Manacor ret homenatge a les víctimes del feixisme i contra la desmemòria del Parlament

El cementeri de Manacor ha acollit, aquest diumenge, l’acte anual de memòria en record de les víctimes de la repressió feixista. Organitzat pel Comitè de Son Coletes, hi han participat veïns, col·lectius i familiars dels represaliats. L’acte, que s’ha hagut de dur a terme a la galeria d’entrada a causa de la pluja, ha combinat versos i música amb un ferm missatge contra la guerra i la desmemòria.

Durant l’acte s’han recordat les xifres de víctimes de conflictes actuals, a fi de posar en relleu la persistència de la violència arreu del món, i tot seguit s'ha establert un paral·lelisme entre el trauma que va deixar la Guerra Civil espanyola i les amenaces contemporànies contra drets i llibertats.

“No a la guerra. No a les guerres. Hi ha arguments més consistents que les xifres que acabam de llegir-vos per comprendre que la violència entre humans no mena enlloc? La Guerra Civil espanyola va esclatar després d’un cop d’estat per part d’un grup de militars (i de tota la gent poderosa que tenien darrere) per rebel·lar-se contra l’estat de dret de la II República espanyola”, han explicat fonts del Comitè de Son Coletes. “No suportaren la victòria del Front Popular. No suportaren veure en perill els seus privilegis, que creien inherents, innats i intocables. No suportaren l’empoderament de les classes populars. Ni el de les dones. Ni el dels pobles que viuen encara avui sota el jou d’Espanya”.

Rebuig a la derogació del Parlament

Sebastià Gaià, un dels portaveus del col·lectiu, ha denunciat la recent decisió del Govern de les Illes Balears d’impulsar la derogació de la llei de memòria democràtica, una mesura que posa en risc les fites aconseguides en matèria de memòria, justícia i reparació, i “afebleix la protecció de la dignitat de les víctimes i la comprensió d’un passat que convé no repetir”.

“Per això manifestam el nostre més enèrgic rebuig a la derogació de la llei de memòria democràtica que el Parlament, comandat per una dreta covarda i tutelat per la ultradreta més reaccionària que recordàvem d’ençà que no hi ha el dictador, va aprovar fa tan sols unes setmanes. És tan trista com perillosa, tan indigna com inconscient, tan perversa com vergonyosa, aquesta decisió. Una mesura que tira benzina al foc del rancor. Tiren vinagre a la ferida oberta i enceten un camí que ja coneixíem i que no volem oblidar”, han afegit tot llegint el manifest d’enguany.

“Per això som aquí. Per recordar els que moriren defensant el que nosaltres defensam avui. La dignitat de totes les persones, la igualtat d’oportunitats per a tothom. L’emancipació i empoderament de les dones. El dret a un habitatge digne per a tothom. La necessitat que qui més té, més pagui. I el dret de parlar la nostra llengua a ca nostra sense haver de demanar permís ni perdó”.

Al llarg de l’acte s’han recordat noms i vivències concretes –milicianes, veïnes i activistes– i s’han rememorat figures com la d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar, les restes de les quals foren trobades a cementeri de Manacor durant el tercer Pla de fosses, impulsat per l’anterior legislatura. El Comitè ha subratllat la necessitat de preservar la memòria col·lectiva com a eina per combatre l’odi, la deshumanització i l’auge de posicions autoritàries i populistes.

La trobada ha acabat amb una crida a la mobilització i a la reflexió: “Per recordar els que moriren defensant la llibertat i l’estat de dret”, han afirmat, i han reclamat la continuïtat d’accions de memòria, investigació i reparació, a més de la implicació de la societat civil en la defensa dels drets humans i de la llengua i cultura propis.