JUDICIALITZACIÓ
Política 19/03/2022

L’estèril camí de l’amnistia un any després d’aterrar al Congrés

L’Estat veta totes les vies però els partits ja n’estudien de noves

3 min
Representants de partits i entitats sobiranistes amb les signatures que van entregar al Congrés per l’amnistia.

BarcelonaUna de les poques imatges d’unitat que ha brindat l’independentisme els últims temps va ser quan, just aquesta setmana ha fet un any, va registrar conjuntament una llei d’amnistia al Congrés per intentar posar fi a totes les causes judicials que hi ha obertes arran del Procés. Aquesta unitat no ha sigut suficient per saltar el mur que planteja l’Estat també en aquesta qüestió, que ara per ara no ha permès ni tan sols que la norma s’hagi arribat a debatre al ple. Què ha passat? I, sobretot, i ara què?

En aquella foto unitària a l’escalinata del Congrés hi havia la diputada d’ERC Montse Bassa. Té ben present el dia en què la mesa de la cambra va rebutjar tramitar la llei amb el vot del PSOE, el PP i Vox basant-se en un informe dels lletrats que deia que era inconstitucional perquè allò que perseguia era un “indult general” prohibit expressament per la carta magna. “Veiem l’informe i ens esgarrifem. Qui són els lletrats per decidir-ho? És un veto claríssim”, es lamenta en conversa amb l’ARA. Amb aquest primer entrebanc a la motxilla, el pas següent de l’independentisme va arribar el juny presentant 200.000 firmes al mateix Congrés per intentar vehicular l’amnistia a través del dret de petició, que faculta els ciutadans a apel·lar directament a les administracions públiques. Aquesta via encara no ha estat vetada formalment, però està paralitzada i no s’auguren gaires més possibilitats d’èxit perquè la mesa del Congrés hi tornaria a tenir l’última paraula.

El dia de les 200.000 signatures també hi va haver una foto unitària a la mateixa escalinata i un dels presents era el diputat de la CUP Albert Botran. Recalca que només depèn del PSOE que la norma arribi, almenys, a debatre’s a l’hemicicle: “Cap llei ni cap reglament impedeixen que la llei d’amnistia es pugui debatre, només la voluntat política, decantada pel PSOE”. Fonts de JxCat apunten en la mateixa línia: “Els números sumen, però el PSOE no vol i Podem no s’hi escarrassa”.

Amnistia i Llibertat (ALL) és precisament una de les organitzacions que es van encarregar de recollir aquelles firmes i ahir va celebrar unes jornades per abordar l’estat de la qüestió. La seva portaveu, Susanna Pagès, admet que intentar l’amnistia a través del Congrés s’ha convertit en “via morta”, però afegeix que ara el que toca és “obrir nous horitzons”. Una de les seves propostes és “internacionalitzar el conflicte posant l’amnistia al centre”, és a dir, la denúncia de totes les traves que hi estan posant.

Una de les especialistes que va participar en les jornades és la professora associada de dret internacional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sònia Güell. D’entrada formula un avís: el dret internacional “no regula l’amnistia perquè és pròpia del dret intern” de cada estat. “Si l’Estat actua hauria de ser per un convenciment polític i no jurídic”, exposa. Tot i això, creu que hi ha escletxes en l’àmbit internacional que podrien generar algun escenari més propici. Per exemple, que el Tribunal Europeu de Drets Humans sentenciï a favor dels líders del Procés condemnats tot afirmant que la seva conducta “no era delictiva” i això acabi estovant els vetos que hi ha ara a la llei a l’Estat.

Nous moviments

Però abans que la qüestió acabi fent el salt amb més o menys èxit en l’àmbit internacional, a Catalunya es cou un altre intent de, com a mínim, tornar a sacsejar el debat polític sobre la qüestió. En l’últim debat de política general els tres partits independentistes van adoptar el compromís d’impulsar una llei d’amnistia des del Parlament. Una llei que s’hauria d’acabar portant al Congrés, però amb el simbolisme que aquesta vegada seria amb la legitimitat de la cambra catalana. “Estem buscant el context més adequat per presentar-la. Han de passar diverses coses”, expliquen fonts d’ERC consultades per l’ARA.

I aquest context s’acosta. La idea és tornar a posar l’amnistia al centre del debat amb una triple acció combinada: impulsar-la des del Parlament; exigir-la a la taula de diàleg, i estendre-la als carrers a través de la plataforma que es presentarà en societat l’1 d’abril, l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Ningú en pot garantir l’èxit, però Bassa apunta quina és per a ella la recepta: “Es tracta de no rendir-se”.

stats