Els funcionaris de Costes planten cara al Govern en defensa de Ferrer

Maria Joaquina Ferrer ja no és la directora general de Costes i Litoral, però bona part de l’equip que ha treballat amb ella no sembla disposat a deixar que el seu cessament es llegeixi només en clau d’una crisi de gestió. Vint-i-un funcionaris de l’organisme han signat una carta dirigida al conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, en què expressen el seu desacord amb la decisió del Govern i reivindiquen la manera com Ferrer ha dirigit aquests mesos l’organisme.

Entre els signants hi ha el cap del Departament de Costes i Litoral i les responsables dels serveis d’Autoritzacions, Sancions i Concessions, a més d’altres 17 funcionaris. Tots ells fan una defensa explícita de Ferrer, però també de la feina dels empleats públics que han tramitat els expedients més controvertits. El missatge que traslladen és clar: les resolucions s’han pres d’acord amb els informes tècnics i jurídics i amb la normativa, encara que això no coincidís amb allò que esperaven altres administracions o els interessats.

La carta dedica una part important a explicar què va passar amb les concessions de les platges de Formentera, el conflicte que ha acabat precipitant la sortida de Ferrer. Els funcionaris asseguren que quan Costes va haver de tramitar les autoritzacions es va trobar que la documentació presentada i les actuacions que es podien autoritzar no coincidien amb allò que el Consell de Formentera ja havia adjudicat.

No consideren que aquella situació pogués convertir-se en el criteri per resoldre els expedients. La Direcció General, sostenen, havia de decidir a partir de la documentació de l’expedient, dels informes emesos i de la normativa aplicable. "Difícilment podia convertir-se una situació de fet prèviament creada en el criteri determinant de la resolució que corresponia adoptar", escriuen.

Els signants expliquen, a més, que posteriorment el Servei Jurídic va acordar la retroacció del procediment, en contra del criteri que havia mantingut la mateixa Direcció General. Segons la carta, Costes considerava que, pel tipus de modificacions plantejades i d’acord amb la normativa aplicable, procedia presentar una nova sol·licitud.

Discrepàncies

La carta no parla únicament del conflicte de Formentera. Els funcionaris asseguren que durant els darrers mesos hi ha hagut discrepàncies rellevants amb altres criteris tècnics o jurídics sostinguts per la Direcció General i que, en alguns casos, la competència per resoldre va ser assumida per un òrgan superior.

És en aquest context que els signants situen el paper de Ferrer. "En aquestes circumstàncies, el personal de la Direcció General ha rebut el suport de la directora general en l’exercici de les seves funcions i en l’aplicació dels criteris professionals que li corresponia sostenir", asseguren. També en destaquen el coneixement del funcionament intern de l’Administració i consideren que això ha permès consolidar "un equip cohesionat, implicat i conscient de la responsabilitat que suposa gestionar i protegir el litoral" de les Balears.

Els funcionaris reivindiquen, així, una manera de fer feina basada en l’aplicació dels criteris tècnics i jurídics encara que aquests no condueixin "a la solució més senzilla" ni a "la inicialment esperada per tots els actors implicats". "Entenem, però, que precisament aquesta és la funció que correspon a una Administració pública sotmesa al principi de legalitat", afirmen.

Una etapa de "molta feina"

Els signants asseguren que durant el període en què Ferrer ha estat al capdavant de Costes s’ha produït un augment significatiu de la plantilla i una major estabilitat, així com un increment de l’activitat de la Direcció General i del nombre d’expedients tramitats i resolts.

També destaquen que s’han abordat nombrosos assumptes d’especial dificultat, alguns llargament pendents i altres caracteritzats per una elevada complexitat jurídica, tècnica o institucional.

"El que hem viscut és una etapa de molta feina, d'increment de la capacitat de gestió, de resolució d’expedients especialment complexos, de defensa del criteri professional dels funcionaris i de suport a qui tenien la responsabilitat d'aplicar-lo", assenyalen en el tram final de la carta.

Per això, consideren "de justícia reconèixer públicament la labor desenvolupada per la directora general" i expressen el seu desacord amb una decisió que, segons diuen, posa fi a "una forma de treballar" que, des de la Direcció General, consideren "rigorosa, responsable i compromesa amb la defensa de l’interès general".

Preocupació per la sortida de responsables

La carta també alerta de les conseqüències que pot tenir el cessament més enllà de la sortida de Ferrer. Els funcionaris asseguren que els preocupa la continuïtat del treball iniciat i "l’estabilitat d’un equip que havia assolit un elevat grau d’implicació".

En especial, consideren preocupant la percepció que poden generar situacions com aquesta entre els empleats públics "cridats a sostenir criteris tècnics i jurídics" quan aquests no coincideixen amb les expectatives existents al voltant d’un determinat expedient.

En aquest context, expliquen que diversos responsables de la Direcció General han decidit deixar els seus llocs. Segons els signants, això suposa "una pèrdua d’experiència i coneixement en un àmbit administratiu especialment complex".

Els autors de la carta insisteixen que no pretenen substituir la valoració política que correspon als òrgans competents ni fer un judici sobre el cessament. El que volen és: "Deixar constància d’allò que hem viscut directament com a empleats públics".

Del reconeixement al cessament

La defensa que ara fan els funcionaris arriba menys de quatre mesos després que el mateix Govern hagués expressat públicament el seu "orgull i satisfacció" per l’actuació de Ferrer davant un intent de suborn. A finals d’abril, un empresari va ser detingut després d’intentar fer arribar 20.000 euros a la directora general dins una capsa de bombons.

Ferrer va comunicar els fets i va avisar la Policia, que posteriorment va detenir l’empresari. El vicepresident del Govern, Antoni Costa, va afirmar llavors que havia actuat com "ha d’actuar qualsevol funcionari o qualsevol càrrec directiu públic del Govern" i va expressar la seva satisfacció per l’actuació de la directora general.

El mateix mes, Ferrer explicava a l’ARA Balears que encara persistia "la idea de fer usos privatius al litoral al marge de la norma" i defensava la necessitat de reforçar el control, la inspecció i la tramitació dels expedients.

El Govern va cessar Ferrer després de menys d’un any al capdavant de la Direcció General de Costes i Litoral, enmig de la crisi provocada per la tramitació de les concessions dels serveis de platja de Formentera. El seu substitut és l’exbatle de Llucmajor Joan Cristòfol Jaume Mulet.