Impostos municipals en escalada: cada menorquí ja pagarà 937 euros a l’any

CiutadellaCada menorquí pagarà enguany, de mitjana, 937 euros en taxes i impostos al seu ajuntament. La xifra creix any rere any, empesa per l’increment dels serveis públics i la necessitat de l’administració més propera d’augmentar els ingressos corrents per tal de fer front a les despeses que suposa posar en marxa la maquinària municipal. La més important és la destinada al personal. Fins a 603 euros del que aporta cada contribuent, quasi dos terços del total, es destinaran a pagar el sou al miler llarg de funcionaris i empleats públics que fan feina a l’administració local a Menorca.

La despesa en personal, que fins fa uns anys poques vegades superava el 30% del pressupost dels ajuntaments, ara s’apropa ja en molts casos al 40%. El creixement de les necessitats a satisfer a la població, especialment en l’assistència domiciliària i els serveis socials, i, sobretot, la preceptiva regulació dels llocs de feina a l’Administració expliquen aquest increment.

Almenys tres dels vuit ajuntaments de l’illa –Ciutadella, es Mercadal i Alaior–, comencen a aplicar enguany la Relació de Llocs de Feina (RLT) negociada des de fa més d’una dècada amb els representants sindicals per tal de reconèixer a cada treballador les funcions que realment assumeix i organitzar així millor els recursos humans dels quals disposen. Aquest “ordenar la casa”, com diu el batle de Ciutadella, Llorenç Ferrer, suposarà a partir del 2027 al Consistori de Ponent un desemborsament extraordinari de 2,7 milions d’euros que, sumant a la RLT la carrera professional, haurà de quedar consolidat ja per sempre al pressupost municipal.

“Durant l’exercici del 2026 s’haurà de treballar per garantir noves o majors fonts d’ingressos corrents que permetin sostenir aquests compromisos”, avança el batle. El 2027 s’apujarà l’ordenança de fems i es revisaran a l’alça altres taxes “desfassades”, i també s’esperen incrementar els ingressos per llicències d’obra. Un esforç afegit al que ja s’aplicarà des d’enguany mateix, amb les pujades –ja efectives– de les taxes de clavegueram, escorxador i grua, i de l’impost de vehicles de motor. També es recaptarà mig milió més en IBI i es confia en la recent cessió a l’ATIB de la gestió tributària per augmentar també els ingressos per multes de trànsit, inclosa la instal·lació de radars mòbils per ‘caçar’ més infraccions dels conductors.

Així i tot, la despesa per càpita en personal a Ciutadella serà encara enguany la més baixa dels vuit ajuntaments de l’illa, a 519 euros per habitant. L’Ajuntament hi dedicarà prop de 17 milions d’euros, només una part dels quasi 31 milions que pensa recaptar en impostos i taxes. La despesa en aquest sentit sí que estarà per sobre de la mitjana de Menorca, ja que cada ciutadellenc pagarà 947 euros en tributs municipals.

Els altres dos ajuntaments que també aplicaran la Relació de Llocs de Feina obligaran igualment els seus veïns a pagar més impostos. Es Mercadal, que destina al personal 4,1 dels seus 13,2 milions de pressupost, pensa recaptar 8 milions i mig en impostos, a una mitjana de 1.315 euros per habitant. A posta n’ha incrementat un 18,7% la partida de personal. També ho ha fet Alaior, que pràcticament dobla es Mercadal en població, però que ingressarà tot just un poc més en taxes i impostos, 8,7 milions, a raó de 848 euros per ciutadà.

L’altre ajuntament que fa pocs mesos que també ha assolit un acord amb els seus funcionaris és el de Maó, l’únic, però, que encara no ha pogut aprovar els pressupostos per enguany a causa de la minoria aritmètica del govern socialista i els condicionants que posa Ara Maó des de l’oposició per poder sumar els seus vots i aprovar els comptes. De moment, el batle, Héctor Pons, ha prorrogat el pressupost del 2025, un projecte que ja preveu un acord amb 102 dels 345 treballadors del Consistori per tal de regular-los la carrera professional i complementar-ne el sou amb gratificacions per formació i productivitat. Amb tot, però, cada maonès els pagarà només 578 euros de mitjana, una part molt important dels 822 que l’Ajuntament els cobrarà en taxes i impostos fins a ingressar els més de 25 milions d’euros que necessita.

Sant Lluís és el municipi menorquí que més cobra als seus veïns, fins a 1.520 euros per habitant en impostos, 806 dels quals serviran per pagar els treballadors de l’Ajuntament. El següent de la llista és es Migjorn Gran, el municipi més petit i que també ha augmentat la pressió fiscal als seus ciutadans, que pagaran 1.388 euros per cap, 906 d’ells al personal públic.

Ferreries, per contra, és el municipi que menys obliga la població a posar de la seva butxaca per fer funcionar els serveis públics. Cada ferrerienc pagarà enguany només 763 euros en impostos. 635 seran per pagar als funcionaris.

Es Castell serà també una excepció entre els ajuntaments de Menorca. Al contrari del que és habitual, reduirà la pressió tributària, ja que té previst rebaixar amb 100.000 euros la recaptació per IBI i fer pagar menys per la taxa de fems. Els veïns hauran d’aportar, de mitjana, 758 euros, 707 dels quals es destinaran a retribuir els treballadors municipals.

En aquest context, les inversions es redueixen, almenys les compromeses amb aportació municipal, i passen a executar-se sobretot amb el finançament d’altres administracions o dels fons europeus. És clar que no sempre els ajuntaments disposen de prou personal per tramitar els projectes i les subvencions i hi acaben renunciant. Encara que cobrin més, els funcionaris mai no són suficients.