El fracàs al Congrés alimenta els dubtes sobre el futur de Feijóo

BarcelonaTot i que va arribar a la presidència del PP ungit com a salvador d’un partit obert en canal per la batalla fratricida entre Pablo Casado i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, Alberto Núñez Feijóo sempre ha estat sota sospita per una part de la dreta espanyola, que recelava d’ell per l’aura de moderat que havia alimentat des de Galícia i perquè se li suposava una certa sensibilitat plurinacional. Fins i tot abans del 28 de maig hi havia veus a la formació conservadora que pronosticaven que ell no seria el candidat a les espanyoles si no feia un bon resultat a les municipals i autonòmiques, i en alguns àpats discrets es xiuxiuejava el nom d’Ayuso com a alternativa. L’onada blava del maig va semblar enterrar aquesta hipòtesi, però la desfeta del 23-J –en què, tot i la victòria, va quedar lluny del resultat que li auguraven les enquestes i sense opcions de formar govern– i el fracàs d’aquest dijous al Congrés en les votacions per a la mesa de la cambra han reobert el debat. El futur de Feijóo torna a ser incert, i en les últimes hores s’han multiplicat les veus que li demanen canvis.

En les últimes hores des dels mitjans afins a la dreta s’ha parlat de reunions d’urgència a Génova, congressos extraordinaris per “reforçar” Feijóo i de canvis en el seu equip per redreçar l’estratègia del partit, tots escenaris desmentits després des de la direcció popular. Però el degoteig de notícies no fa sinó evidenciar que les aigües baixen mogudes al PP i que els crítics amb Feijóo comencen a qüestionar-lo cada cop més obertament.

A la mala maror entre les files populars hi ha contribuït decisivament la sensació de desconcert que va viure el partit durant la jornada de dijous al Congrés, quan no només no van poder obtenir la presidència de la cambra baixa sinó que van veure en directe com el PSOE aconseguia la majoria absoluta i com, malgrat que Feijóo ho havia donat per fet el dia abans davant del grup parlamentari, el PP no era capaç ni tan sols d’assegurar els vots de Vox per a Cuca Gamarra. El motiu? La decisió de no cedir un lloc a la mesa a l’extrema dreta, que els de Santiago Abascal es van prendre com un menysteniment.

L’estratègia a seguir en la relació amb Vox ha sigut, de fet, un dels principals maldecaps de Feijóo des del primer dia. El PP es divideix entre els que consideren que l’èxit del partit passa pel que es podria anomenar la via Ayuso, que implica intentar fagocitar Vox competint en duresa amb el seu discurs i les seves formes, i el que seria la via Juanma Moreno –el president andalús–, que busca guanyar espai enfrontant-se amb l’extrema dreta i exhibint una cara més moderada que pugui atraure votants socialistes a les files del PP. El problema de Feijóo és que per ara ha navegat entre l’una i l’altra sense acabar de decantar-se per cap de les dues. Combinant les crítiques a Vox i els intents de desmarcar-se’n amb els pactes a totes les autonomies on ho ha necessitat. Un equilibri impossible que ara molts li retreuen internament.

El debat sobre la investidura

En aquest escenari de debilitat, Feijóo ha d’afrontar en les pròximes hores un debat clau. Si manté o no la seva aposta per presentar-se a la investidura tot i saber que no té opcions de ser escollit davant la negativa del PNB de fer-lo president. Tot i que la intenció de Feijóo continua sent intentar-ho perquè no se l’acusi de fer com Inés Arrimadas el 2018 a Catalunya, al PP ja hi ha veus que demanen que no faci un pas que encara el desgastaria més i que es limiti a creuar els dits perquè Sánchez no se’n surti i calgui repetir eleccions. Uns nous comicis podrien ser l’última oportunitat de Feijóo, però fins i tot hi ha qui creu dins del partit que ell no hauria de ser el candidat si cal tornar a les urnes.