Què ha fet el Govern per frenar la crisi d’habitatge?

PalmaEl preu de l’habitatge a les Illes torna a estar en el seu màxim històric. Un metre quadrat costa de mitjana 4.096 euros, un 11,5% més que fa un any, segons el darrer informe del Col·legi d’Agents de Propietat Immobiliària de les Illes i Apibalears. Davant aquestes xifres, el Govern ha apostat per la fórmula de “construir, construir i construir” –en paraules de la presidenta, Marga Prohens– i ha fet un desplegament normatiu important en aquesta línia. Això ha accelerat la planificació però no la construcció d’habitatges, que en la majoria de casos encara no s’ha iniciat.

La promesa del Govern de construir 7.000 habitatges assequibles no pot tirar endavant aquesta legislatura, sinó que l’Executiu ja assumeix que els resultats dels canvis legislatius van per llarg, malgrat els esforços per agilitar les llicències i la burocràcia. “Cal tenir present que la primera promoció del pla d’habitatge de l’anterior Govern –cinc habitatges a Palma– va ser lliurada l’any 2020, en la seva segona legislatura”, argumenten fonts de la Conselleria, que reclamen paciència. Aquestes són les principals actuacions en matèria d’habitatge que s’han impulsat aquesta legislatura i els resultats obtinguts fins ara segons dades de la mateixa Conselleria. Totes estan emmarcades en el Pla de xoc d’habitatge impulsat per l’Executiu. Mentrestant, el Govern es continua negant a aplicar el topall als preus de lloguer que permet la llei estatal. El vicepresident primer, Antoni Costa, insistia divendres a considerar-ho una “política fracassada”.

Llei de mesures urgents

S’han fet 330 canvis d’ús de locals a habitatge i 140 increments d’alçades

La Llei de mesures urgents en matèria d’habitatge va ser el primer moviment del Govern per adreçar l’emergència habitacional. La va impulsar l’anterior consellera d’Habitatge, Marta Vidal, l’octubre del 2023, com a decret llei, i mig any després es va ampliar al Parlament. Es basa en la col·laboració publicoprivada per construir. Crea la figura d’Habitatge de Preu Limitat (HLP), amb una superfície màxima de 90 metres quadrats, preus de compra de fins a 285.000 euros i fins a 1.070 euros de lloguer, i en reserva un 30% per a menors de 35 anys.

La norma, segons dades del Govern, ha facilitat la conversió de 330 locals buits en immobles, la creació de 140 habitatges mitjançant l’increment en alçada de pisos –també permet la divisió de pisos ja existents–, com també la transformació de terrenys d’equipaments en solars per construir. A més, també s’han creat 34 habitatges a partir de la transformació d’hotels obsolets, i 151 més per a les ajudes per finalitzar construccions d’edificis inacabats. Segons fonts de la Conselleria, l’aplicació d’aquesta llei ha permès crear 1.900 habitatges sobre el paper.

Davallades d’impostos

El PP ha introduït bonificacions de l’ITP i l’impost de successions

Tan bon punt va accedir al poder, el PP va introduir bonificacions a l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) per als joves que comprin el seu primer habitatge, famílies nombroses, monoparentals o persones amb discapacitat.

Segons dades de la Conselleria d’Economia i Hisenda facilitades després de la darrera campanya de la renda, el 2025 3.854 persones es varen beneficiar d’aquestes bonificacions.

El Govern també va introduir bonificacions del 100% per a l’impost de successions en el cas d’herències entre pares, fills i cònjuges, i va eliminar la tributació per a donacions d’immobles destinats al primer habitatge habitual. Les bonificacions a les herències varen fer que l’Executiu deixàs d’ingressar 808 milions d’euros els dos primers anys de legislatura i els ciutadans més rics són els que més se’n varen beneficiar, com va explicar l’ARABalears. Tot i això, el Govern creu que s’ha afavorit que el patrimoni quedi en mans “de famílies de les Illes i no l’hagin de vendre”.

