El dia que algú va fer ombra a Ayuso en la seva presa de possessió

MadridCom si es tractés d'una entrada tradicional a un casament, Isabel Díaz Ayuso apareix acompanyada d'Alberto Núñez Feijóo amb tothom dempeus. A la Reial Casa de Correus de Sol es respira majoria absoluta del PP, amb Mónica García (Més Madrid) a prop del seu equip, tot i que va saludant diversa gent, i el nucli socialista de convidat en una festa de l'adversari. La portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, i el delegat del govern espanyol a Madrid, Fran Martín, haurien preferit passar el matí preparant la revetlla de Sant Joan.

L'acabada d'investir presidenta jura el càrrec i s'endú una ovació que dura minuts. Mira a la seva dreta buscant la complicitat de les encarregades de protocol, que la miren amb cara d'emoció, i una d'elles xiuxiueja a l'orella: "Mira que guapa que va". Un cop acabat l'acte, tindrà una llarga cua de gent que la vol saludar per felicitar-la, fins que el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, després de passar una estona amb Feijóo, se l'endú perquè ha d'assistir a una reunió i alguna entrevista.

En tot aquest període de temps, hi ha una altra dona que figura a la llista de convidats que tampoc passa desapercebuda en la tercera presa de possessió d'Ayuso com a presidenta de la Comunitat de Madrid. És María Guardiola, líder del PP a Extremadura, decidida a impedir l'entrada de Vox al seu govern. "Estic molt tranquil·la", assegura un cop acaba la cerimònia quan l'assalten els periodistes. No vol entrar gaire en la situació de la seva comunitat, però deixa clar que no cedirà. "Que la sensatesa imperi", diu. No només està disposada a afrontar una repetició electoral, sinó a esperar que passin les eleccions espanyoles perquè creu que "l'escenari potser canvia". És a dir, que Vox es debiliti i acabi baixant del burro.

Tot això passa mentre, a escassos dos metres de distància, també acapara l'atenció el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. L'organització de l'acte els havia posat pràcticament de costat entre el públic. És d'aquelles imatges que per si sola ja basteix la crònica política de la jornada. Mazón assegura que no ha rebut crítiques per haver ficat Vox al govern valencià i presumeix d'haver impedit l'entrada de Carlos Flores, condemnat per violència masclista. "Feia sis mesos que deien que seria vicepresident i la realitat és que no ho serà", anota.

Mentrestant, Guardiola s'esmuny. Abandona amb certa rapidesa la seu presidencial de la Comunitat de Madrid, no sense topar amb l'expresidenta Esperanza Aguirre a les portes de Sol, a la vista de curiosos i mitjans que resisteixen estoicament la calor fora a la plaça. La dirigent del PP aconsegueix esquivar les càmeres amb la mateixa habilitat que, creu, s'estalviarà una coalició amb l'extrema dreta a la Junta d'Extremadura.

L'aval de Feijóo

Serà impossible conèixer l'opinió d'Ayuso al respecte, però sí la de Feijóo, que fa equilibris per no aixecar polseguera entre la parròquia. Creu que tothom fa el que ha de fer i compta amb el seu suport: al País Valencià era inevitable i a Extremadura Vox té poca força. Diu que no hi ha incoherències i que cada terra és cada terra, però que el seu model és el d'Ayuso, el d'una difícil majoria absoluta el 23-J.