Nou intent per catalogar la Feixina com a símbol franquista
Vicenç Vidal assegura que Madrid veu "amb bons ulls" la petició i que ara el Govern balear haurà d'emetre el seu informe abans de la decisió final
PalmaNou intent per retirar símbols franquistes a les Balears. El Govern espanyol ha aprovat els criteris que definiran del nou Catàleg estatal de símbols i elements contraris a la memòria democràtica. En aquest marc, el diputat Vicenç Vidal ha confirmat que el seu partit ja ha sol·licitat la inclusió del monument de la Feixina, a Palma, i del monòlit de l'Esplanada de Maó, a Menorca, una proposta que "en principi, veuen amb bons ulls" des del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
El 18 de novembre, el Ministeri va aprovar el Reial decret per a confeccionar el catàleg. Aquest pas obre la porta a revisar i, potencialment, retirar monuments públics que recordin o exalcin la dictadura franquista, les seves institucions o efemèrides vinculades a la Guerra Civil i al cop d'estat. El diputat del Congrés Vicenç Vidal –membre de la coalició Ara Més-Sumar– ha anunciat que la seva formació ha demanat formalment la inclusió de dos monuments de les Balears: el monòlit de la Feixina i el monòlit de l'Esplanada de Maó.
Ara cal que l'Estat contacti amb el Govern balear per recollir la seva opinió, una fase imprescindible abans que els monuments siguin oficialment incorporats al catàleg. Amb l'aprovació del catàleg, també s'ha creat una comissió tècnica amb la participació de les comunitats autònomes i entitats locals com a garantia de cooperació institucional.
Pel que fa al monòlit de la Feixina, construït el 1947 per homenatjar la tripulació del creuer franquista Baleares, és un dels monuments més controvertits de les Illes. Partits de l'esquerra i entitats memorialistes denuncien que, malgrat la reforma del 2010 —que va eliminar la simbologia explícita del règim—, continua representant una exaltació del franquisme. Aquests dies ha tornat a ser notícia perquè el PP i Vox volen dedicar un carrer de Palma a Francisco Roca Simó, l'arquitecte del monòlit.
Aquesta iniciativa, aprovada al ple de novembre pel PP i Vox, va rebre el rebuig en bloc de tota l'oposició. La portaveu de Podem a l'Ajuntament de Palma, Lucía Muñoz, considera que dedicar un carrer a l'arquitecte, mentre la Feixina continua dempeus, és "una burla a les víctimes del franquisme i, en concret, del creuer Baleares", responsable de la mort de milers de civils que fugien de Màlaga en l'episodi conegut com la 'Desbandá'. Segons Muñoz, "el problema és que la Feixina es manté en peu i que les víctimes del creuer Baleares no tenen un reconeixement a cap carrer". Podem presentarà una iniciativa per revertir aquesta situació i tornar a demanar la demolició del monument.
El PSOE, que va denunciar, en primer lloc, la iniciativa de Vox, també hi va votar en contra. El regidor socialista Xisco Dalmau ha explicat que amb aquesta proposta "el que es fa és legitimar el cop a la memòria democràtica, a la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme i de les famílies, moltes de les quals encara cerquen les restes dels seus familiars desapareguts". Dalmau ha defensat que "és molt important no derogar la Llei de memòria democràtica, com pretén el PP de Prohens, una llei que recorda aquelles persones que varen defensar amb la seva vida que nosaltres puguem discutir la pluralitat política en democràcia".
Durant la seva intervenció al ple, Fulgencio Coll, portaveu de Vox a Palma, va defensar Roca Simó com un "arquitecte universal" i "figura clau de l'expansió del modernisme fora d'Europa", amb obres destacades a Palma, Madrid i l'Argentina. "El que demanam, simplement, és que, tenint en compte que va ser un mallorquí universal, l'Ajuntament iniciï els tràmits per dedicar-li un carrer singular", va exposar.
Pel que fa al monòlit de l'Esplanada de Maó, va ser erigit el 1939 "en memòria dels caiguts per Déu i per Espanya a la Santa Croada contra el comunisme" i està ubicat en terrenys del Ministeri de Defensa.
La inclusió d'aquests dos monuments en el futur catàleg estatal seria un pas més en la implementació de la Llei 20/2022 de memòria democràtica, que obliga les administracions a eliminar o resignificar símbols públics que exaltin la dictadura, la revolta militar o la Guerra Civil. Segons Vicenç Vidal, "si tot encaixa", aquests monuments podrien ser oficialment catalogats com a elements a revisar per a la seva retirada o reinterpretació.