Govern
Política 26/02/2024

Antoni Costa: “Ni el Govern ni el PP impulsaran l’Oficina de llibertat lingüística”

Vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació

7 min
El conseller d'Hisenda, Antoni Costa

PalmaSet mesos després del pacte amb l’extrema dreta, que ha posat en qüestió l’estabilitat del Govern, el vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa (Eivissa, 1976), treu pit de les rebaixes fiscals que s’han aplicat fins ara. Ara queda per davant l’elaboració del macrodecret de simplificació administrativa i l’aplicació de l’exigència més polèmica de Vox: la segregació lingüística a les aules.

Després del que ha passat amb Vox les darreres setmanes, i del que va costar aprovar el sostre de despesa i els pressupostos, pensau que teniu un soci de govern fiable i que dona estabilitat?

— És veritat que hi ha hagut una profunda crisi dins Vox, però en cap moment el Govern ha tingut la percepció que se’n posàs en dubte l’estabilitat. Si hi havia faccions dins Vox, totes han manifestat que ens donarien suport. Les normes realment rellevants s’han aprovat i les que tenim previstes tirar endavant els pròxims mesos han rebut el suport de les dues faccions. En cap moment hem tingut la sensació que no poguéssim continuar governant.

Hi ha veus dins Vox, com Fulgencio Coll, que reclamen eleccions anticipades i que asseguren que el PP milloraria els resultats. Considerau aquesta possibilitat o l’objectiu és acabar la legislatura passi el que passi?

— Si avui hi hagués eleccions, el PP milloraria significativament el resultat de maig de 2023. Ara bé, que el PP pugui tenir millors resultats no justifica una convocatòria electoral. Els ciutadans es varen manifestar de manera clara fa set mesos. Mentre es pugui governar, no té sentit convocar eleccions. Si en el futur no es pot continuar aplicant el programa electoral que va guanyar les eleccions i els acords que vàrem signar, evidentment hi ha la possibilitat de convocar a les urnes. Però això no s’està produint avui en dia.

El PP ha aconseguit majoria absoluta a Galícia, on l’extrema dreta ha quedat sense representació. Us fa enveja?

— [Riu] Un partit es presenta a les eleccions per treure el millor resultat possible. Si digués ara que no ens hauria agradat guanyar per majoria absoluta, mentiria. Evidentment que ens agradaria tenir les circumstàncies dels companys de Galícia. Però la realitat va ser la que va ser. Quan governes amb majoria absoluta, no hi ha cap inestabilitat. Nosaltres aquí tenim un govern en solitari del PP, però no majoria en el Parlament.

Què ha fet el PP gallec per convèncer més gent?

— El govern d’Alfonso Rueda, i abans el d’Alberto Núñez Feijóo, ha demostrat que el PP és el partit que més s’assembla a les característiques dels gallecs amb cinc majories absolutes consecutives. És cert que el punt de partida condiciona molt. A les Balears, nosaltres partíem amb 16 diputats, deu menys que ara. Els resultats de maig varen ser boníssims, però obtenir una majoria absoluta era molt difícil.

En quin estat està la creació de l’Oficina de llibertat lingüística de Vox? Està paralitzada?

— Els pactes que subscrivim els complim. I per pactar amb Vox se’ns va exigir que hi hagués una oficina de llibertat lingüística amb les característiques que tots els ciutadans coneixen. A partir d’aquí, la iniciativa ha de ser de qui va condicionar l’acord. Si Vox vol constituir l’oficina i vol avançar en aquest sentit, nosaltres acordarem la possibilitat que hi sigui. Però ni el Govern ni el PP impulsaran l’oficina.

Li sembla democràtic llevar subvencions a sindicats i patronals, com proposa el seu soci d’extrema dreta?

— Les decisions són democràtiques sempre que estiguin dins del marc de la llei. Ara bé, els sindicats i les patronals compleixen una funció social fonamental. No som partidaris d’eliminar radicalment les ajudes per prestacions de serveis que fan sindicats i patronals. Vox de vegades fa determinades reclamacions i el Govern és més partidari de la moderació i que els agents socials continuïn jugant el seu paper.

Una de les mesures del decret de simplificació administrativa és l’externalització de les llicències urbanístiques. Com es garantirà que un tema tan delicat es faci d’acord amb la normativa?

— No pot ser que es tardi tres anys o més a donar resposta a una sol·licitud de llicència urbanística. S’ha de fer en un termini raonable, aplicant la normativa vigent. Hi ha fórmules que funcionen a Madrid i a la Comunitat Valenciana. Un arquitecte extern té la mateixa capacitat que un funcionari per avaluar si es compleix la normativa urbanística. Hi pot haver entitats externes homologades per dur a terme aquesta funció, i que el funcionari de l’ajuntament hagi de comprovar només determinats ítems i pugui concedir automàticament la llicència. Aquestes ECU (Entitat Col·laboradora Urbanística) externes ajuden a agilitar-la. Es tracta que l’administració respongui en un temps raonable. No s’està dient que digui sempre que sí. Si és que no, s’ha acabat la història.

No hi ha el risc que es construeixi més i s’acceleri el ritme de destrucció del territori?

— Si es construeix més o no, no depèn de si s’és més àgil o no, sinó de la normativa. El que no pot ser és que es faci una tasca de contenció que la normativa no preveu dilatant la concessió de llicències, resolent expedients a quatre anys vista. S’han utilitzat determinats òrgans de l’administració per dilatar els expedients, per si el ciutadà o l’empresa desisteix. Això no és complir la normativa.

De quins òrgans parlau?

