L'independentista que ha canviat la Constitució des de Formentera

PalmaL’exvicepresident del Parlament de Catalunya i un dels màxims exponents del moviment independentista, Josep Costa, va rebre un missatge a finals d’abril: “Ho hem aconseguit! El PP ho ha votat! El rei signarà això!”. Era d’una vida anterior a la política. Era el secretari tècnic del Consell de Formentera, Àngel Navarro, amb qui va coincidir com a lletrat a la institució insular. Tots dos varen redactar la reforma de la Constitució que, anys després, ha acabat donant un senador a Formentera. Era un text “insularista i reivindicatiu”, recorda Costa, nascut a Eivissa: “Pel camí, s’han carregat moltes coses, però algunes han sobreviscut”. Per exemple, el topònim ‘Illes Balears’ en català; i el fet que es declari que la Constitució va “restaurar” la democràcia a Espanya, una menció implícita a la II República.

Si es té en compte que l’eliminació d’un guionet és el que ha dotat Formentera de senador –l’article 69.3 de la Constitució agrupava ‘Eivissa-Formentera’ com a una sola circumscripció electoral i ara n’hi haurà dues–, s’evidencia com és d’important cada paraula de la Carta Magna. Per això, els juristes insisteixen que el lèxic representa un precedent. “Veure que això s’ha aprovat amb els vots del PP és surrealista”, explica Costa: “Està escrit des d’una perspectiva bastant poc espanyola”.

Aquesta ha estat la quarta reforma constitucional de la història de la democràcia, i la primera impulsada des de la perifèria de l’Estat. Va tenir el suport de tots els partits excepte Vox. Va ser aquesta formació, amb el suport del PP, que va canviar, a través d’esmenes, la paraula ‘Eivissa’ per posar-la en castellà: ‘Ibiza’. “Vox deia que el topònim ha de ser en castellà, el PP es va espantar i ho va acceptar”, resumeix Navarro, que va viatjar al Senat per assistir al debat d’aprovació de la reforma, el 23 d’abril.

“La dels topònims era una batalla nostra, no era ni dels polítics”, recorda Costa. “Amb el d’Eivissa no ho hem aconseguit, però sí que diu ‘Illes Balears’ en comptes d’‘Islas Baleares’ [a l’exposició de motius de la versió espanyola de la reforma], i ho vàrem fer absolutament a consciència”, afegeix triomfal. Com així? Tal com explica Navarro, aquest topònim no es podia canviar perquè ja està consagrat a l’Estatut d’Autonomia, que se cita en la modificació legislativa: “El nostre topònim escrit en català mai no havia arribat a les Corts, ni Catalunya ni el País Valencià ho té”.

“Com pot ser que no ho hagin censurat?”

El preàmbul del text estableix, a més, que “l’aprovació de la Constitució del 1978 va comportar la restauració de la democràcia”. Aquest terme, ‘restauració’, està carregat de simbolisme. “Entronca amb les llibertats de la II República, i ningú se n’ha adonat”, assenyala Navarro. Justament, aquest fragment va ser redactat per Costa. “En el relat espanyolista, les autonomies, les nacionalitats i regions provenen de la Constitució”, considera. Amb aquest verb cautelosament escollit, doncs, s’explica que “són els pobles els que recuperen la democràcia que els havia pres el franquisme a través de la Constitució, perquè existien abans”, diu. “Com pot ser que no ens ho hagin censurat?”, es demana.

Navarro destaca també altres novetats, com ara que s’inclogui el topònim de les Illes Pitiüses –en castellà– per primera vegada en la Constitució, a més que es corregeixin i s’escriguin correctament els noms d’El Hierro i La Gomera per adaptar-los a l’Estatut de les Illes Canàries. El tècnic, que també va participar en la creació del Consell de Formentera el 2007, destaca, a més, que la reforma blinda el funcionament de l’illa com a institució única: “És un municipi que té un consell, que té competències autonòmiques, tres en u”, a més de la figura de tots els consells insulars com a institucions d’autogovern insular. “Des d’ara, els estatuts d’autonomia ja no ho podran canviar”, afirma.

Aquest text ha fet un llarg camí. El ple del Consell el va aprovar el 2017: “El Parlament balear ho va enviar a Madrid i allà dormia el somni dels justos, fins que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ho ha ressuscitat”, conta Navarro. Més enllà d’ampliar la representació política de Formentera, aquesta reforma dona veu a una concepció menys centralista de l’Estat.