L’extrema dreta copsa el debat polític a les Illes

Palma“L’esquerra havia tingut el monopoli del debat, perquè la dreta comprava coses com el feminisme, el canvi climàtic i l’agenda 2030, però nosaltres combatem les idees de l’esquerra més enllà de teories econòmiques i tècniques. Hem tornat a posar en el centre del debat la confrontació d’idees”. Així parla una font de Vox quan se li demana si la formació política està acaparant el debat polític al Parlament balear. L’educació, la llengua i els atacs a entitats i partits han estat la constant des que va començar la legislatura, malgrat els esforços del PP per posar en valor mesures com les baixades d’impostos o el decret d’habitatge, que han quedat en un segon pla.

Basta fer una repassada a les iniciatives de Vox des del juliol per comprovar que la formació gairebé no fa preguntes més enllà dels atacs al català, les crítiques a l’adoctrinament a les aules, els atacs als migrants, les reclamacions per deixar sense recursos entitats com l’Obra Cultural Balear i les reivindicacions relacionades amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat.

Pel que fa a les proposicions no de llei, Vox en té sobre la lliure elecció de llengua; una proposta per “acabar amb l’adoctrinament a les escoles, amb especial atenció en els llibres de text i el material educatiu”; sobre el requisit del català a les oposicions dels docents; una per expulsar tots els migrants il·legals; sobre incloure una clàusula de responsabilitat constitucional a les convocatòries d’ajudes públiques –la formació d’extrema dreta entén com a ‘irresponsabilitat constitucional’ actituds com manifestar-se a favor de l’amnistia, per exemple–; de rebuig a l’amnistia; per posar en marxa una selectivitat única a tot l’Estat; per derogar la llei de només sí és sí; i per posar en marxa mesures de conciliació familiar, per fomentar la natalitat i “prestigiar la institució familiar i el treball de la llar”.

A més, Vox ha estat el responsable d’elaborar la proposició de llei de creació de l’oficina de garantia de la llibertat lingüística, la qual qualifica el català de llengua regional, enalteix el castellà com a llengua pròpia de tots els espanyols i preveu sancions de fins a 100.000 euros. La dotació d’aquest organisme serà de 750.000, això és 600.000 més que l’Oficina de Drets Lingüístics del Pacte.

Una de les darreres iniciatives parlamentàries de l’extrema dreta va més enllà i reclama la supressió de la normativa que “suposi una imposició lingüística [del català]” i que el desconeixement de la llengua pròpia “no penalitzi en l’accés a la funció pública”. Es tracta d’una moció sobre política general en matèria lingüística, que obre les portes a llevar el requisit del català a tots els funcionaris i que, fins i tot, podria implicar que deixàs de ser un mèrit –en aquest punt caldrà afrontar el debat de si aquesta condició suposa una penalització o no.

Les raons de l’èxit

El politòleg i membre del col·lectiu Passes Perdudes, Toni Fornés, considera que una de les raons de l’èxit de Vox per marcar agenda política és el fet que estigui fora del Govern. “Està aprofitant que té més llibertat d’actuació i els temes polèmics i divisors li funcionen molt bé”, explica. “Un partit amb un llenguatge agressiu i que trenqui consensos és més noticiable, i a l’esquerra li costa saber com reaccionar”, afegeix.El politòleg assenyala que, mentre que el PSIB es mostra “més agressiu”, MÉS per Mallorca juga més la carta de “la lleialtat a les institucions pròpies”.

L’extrema dreta aprofita el seu poder de veto sobre l’acció del Govern del PP, que serà menor quan l’Executiu hagi aprovat els primers pressupostos de la legislatura. “La capacitat de vetar de Vox es reduirà a mesura que el PP vagi aprovant nova legislació”, diu Fornés. Ara bé, si els populars són capaços de tirar endavant uns pressupostos, “hauran d’estar preparats per a una eventual situació en què els hagin de prorrogar” per la manca de suport de Vox.

Segons el portaveu delPSIB, Iago Negueruela, una raó que explica que Vox, amb només set diputats, estigui marcant l’acció parlamentària és el fet que el PP “els hi hagi donat aquest poder de marcar per mantenir elGovern”. “El PP ha cedit espai formal i discursiu i ja ni tan sols es poden tirar endavant temes que abans generaven consens, com les declaracions institucionals”, comenta, i lamenta que “es parli tot el dia de temes que ja estaven molt superats, com la llengua, la segregació i que el català atempti contra els drets dels pares”. A més, Negueruela destaca el mecanisme que Vox usa per “aprovar les seves proposicions no de llei d’odi, a canvi de lleis que ha de tirar endavant el PP”.

Per la seva banda, el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, lamenta que, “quan arrosseguen el Govern cap a les seves dèries, fan que la resta de grups desenvolupin la seva acció entorn d’aquestes obsessions malaltisses”. De fet, Apesteguia destaca que el posicionament de l’extrema dreta és “molt superflu” quan es debaten altres qüestions en el Parlament. “No van al centre dels problemes ni fan una anàlisi acurada i molts dels seus apriorismes parteixen de falsedats”, diu. Segons el portaveu ecosobiranista, “el PP no s’acaba de sentir còmode en els debats que propicia Vox, però tampoc fa res per posar el focus sobre altres polítiques”. “L’aspiració dels populars no era aquesta. Fins on seran capaços de continuar?”, es demana.

En canvi, fonts del PP consideren que “l’esquerra aprofita” per treure temes que incomoden els populars. “A Vox es pensen que marquen el debat, però no ho fan ells”, apunten, i també acusen els mitjans de comunicació de fer d’altaveu de l’extrema dreta. “A l’esquerra l’interessa que en el Parlament es xerri dels temes que Vox vol. Si fiques el focus del debat a determinats punts, ho fas perquè saps que et pot beneficiar”, apunten, a més d’acusar l’esquerra d’actuar “de manera irresponsable”. De fet, els populars destaquen que el PP no ha registrat “cap iniciativa sobre llengua” des que va començar la legislatura. “El Govern només ha parlat de llengua el dia que es va eliminar el requisit del català a la sanitat i el dia de l’acord per a la lliure elecció de llengua”, diuen.

Malgrat la defensa que fan els populars del seu posicionament, el professor d’antropologia de la UIB, Alexandre Miquel, assenyala que “el PP té una gran confusió i una manca d’articulació pròpia”. “Em consta que hi ha gent dins del partit, amb vincles amb l’educació, que està molt preocupada”, continua Miquel, qui remarca que el que hi ha vertaderament “és renou” i no “un debat d’idees”. “Cada vegada es veurà més que això no funciona, perquè a Vox només li va bé estar a la contra. Intenten construir un relat, però no saben escriure”, sentencia.