Marchena surt en defensa de Llarena pel front de l'exili

El president de la sala segona defensa que el TJUE "no hi és per derrotar" els estats

2 min
El president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, en una conferència

MadridLa causa del Procés sovint situa Pablo Llarena en la diana. La sentència del judici va esmenar en part la seva instrucció al rebaixar a la sedició el delicte de rebel·lió que va sostenir durant molts mesos. Ara el front de l’exili és un veritable maldecap per a Llarena, assenyalat pels seus intents frustrats per extradir l’expresident Carles Puigdemont. L’últim episodi té a veure amb la qüestió prejudicial presentada davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les possibilitats que tenen els estats per rebutjar euroordres i si això suposa la suspensió del procediment per a Puigdemont. El vicepresident del TJUE va considerar que sí, contravenint el criteri de Llarena. Aquest dijous, però, ha rebut un copet a l’esquena del jutge que va acabar presidint el tribunal que va condemnar els líders sobiranistes.

Manuel Marchena, que oferia una conferència a l’Institut d’Emprenedoria Avançada a Madrid, ha estat hàbil per esquivar la pregunta. No s’ha volgut mullar sobre l'última resolució del TJUE –va denegar retornar la immunitat a Puigdemont argumentant, de nou, que l’euroordre està suspesa–, però ha volgut marcar els límits de la interpretació política i mediàtica del que pugui acabar passant. “No hi pot haver una derrota davant el TJUE”, ha afirmat, referint-se a les qüestions prejudicials com la que Llarena va impulsar arran de la denegació de Bèlgica a extradir l’exconseller Lluís Puig. “El TJUE resol un dubte i la resposta no es pot interpretar en termes de victòria o derrota”, ha reiterat. El que sí que condemna els estats és el Tribunal Europeu de Drets Humans, que tindrà a les seves mans decidir sobre la sentència del Procés. A l’espera del que pugui succeir, Marchena ha deixat dit que Espanya és el país amb menys condemnes d’Estrasburg.

Potser Marchena ha aconseguit convèncer els oients, entregats al president de la sala segona del Suprem, que ha teoritzat sobre l’acció popular en els processos penals. D’entrada, ja ha deixat clara la seva posició contrària a aquest exercici si és per traslladar als tribunals la “batalla política”. Abans havia apuntat que no tenia intenció de donar titulars als periodistes, de manera que el rebuig a la participació de Vox al judici del Procés s’ha hagut de llegir entre línies.

stats