— La Comissió Balear de Medi Ambient i Recursos Hídrics.

Considerau que la Comissió és un entrebanc administratiu?

— Sí. La Comissió Balear de Medi Ambient s’ha utilitzat amb finalitats que no li són pròpies. S’ha dilatat de manera artificial la concessió o no d’expedients amb la voluntat inequívoca de tardar tres o quatre anys. Quan es respon quatre anys després, hi ha projectes que s’han avortat i s’han executat en un altre lloc.

Quin mecanisme d’avaluació ambiental proposau per complir la legalitat?

— Un mecanisme que apliqui de manera objectiva la normativa vigent.

No s’aplica de manera objectiva?

— Efectivament. En massa casos s’actua de manera discrecional i es fan valoracions de caràcter subjectiu que no estan d’acord amb la normativa, sinó amb una voluntat diferent.

Quina voluntat?

— Una voluntat política. Vull ser clar en aquest sentit. La voluntat política no l’han de desenvolupar certs funcionaris, sinó que s’ha de desenvolupar en el Parlament. No és admissible que hi hagi certs funcionaris que expressin la seva voluntat subjectiva amb uns paràmetres que no són el que diu la normativa. No dic que no es compleixi, sinó que es posa alguna cosa més de collita pròpia. I això no pot ser.

Els constructors volen formar part del comitè de la Comissió Balear de Medi Ambient, com passa amb el GOB. Què us sembla?

— Els procediments administratius són competència de l’administració pública i dels funcionaris competents en aquesta matèria que apliquen la normativa vigent.

Això vol dir que tampoc no voleu que els ecologistes hi siguin?

— Els procediments administratius són de la funció pública.

Una normativa tan important com la de simplificació administrativa s’ha de tirar endavant amb un altre decret? Vàreu criticar molt l’ús de decrets llei per part del Pacte.

— Aquest govern en du tres. El govern anterior en va aprovar 37.

Però només governau fa set mesos.

— Cert. La figura del decret llei és per a casos d’extrema i urgent necessitat. Si demanam als ciutadans si estan contents amb la resposta que dona l’administració quan sol·liciten una subvenció o demanen una llicència, n’hi hauria molts que ens dirien que no. És difícil sostenir que aquesta no és una qüestió urgent. I no serà suficient. És una feina que durarà tota la legislatura.

Inclou el decret alguna mesura per agilitar les ajudes dels pagesos, tal com reclamen?

— El decret és transversal. Hi haurà mesures per agilitar l’atorgament d’ajudes i subvencions de l’administració, independentment de la conselleria que es tracti.

Es fa dumping fiscal a les Illes amb l’eliminació de l’impost de successions?

— S’ha de respectar l’autonomia tributària de les Balears. L’impost de successions és un impost cedit a la Comunitat Autònoma, que té capacitat normativa per eliminar-lo. El que no acceptarem de cap manera és que vingui algú a centralitzar aquest impost que prèviament havia estat descentralitzat.

Què fareu si el govern espanyol el recupera finalment?

— Primer, pressió política. En segon lloc, si tenim capacitat jurídica per combatre-ho, ho farem. No estalviarem cap recurs. Si cal anar al Tribunal Constitucional, hi anirem per preservar l’autonomia tributària de la comunitat. Que sigui el PP qui defensa l’autonomia en matèria tributària i que alguns altres, que es declaren federalistes, hi estiguin en contra, és xocant.

Els docents es reactiven, l’OCB assegura que hi haurà mobilitzacions, Plataforma per la Llengua es concentra davant del Parlament. El Govern es va marcar com a objectiu evitar que la llengua fos un element de confrontació aquesta legislatura. Què no s’ha fet bé?

— Tenen el dret d’expressar-se en contra de les decisions del Govern. Però crec que no hi ha motius per expressar-se en aquests termes. La mateixa llibertat que tenen ells per defensar un posicionament, també la tenen els que desitgen més classes en castellà. El pla pilot de lliure elecció de llengua és voluntari. En els centres educatius, segurament públics, que no s’hi vulguin acollir, no passarà absolutament res. No s’aplica i s’ha acabat. Ara bé, que els que no ho volen aplicar tampoc vegin bé que altres sí que ho facin, és el que no acab d’entendre.

Com creu que s’ha de preservar el català si s’elimina com a requisit a la Sanitat, si s’implanta la segregació a les escoles, si es treu com a llengua preferent al Parlament?

— La via més important és que l’educació garanteixi que qualsevol al·lot que surti del sistema educatiu de les Balears tingui coneixement de les dues llengües cooficials en igualtat de condicions. És evident que la llibertat lingüística absoluta no ho permet. Si hi hagués centres on no es parlàs ni una paraula en català, no se n’aprendria ni una paraula. L’administració pública també ha de fer una tasca de formació amb la llengua que pot patir més, que és el català. Ara bé, tenc dubtes sobre si fer imposicions ajuda la llengua.

Hi ha hagut nombroses polèmiques i destitucions de càrrecs. Cal un canvi en la política de recursos humans? Actuaríeu de manera diferent en el cas del gerent d’Ibetec, que vàreu nomenar malgrat estar processat per agressió sexual?

— En el cas del gerent d’Ibetec, evidentment que faria les coses de manera diferent. Vaig cometre un error que em va afectar profundament des del punt de vista personal i professional. També va afectar el mateix gerent i el Govern. Vaig donar la cara públicament i me la varen rompre. Feia vuit anys que el PP no governava i no és fàcil trobar persones que vulguin exercir un càrrec públic. Quan necessites una gran quantitat de personal de confiança, sempre poden succeir coses.

stats