El debat sobre habitatge al Congrés posa el model de Prohens contra les cordes

PalmaEl debat sobre els dos reials decrets d’habitatge del govern espanyol ha acabat amb una derrota parlamentària del govern espanyol i la possibilitat d’un avançament electoral damunt la taula. Però, de retruc, el xoc a Madrid també posa contra les cordes el model sobre habitatge del Govern de Marga Prohens. En la línia de la posició marcada per Gènova, la presidenta s’ha negat a aplicar a les Illes la declaració de zona tensionada, que li permetria limitar els preus dels lloguers. Aquesta setmana ho ha tornat a rebutjar tot defensant els “petits propietaris”, mentre creixen les protestes socials i l’esquerra es prepara per a una possible campanya centrada a mobilitzar els votants per l’habitatge.

Amb 25.000 llogaters pendents de renovar els seus contractes –segons el Ministeri de Drets Socials– i 851 desnonaments el 2025 –és la xifra del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)–, el PP és conscient que l’habitatge és un dels problemes estructurals que més preocupen els votants de les Illes. Des de Madrid, el PSOE ja ha posat la diana en la qüestió com a principal carta electoral, girant full d’un estiu marcat per la crisi a Ceuta. La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ja ho va reivindicar dijous passat als micròfons de La Ser. Mentre defensava el decret antidesnonaments i el decret que prorrogava indefinidament els contractes de lloguer –que divendres varen decaure al Congrés pel vot contrari decisiu de Junts–, va apuntar contra les comunitats governades pel PP. “Hi ha nou milions d’espanyols protegits per llei davant l’increment dels preus, i després tenim un lliure mercat salvatge del qual alguns presumeixen”, va expressar la ministra en un dard als barons populars. També va llançar un missatge en clau electoral: “Tenim una oportunitat d’or per canviar definitivament les polítiques d’habitatge, canviant la majoria de governs autonòmics”.

En la darrera setmana s’han confrontat dos models que friccionen en relació amb l’habitatge. Mentre l’esquerra posa la protecció del llogater al centre, la dreta reivindica els drets dels propietaris i considera que la limitació als preus o una ampliació de la protecció dels llogaters pot reduir l’oferta d’habitatges disponible al mercat.

Dijous passat, la presidenta Prohens ja va sortir als mitjans de comunicació per posicionar-se en contra dels reials decrets d’habitatge de Sánchez. Ho va fer en termes semblants als que també varen fer servir altres presidents populars, com els de Madrid, Castella i Lleó, Andalusia i Galícia. Prohens va considerar que la proposta del govern espanyol desprotegia els “petits propietaris” i va definir els decrets com el “colofó de la crisi d’habitatge provocada pels partits d’esquerres”. En l’acte de col·locació de la primera pedra d’una promoció de pisos de protecció oficial a Eivissa, va destacar que l’aposta dels populars implica ampliar l’oferta amb més construcció i a partir de la col·laboració publicoprivada. L’actuació conjunta dels barons del PP, que també varen advertir que, si s’aprovaven, durien els decrets al Constitucional, apunta a una nova etapa de confrontació amb el govern espanyol.

Com afecta les Illes?

Encara que va dir “desitjar” que Sánchez convoqui les eleccions generals, el vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, va descartar que això vagi lligat al calendari de les Illes Balears. “La presidenta prendrà les decisions que siguin convenients, i en cap cas crec que siguin pensar en una convocatòria electoral a curt termini”, va assegurar. D’una manera o altra, el debat sobre habitatge impregnarà els seus darrers mesos al capdavant de l’Executiu i pot marcar, també, la campanya per les autonòmiques. Fonts del Govern expliquen que confien que el seu discurs favorable als propietaris i la construcció els permetrà mobilitzar els votants de dretes, mentre que apunten que una part de l’electorat socialista que posseeix immobles es pot haver sentit “preocupat” per les darreres propostes de l’executiu espanyol, que incloïen entre altres qüestions una suspensió dels desnonaments de famílies vulnerables fins al desembre del 2030.

Amb tot, les protestes al carrer continuen i ja s’han convocat noves protestes contra els preus de l’habitatge a les Illes. A més, el PSIB s’ha mogut per pressionar el PP i tornarà a presentar al Parlament una proposta perquè els municipis de les Illes puguin declarar-se com a zona tensionada, i forçar el PP i Vox a posicionar-se novament respecte d’aquesta qüestió.

Com arribarien els partits balears a unes eleccions generals si finalment Sánchez les convoca en els pròxims dies? La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ja va expressar el mes de juny la seva voluntat de ser cap de llista del PSIB a les generals. Per la seva banda, José Vicente Marí Bosó va ser el número u pel PP el 2023. Vicenç Vidal va encapçalar la candidatura d’AraMés, encara que els ecosobiranistes, que fa quatre anys varen presentar-se mitjançant una coalició amb Sumar, haurien de tornar a debatre de quina manera es presenten. Quedaria damunt la taula la incògnita sobre Jorge Campos, que el 2023 va ser el número u de Vox, però al llarg de la legislatura ha mantingut tensions amb l’executiva del partit. Tant si Sánchez opta per avançar els comicis com si espera a la data prevista l’agost del 2027, el debat sobre l’habitatge ha sacsejat el tauler.