El govern espanyol ordena eliminar el monòlit de la Feixina a Palma

PalmaEl govern espanyol ha ordenat eliminar el monòlit de la Feixina, el polèmic monument que des de fa més d'una dècada divideix políticament l'esquerra i la dreta de les Illes Balears. Ara, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha decretat la inclusió en el Catàleg de Símbols i Elements Contraris a la Memòria Democràtica, i ha resolt que cal eliminar-lo "de l'espai públic".

En línia amb aquest conflicte, l'Ajuntament de Palma, amb els vots favorables del PP i Vox, li ha atorgat precisament també aquest dijous, el mateix dia que s'ha conegut la resolució estatal, la màxima protecció municipal. Per tant, el ple de Cort ha aprovat la incorporació del monòlit al Catàleg d'edificis i elements protegits de la ciutat. La decisió arriba després que la setmana passada es donàs llum verda a l'aprovació definitiva del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), que preveia incloure aquest element dins el catàleg municipal.

Després de fer-se pública la inclusió del monument en el registre estatal, el regidor socialista Francesc Dalmau ha demanat la retirada del punt de l'ordre del dia, ho ha fet argumentant que es tracta d'una normativa de rang superior. Tot i això, la petició ha estat rebutjada per l'equip de govern, que ha mantingut la votació i ha aprovat la protecció del monòlit.

Durant la seva intervenció, la regidora de MÉS per Palma Kika Coll ha carregat contra la decisió i ha denunciat que suposa protegir "un monument feixista" que ret homenatge al creuer Baleares, vinculat a la matança de la Desbandá de Màlaga, una posició també compartida per la líder de Podem a Palma, Lucía Muñoz. Durant la intervenció, ha afirmat que cada pedra del monument "parla d'una dictadura que va sembrar terror". "la Feixina caurà", ha conclòs.

El PP i Vox han argumentat que l'any 2010, amb Aina Calvo com a batlessa, l'Ajuntament va eliminar elements franquistes i d'aquesta manera va adaptar-se a la normativa vigent. Fulgencio Coll (Vox) ha lamentat que l'oposició continuï vivint en el guerracivilisme i Oscar Fidalgo (PP) ha recordat la resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que va declarar la no procedència de la retirada del monument. "Els tribunals ja han parlat i quan els tribunals parlen, la política responsable i seriosa escolta i compleix", ha dit.

Catàleg estatal

Tanmateix, amb la inclusió del monument al catàleg estatal es reobre un capítol que pareixia que es tancaria aquest dijous. L'informe de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, al qual ha tingut accés aquest diari, estableix que el monument a les víctimes del creuer Baleares "és un monument construït en plena dictadura franquista" i cal entendre com a part i exemple del culte "als caiguts desenvolupat pel règim franquista"; un culte que va constituir una de "les polítiques simbòliques més importants i persistents de la dictadura", que va estar destinada a recordar, de "manera excloent i sense cap intenció de reconciliació ni de menció als morts del bàndol republicà".

L'informe assenyala que simultàniament, i malgrat que el 2010 li van ser retirats els símbols i les inscripcions franquistes, la forma del monument respon en si mateixa a l'estil propi commemoratiu de les construccions dictatorials dirigides a recordar els caiguts. D'aquesta manera diu que "l'estètica del monument no és separable", doncs, del que van ser "els valors del règim que el va construir": "jerarquia, monumentalitat, virilitat expressada a través del verticalisme, senzillesa entesa com a expressió de la gravetat, afany de dominació i control de l'espai públic, religiositat, etc.".

"En definitiva, el monument a les víctimes del creuer Baleares constitueix una construcció ideada i erigida per commemorar de manera excloent els combatents morts del bàndol revoltat, formant part del culte als caiguts per Déu i per Espanya dins del que van ser les estratègies simbòliques legitimadores de la dictadura", resumeix.

La resolució en disposa la retirada pública i estableix que el seu dipòsit i custòdia es realitzarà en una dependència pública, determinada per l'administració titular o competent sobre el bé, sense que això impliqui en cap cas la seva exposició pública. A més, avisa que l'incompliment de la retirada suposarà la posada en marxa del procediment inclòs en l'article 37 de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de memòria democràtica.

Nou procés judicial

Fonts de Memòria de Mallorca han assenyalat que el monòlit és el primer símbol franquista inclòs en el cens estatal i que aquesta catalogació obre, a més, la possibilitat d’iniciar un nou procés judicial per avançar en la seva retirada definitiva. "Aquest fet suposa un pas endavant molt important després d’anys de reivindicació per part de la nostra entitat, que ha reclamat reiteradament la retirada d’aquest monument de l’espai públic que ocupa actualment", ha assenyalat l'entitat.

Armengol celebra la decisió: "És de justícia"

La presidenta del Congrés dels Diputats i expresident del Govern balear, Francina Armengol, ha destacat com "un pas important" la inclusió del monòlit de la Feixina en el Catàleg de Símbols i Elements Contraris a la Memòria Democràtica i ha considerat que "és de justícia" que s'hagi de retirar.

En un missatge a la xarxa social X, la també secretària general del PSIB-PSOE ha considerat que la inclusió del monòlit en aquest catàleg suposa "un pas important en la defensa de la memòria democràtica". "És de justícia que s'hagi de retirar. No es tracta d'esborrar la història, sinó de dignificar-la, de reconèixer les víctimes i de construir un espai públic coherent amb els valors democràtics", ha apuntat.