Creix la preocupació al PP per les protestes antimassificació

PalmaL’ambient és d’inquietud a les files populars. El descontentament social per la massificació turística ha posat el partit en alerta. El Govern ha bracejat aquest estiu per no ser el blanc de les crítiques: va distribuir cartells atribuint 115.000 places turístiques a l’esquerra i va culpar l’executiu espanyol de les càrregues policials a la manifestació de Palma. Però les darreres setmanes, se li ha obert un altre front: les protestes de cada vegada tenen més presència en el dia a dia dels municipis. Els batles són els qui reben les queixes de primera mà, centrades en els problemes de transport i la falta d’habitatge. L’Executiu reivindica mesures de contenció, però és conscient que aquests problemes no s’han resolt.

“La pressió contra el Govern hi és”, admet una font de l’Executiu. La pintada amb el missatge ‘El turisme mata’ que va aparèixer fa pocs dies a la seu de la Conselleria de Turisme n’és un símptoma. La mala maror social, que s’accentua durant la temporada, va assolir l’expressió més multitudinària en la manifestació del 27 de juliol passat a Palma. Però el desgast que ha acusat el Govern –i que admeten fonts diverses del PP– ha estat acumulatiu: des de la cadena humana per exigir la protecció del Trenc fins a les protestes contra la detenció de dues activistes a Santa Maria i els sopars reivindicatius de Brunzit a Palma, passant per les consignes que es varen sentir durant la concentració contra la turistització del 8 d’agost a Sóller: “[Marga] Prohens, escolta, estam en lluita”.

“El PP es pot sentir assenyalat”, diu el batle popular de Sóller, Miquel Nadal. Fonts municipals properes a la direcció del partit coincideixen a expressar preocupació pel fet que les protestes puguin desgastar la marca. Expressen, com el batle, una sensació d’injustícia. “Ara, curiosament, hi ha més crispació”, continua Nadal. “Però el problema no és de fa tres anys, i en els vuit anys anteriors varen governar les esquerres”, afegeix. Ho resumeix així una font de l’equip de la presidenta Prohens: “Ens feim càrrec del moviment ciutadà, però també entenem que s’està intentant vincular amb el govern del PP, i se’ns exigeix actuar-hi”. “Segurament, això pot afectar el comportament electoral”, opina al seu torn un càrrec del Govern: “Depèn de si els ciutadans s’ho creuen o no, perquè nosaltres hem posat bases per a la millora”.

L’habitatge, un mal de cap

Diverses fonts del PP consideren, doncs, que rere les queixes per la saturació turística hi ha un malestar encara més gran per les dificultats d’accés a l’habitatge i la mobilitat. Quatre batles consultats per l’ARA_Balears diuen haver tingut aquesta mateixa percepció en el contacte amb els veïns i alguns ho han traslladat al Govern.

“Prohens s’ho ha d’empassar i actuar, encara que ha fet més que [Francina] Armengol”, opina un càrrec local del PP. “Hem de controlar el creixement, els pisos turístics, la immigració i els preus de l’habitatge, perquè molts joves, sense pares que els ajudin, no hi poden accedir”, assegura aquesta font. Segons expliquen diverses veus consultades, el diàleg entre l’Executiu i els consistoris del PP és fluid. Fonts del partit apunten que les darreres setmanes diversos batles han fet arribar aquest neguit a la presidenta. Ara bé, matisen que “la realitat a cada ajuntament és diversa: no hi ha una posició homogènia”.

Els batles consultats per l’ARA_Balears coincideixen a assenyalar l’habitatge i la mobilitat com les grans fonts de queixes veïnals. “A Alcúdia no podem parlar d’una situació generalitzada de massificació, encara que tenim moments concrets de molta afluència”, apunta la batlessa Fina Linares. “On sí que tenim una preocupació important és en l’habitatge, perquè el preu dels lloguers estan pels niguls”, afegeix. Hi coincideix Nadal: “A Sóller, el preu és tan elevat que només hi pot accedir gent d’altres països”. En el mateix sentit s’expressa el batle de Calvià, Juan Antonio Amengual que, malgrat que no percep un “sentiment antiturístic” al municipi –detalla que molts veïns es dediquen al turisme–, admet que “l’increment de l’habitatge turístic i l’oferta il·legal han fet molt de mal”. Per la seva banda, el batle d’Alaró, Llorenç Perelló, també subratlla els problemes dels residents per tenir un lloc on viure. Tots ells destaquen que fan feina amb l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) per construir habitatges de lloguer assequible, en alguns casos, limitant-ne l’accés als no residents del municipi. Per exemple, Sóller i Alaró volen demanar un mínim de 18 i 20 anys de residència al poble per accedir-hi, respectivament.

La limitació de vehicles, a l’horitzó

L’altra gran qüestió que assenyalen els batles es refereix a la mobilitat, amb Sóller com un dels municipis més afectats. “Un dels problemes que ens trobam ara és que tothom hi ve en cotxe”, explica Nadal. També Perelló adverteix dels problemes d’aparcament que hi ha a Alaró, mentre que Amengual apunta als embossos de la via de cintura: “Ara mateix és el nostre taló d’Aquil·les”. En aquest sentit, la limitació de l’entrada de vehicles a Mallorca que a partir del setembre es començarà a tramitar al Parlament és percebuda pels batles com una eina clau. El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, es va veure forçat a demorar-ne l’aprovació per la posició en contra de Vox. Finalment, la va tirar endavant gràcies al suport de l’esquerra, mentre que l’extrema dreta s’hi va acabar abstenint. “Vox s’ha adonat que no es pot posicionar obertament en contra d’això, perquè és un clam transversal”, apunten fonts de l’Executiu. Ara bé, la demora ha posat en dubte que la mesura es posi en marxa aquesta legislatura. “Tenc esperança que s’aprovi”, diu Nadal. Malgrat haver aprovat algunes iniciatives de contenció i limitació del lloguer turístic, fonts del Govern admeten que, per ara, “el carrer encara no en percep l’efecte”. Les mateixes veus prometen que els indicadors de pressió humana hauran disminuït a l’estiu i aquestes iniciatives començaran a donar fruits. Sigui com sigui, la darrera temporada turística de la legislatura haurà estat travessada per les protestes socials. Fonts del PP admeten que veuen un risc que una part d’aquest descontentament els penalitzi a les urnes: especialment, perquè Prohens ambiciona obtenir una majoria absoluta. Tot i això, esperen que la correlació de forces no canviï. S’agafen al desgast de l’esquerra després dels dos governs d’Armengol –el PP ho recorda constantment– per mantenir l’expectativa.