Elionor de Borbó jura la Constitució sense els presidents català i basc

Madrid"Els demano que confiïn en mi, com jo tinc posada tota la confiança en el nostre futur, el futur d'Espanya". Aquestes han sigut les últimes paraules del primer discurs d'Elionor de Borbó com a hereva del tron espanyol, condició que ha adquirit oficialment aquest dimarts 31 d'octubre del 2023 amb la jura de la Constitució en un acte solemne al Congrés de Diputats. El centre de Madrid ha quedat blindat amb motiu d'aquesta cerimònia, que la monarquia ha volgut aprofitar com a imatge de reafirmació en un context de crisi de la institució. L'absència de les formacions sobiranistes i de bona part de l'espectre de Sumar és indicativa, però més encara la de Joan Carles I, que només participarà en una trobada privada de la família al Palau d'El Pardo aquesta tarda.

Elionor ha jurat la Constitució i també fidelitat a Felip VI, el seu pare. "No només a la seva persona, sinó també a allò que la Corona simbolitza i representa: la unitat i permanència d'Espanya", ha subratllat en la seva breu intervenció al Palau Reial, on ha rebut el Collar de Carles III de la mà del rei i del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El cap de l'executiu espanyol ha promès "lleialtat" a la futura reina, malgrat l'ànima republicana del PSOE, mentre que tota la resta dels seus socis parlamentaris i de govern no creuen que la "permanència" d'Espanya depengui de la monarquia. I així ho han fet notar: a diferència de Jordi Pujol i José Antonio Ardanza el 1986, aquesta vegada el president català, Pere Aragonès, i el basc, Íñigo Urkullu, s'han absentat. 

No hi ha hagut representació sobiranista a l'acte del Congrés i Sumar ha limitat la presència a la vicepresidenta Yolanda Díaz, el ministre Joan Subirats, i la portaveu del grup, Marta Lois, qüestionades des de Podem. Contundent, la formació lila ha manifestat que l’essència de la monarquia és contrària a la democràcia pel seu caràcter hereditari, i Sumar s'ha vist amb la necessitat de posar en context la presència de Díaz i refermar la seva aposta republicana.

L’absència de l’espai plurinacional del Congrés ha xocat amb el present i futur de la governabilitat de l’Estat, especialment després de la fotografia d’aquest dilluns entre el dirigent del PSOE Santos Cerdán i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Brussel·les. La sessió solemne a la cambra baixa ha pogut, durant uns minuts, deixar en un segon pla el context de la investidura, tot i que sobrevolés en les converses informals. El Congrés ha acollit una jornada històrica com la del 1986, quan Felip VI va jurar la Constitució i es va convertir en hereu al tron, i precisament aquest dimarts ha tingut lloc 45 anys després que s'aprovés la carta magna. La cita ha comptat amb l'assistència de tots els poders de l'Estat i autoritats, inclosos inclosos els pares de la carta magna Miquel Roca i Miguel Herrero Rodríguez de Miñón i els quatre expresidents del govern espanyol Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Tots quatre s'han mullat darrerament sobre l'amnistia, però només un d'ells ho ha fet ja sobre la fotografia de Cerdán amb Puigdemont. "Per qui em pren?", ha respost González quan li han preguntat si ell s'hi hauria prestat. Des de la dreta no han volgut deixar escapar la nota d'actualitat. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha criticat la imatge de "la rendició i la humiliació". "El PSOE va anar a rendir homenatge a una persona que té qüestions pendents amb el Tribunal Suprem", s'ha queixat Feijóo. Per la seva banda, el president de Vox, Santiago Abascal, ha lamentat que la Constitució, tan enaltida en aquesta jornada i que ha jurat Elionor, "sigui trepitjada" per Sánchez amb l'aprovació d'una llei d'amnistia.

Versos en català, euskera i gallec

Més enllà d'Elionor, l'altra protagonista de la jornada ha sigut la presidenta del Congrés, Francina Armengol, una de les ànimes més republicanes i plurinacionals de l'espectre socialista. L'expresidenta de les Balears ha sigut l'encarregada de fer jurar la Constitució a la princesa d'Astúries, cosa que ha viscut com un "privilegi", i ha culminat el tràmit proclamant "Viva la Constitución, viva España y viva el rey", sense posar-hi gaire entusiasme. Durant la desfilada militar a la Carrera de San Jerónimo, se l'ha pogut veure també amb posat seriós.

Tot i això, Armengol ha pogut marcar un cert perfil amb un discurs amb contingut polític en el qual ha reivindicat el progrés, l'Espanya "plural" i la "diversitat". La impulsora que les llengües de l'Estat puguin parlar-se al Congrés ha volgut introduir versos del poeta valencià Vicent Andrés Estellés —"Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble"—, del basc Felipe Juaristi i la gallega Xoana Torres. Els diputats de Vox no han aplaudit la seva intervenció. Després, un cop Elionor ha jurat la Constitució, la bancada de la dreta ha promogut una ovació llarguíssima que Armengol maldava per tallar i poder donar per acabada la sessió.