PP i Vox arribassin a un acord d’investidura. Els dos partits saben que és un tema molt sensible, i els populars tenen al cap la revolta social del 2013 contra la implantació del TIL. No volen repetir aquella imatge que va ocupar totes les portades. L’acord entre les dues formacions va més enllà de les pretensions del PP, ja que la lliure elecció de llengua serà a totes les etapes educatives a finals de legislatura, i no només a la primera. A més, es llevarà el requisit lingüístic a la sanitat i tota la funció pública, i “es modificaran totes les normes que suposin una imposició lingüística”, sense especificar què és imposició. De fet, Prohens es va negar dues vegades a concretar si suposaria la derogació del Decret de mínims, aprovat pel PP de Matas el 1997.

“Si el pacte suposa eliminar les imposicions lingüístiques, la primera i més important és la del castellà. La presència del català com a llengua vehicular és imprescindible per donar compliment a la Llei de normalització lingüística (1986) –aprovada per unanimitat–, perquè tothom tingui igualtat de competències en català i castellà quan finalitzi les etapes educatives”, apunta el catedràtic de Filologia Catalana de la UIB, Nicolau Dols. Creu que, amb la lliure elecció de llengua, “és segur” que bona part dels estudiants no acabaran l’ensenyament obligatori amb un coneixement suficient del català, i si les dues llengües “tinguessin la mateixa presència pública en els mitjans, es podrien donar les tries en igualtat, però això no passa, i l’escola fa la tasca de suplència”.

El també president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans critica “la contradicció” d’eliminar el requisit lingüístic i, al mateix temps, assegurar que qualsevol ciutadà podrà ser atès i dirigir-se en català a l’administració. “Compromet l’obligació que el sistema públic tracti els ciutadans en la llengua de la seva elecció”, sosté.

Memòria democràtica

La derogació de la llei fa perillar la investigació de la repressió franquista

Tot i que el PP no ho portava al seu programa electoral, es va comprometre amb Vox a derogar la Llei de memòria democràtica, a bona part dels articles de la qual va donar suport quan es va aprovar el 2018. “Ha creat alarma social? Ha creat enfrontament? Tot el contrari, només amb Vox hi ha hagut crispació”, lamenta la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver. La derogació de la llei implica tirar enrere els projectes educatius, d’investigació, els homenatges, els reconeixements i la retirada de simbologia franquista. “La llei està centrada en els principis bàsics de drets humans de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. El Govern ha de construir, no destruir”, diu.

Dins la llei es recollien temes “transversals”, com la repressió cap a les dones, el col·lectiu LGTBI i els immigrants durant el franquisme, a més del reconeixement a la repressió lingüística. “Ens hi trobaran”, adverteix Oliver.

Com recorda Oliver, el passat març el relator de l’ONU d’aquesta matèria, Fabián Salvioli, va visitar Mallorca per conèixer de primera mà el treball del Govern en Memòria Democràtica, i “va lloar-lo a escala internacional”. Prohens argumenta que els familiars podran continuar cercant els seus, ja que la Llei de fosses està separada de la de memòria històrica i continuarà vigent, però “si no es desenvolupa, no es pot fer res”. A més, el fet que no hi hagi ni una conselleria ni una direcció general “dificulta tenir un interlocutor” davant el quart Pla de fosses, que es troba en vigència, i que “és molt ambiciós”, ja que se centra, sobretot, en la zona de sa Coma i Son Carrió. 

Canvi climàtic

El PP permet que un negacionista gestioni Medi Ambient en el Consell de Mallorca

“És imprescindible que hi hagi consensos en la lluita contra el canvi climàtic, ja que això no entén de colors polítics ni de majories parlamentàries”, assegura –a títol personal– el president del Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic, Pau de Vílchez. Per aquest motiu, l’absència d’acords programàtics sobre el canvi climàtic en el document firmat pel PP i Vox “va preocupar, ja que és el fet determinant per a la humanitat tal com la coneixem”. Un tema que se suma al fet que en el Consell de Mallorca el PP hagi accedit que Vox col·loqui com a vicepresident segon, gestionant Medi Ambient, un negacionista. “Vull deixar clar que estam oberts a donar idees perquè es tinguin en compte”, incideix.

Pau de Vílchez recorda que només les Illes Balears tenen assignats centenars de milions d’euros de fons europeus, vinculats al compliment de l’agenda 2030 i 2050 –Vox les situa com un dels enemics, ja que “van en contra dels interessos d’Espanya”. “Es poden veure molt compromesos si no es fan polítiques que serveixin per reduir emissions i adaptar-nos al canvi climàtic. S’ha de mitigar, és indiscutible”, sosté. A més, respecte de la desaparició de la Conselleria de Medi Ambient decidida pel nou Executiu, reclama que les polítiques “siguin coherents i transversals, és la gran feina a fer”.

stats