"L’equip de govern anterior era molt dormidor... Jo faig que tothom s’aixequi prest"

PalmaLes setmanes les començ molt prest, no perquè per mi arribin abans, sinó perquè som molt dematiner. A qui es belluga Déu l’ajuda, diu la dita. A mi em representa molt. Abans de les 7 ja estic aixecat: em faig un cafè amb llet amb dues galletes i llegesc la premsa autonòmica. Si tenc temps, mir un poc les notícies a la televisió, i abans de les 8 som a l’Ajuntament, excepte dimecres i divendres, que duc el meu fill a escola. El primer que faig en arribar és mirar l’agenda i veure què hi ha. Despatx un parell de regidors i faig el que em toca, també, com a regidor d’Urbanisme que som.

Dilluns a les 10.30 seré a la ràdio, com sempre. Faig un programa que es diu El batle respon i xerr un poc de l’actualitat del poble i del Consistori durant una hora. La gent pot fer preguntes i enviar propostes. No n’envien gaire, la veritat, senyal que ho estam fent bé. Si la gent no estigués contenta, ho diria! Després torn a l’Ajuntament. Din a casa o a ca mon pare i ma mare, on sempre trob un plat exquisit, perquè ma mare és molt bona cuinera. Quan puc i en sobra, m’enduc el que queda per sopar. Jo no som cap crac a la cuina, però com que som menjador, m’he hagut d’espavilar. Faig pa amb oli, truita de patata i improvís qualque succedani de cuiners televisius. 

Aquest dimarts tenim junta de govern. Abans solia fer-se al migdia, però com que ja he dit que som dematiner, ara la feim a les 9. L’equip de govern anterior era molt dormidor... Jo faig que tothom s’aixequi prest. No és que jo dormi moltes hores, amb sis i poc em basten, perquè me’n vaig a dormir a mitjanit. Però s’ha de fer feina durant les hores de sol. Això ho sé perquè som pagès, caçador i pescador, també. Hi ha molta gent que fa feina de vespre i vida nocturna... A mi això mai m’ha anat bé. Jo tenc 80 ovelles i faig de pagès. Però de pagès de bon de veres, perquè ara pareix que qualsevol que es compra dos planters ho és. Aquests que sembren quatre tomàtigues i dos pebrers són uns aficionats. Després, quan puc i tenc temps, vaig a caçar tords amb filats, o a pescar calamars, serrans, i a encalçar qualque cabrit. Aquestes són les activitats que més m’agrada fer. I aclucar els ulls entre cinc i deu minuts en haver dinat. 

Dimecres veuré els tècnics d’urbanisme, i potser aniré fins al port de Pollença o la Cala de Sant Vicenç. No ho sé, tot ha canviat molt amb la pandèmia. Abans tenies més possibilitats de moure’t. Ara fas videoconferències i abans aprofitaves les reunions de batles per xerrar amb un o amb l’altre. No pots improvisar tant.

No tenc clar com seran dijous i divendres. Intent treure temps per als meus fills; no hi estic sempre que vull, però sí sempre que puc, tot i que la meva filla és més gran i passa olímpicament de mi, com totes les adolescents dels seus pares. El cap de setmana, això sí, és moment de gaudir del teatre i la música. La cultura és segura i, si no hi ha res a Pollença, agaf cotxe i vaig fora poble.