Llei de simplificació

Aixeca traves a la construcció, però també en terreny protegit

La Llei de simplificació administrativa aprovada l’octubre del 2024 inclou diferents disposicions en matèria d’habitatge, encara que controvertides. Va obrir la porta a legalitzar construccions fetes de manera irregular en sòl protegit o sòl rústic. També ha simplificat els tràmits administratius relacionats amb la construcció, tant per a noves promocions com per obtenir llicències. El Govern va defensar que això impulsaria la construcció d’habitatge protegit o de preu limitat, ja que els procediments serien menys costosos. Tot i això, els partits d’esquerres i entitats com el GOB varen denunciar que la norma suposa una “amnistia urbanística” i permet consumir territori en nom de l’accés a l’habitatge. Cal recordar que el PP, quan va entrar al Govern, també va eliminar la Comissió Balear de Medi Ambient. D’altra banda, la llei també va activar noves deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF per a l’adquisició, construcció o lloguer d’un habitatge en llocs de difícil cobertura, amb límits segons la renda. A més, va ampliar les deduccions per als arrendadors.

Els lloguers, pendents

El programa de Lloguer Segur punxa amb només 60 pisos adjudicats

El programa de Lloguer Segur ha estat un fracàs, segons fonts del mateix Executiu. Es va impulsar l’octubre del 2024 amb l’objectiu d’“aconseguir entre 2.000 i 3.000 habitatges en una primera fase”. Però un any després, només se n’han adjudicat 60. La majoria, de més de 100 metres quadrats i entre dues i tres habitacions, per 950 euros. El programa incentiva la sortida al mercat d’habitatges buits o sense ús residencial. L’Executiu cerca com modificar el programa perquè sigui més efectiu.

D’altra banda, fonts de l’Executiu destaquen el programa Construir per Llogar, mitjançant el qual el Govern cedeix sòl públic a promotors privats per construir habitatges destinats al lloguer. Això ha generat que s’hagin planificat 2.400 habitatges, a través de convocatòries del Govern o ajuntaments, encara que d’aquí que s’acabi l’obra, poden passar anys.

Balanç desigual de l’Ibavi

El Govern defensa la promoció de 900 habitatges, però se n’adjudiquen pocs

El balanç de la feina de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) és desigual. Mentre que Habitatge defensa que hi ha 900 habitatges protegits en diferents fases de tramitació, al portal de contractació de l’entitat només apareixen 70 procediments. Fonts de la Conselleria recorden que els projectes elaborats per arquitectes del mateix Ibavi “no es liciten” i, per tant, no surten al portal. Tot i això, les mateixes fonts admeten que la majoria d’obres no es començaran a posar en marxa fins al 2026. En el mateix sentit, remarquen que l’institut ha fet 38 compres d’habitatge i dos solars per tempteig i retracte aquesta legislatura.

En aquest mandat també s’han modificat les condicions per rebre ajudes per a la hipoteca al programa Nova Hipoteca Jove. Des de llavors, s’han aprovat 138 avals, un increment de prop del 27% en set mesos. En conjunt, aquesta legislatura s’han concedit 638 garanties.

La Llei d’obtenció de sòl

Fortes crítiques per promoure l’especulació amb el territori

La Llei d’obtenció del sòl que el Govern va aprovar el mes de juliol passat ha estat controvertida perquè permet construir en zones on fins ara estava prohibit, les conegudes com a àrees de transició. Això ha generat crítiques del PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca, perquè consideren que obre la porta a l’especulació. De fet, ja s’han vist anuncis de venda de solars on fins ara no es podia construir a preu de canari jove: per exemple, el setembre es va posar a la venda un terreny rústic per 24,5 milions d’euros a Establiments (Palma). Tot i això, la Conselleria d’Habitatge insisteix que, per ara, “ni a Palma ni a cap ajuntament s’han presentat projectes en àrees de transició”.

La norma introdueix la figura dels Projectes Residencials Estratègics (PRE) per “desbloquejar sòls urbans i urbanitzables i reduir terminis” per a la construcció. Deixa en mans dels ajuntaments l’impuls de projectes. A Ciutat s’han impulsat els projectes de Son Güells i Son Puigdorfila, per als quals hi ha 1.868 habitatges planificats.