Continuisme territorial i apostes per diversificar l'economia a Menorca
El Consell ha avançat en temes com el procés de descarbonització
Menorca / PalmaTot i que els principals esforços del Consell de Menorca han anat destinats a mitigar els efectes de la crisi sanitària causada per la covid-19, la màxima institució de l’illa ha aconseguit avançar en altres qüestions estratègiques com el procés de descarbonització Menorca 2030, la reforma de la carretera general i l’aprovació de la remodelació del Pla Territorial Insular (PTI), així com l’elaboració d’un segon expedient que ha permès que la candidatura Menorca Talaiòtica hagi estat escollida per l’estat espanyol per formar part de la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Els principals eixos de treball del PTI són la Nova Agenda Urbana i l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Així mateix, se cerca la transformació del model energètic, a fi que prioritzi l’estalvi i l’eficiència, i la generació progressiva mitjançant la implantació de renovables amb el repte d’aconseguir un model 100% basat en aquest concepte. El document també protegeix el sòl rústic, preveu la construcció d’habitatge públic i defineix l’interior dels municipis com a espais allunyats del lloguer turístic.
D’altra banda, el Consell ha fet una passa en l’àmbit cultural amb la candidatura de Menorca Talaiòtica. La proposta menorquina inclou més de 1.500 restes arqueològiques i en consonància amb la societat i l’entorn paisatgístic de l’illa. Això i la declaració de Regió Europea de la Gastronomia 2022 són les dues potes amb les quals treballa l’administració per diversificar l’oferta de l’illa. A més, recentment, cal unir-hi la recuperació i obertura al públic de la Cova de s’Aigua de Cala Blanca, a Ciutadella. Les tasques per restaurar-la han suposat una inversió de 356.000 euros. Els dos primers anys de legislatura seran recordats també per una resolució parcial del conflicte de la carretera general. La institució eliminarà l’encreuament de Rafal Rubí, que des del 2015 provocà la paralització de les obres. Finalment, cal destacar les adquisicions de l’Illa Plana del port de Maó al Ministeri de Defensa per 318.000 euros i les bateries de Favàritx per 887.000 euros. Per part seva, l’Ajuntament del Castell, el Consell i el Govern balear signaren el conveni per declarar d’interès públic i social els quarters Duc de Crillón i Conde de Cifuentes, després d’una compra a la SAREB per 2,4 milions d’euros.
Sense PGOU a Eivissa, però amb una planta de reciclatge 17 anys després
Els dos anys de legislatura no han servit perquè el municipi d’Eivissa tingui el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), que va ser anul·lat pel Tribunal Suprem el 2015 perquè no tenia l’estudi d’avaluació ambiental estratègica. Actualment, el Consistori de Vila està redactant un pla de gestió hídrica sense el qual el Consell insular no podrà aprovar definitivament el nou PGOU. La Comissió Balear de Medi Ambient va exigir el document perquè va considerar que el futur pla d’ordenació no garantia el subministrament d’aigua per a la població prevista en el plantejament.
En canvi, durant la primera meitat de la legislatura sí que s’ha inaugurat la primera planta de tractament i separació de residus de Ca na Putxa, després de 17 anys de tràmits i dos d’obres. És la primera que hi ha a l’illa i s’ha posat en marxa per complir amb les normatives europees i estatals en matèria de residus. L’objectiu de la instal·lació és incrementar de manera considerable el reciclatge i reduir un 50% el volum de fems a l’abocador.
D’altra banda, el Consell d’Eivissa va aprovar el gener que Vila pugui reordenar els accessos a l’avinguda Sant Josep des del carrer Fonti Quer i l’estació de servei.
Un espai per a migrants
El Govern, juntament amb el Consell d’Eivissa i l’Ajuntament de Vila, treballa per habilitar un espai per tal d’atendre els migrants que arriben en pastera a l’illa, segons va explicar a principi de maig la presidenta de l’Executiu, Francina Armengol. La instal·lació no serà un Centre d’Internament d’Estrangers perquè es tractarà d’un punt temporal per atendre’ls.
El límit a l'entrada de vehicles, un respir per a Formentera
Formentera va començar la legislatura convertint-se en l’illa més gran d’Europa a regular l’entrada de vehicles. La limitació –pionera a l’Estat– enguany s’ampliarà dues setmanes, de manera que no n’hi pugui haver més de 20.591 circulant entre la darrera setmana de juny i la primera de setembre. La presidenta del Consell insular, Alejandra Ferrer, assegura que la mesura permet equilibrar la protecció del territori, el turisme i la qualitat de vida dels residents. “És un dels nostres projectes principals per reduir la massificació”, afegeix.
Malgrat la pandèmia, la iniciativa Fons de Terres ha continuat en marxa perquè els propietaris de finques a l’illa les posin a disposició de la Cooperativa del Camp. L’objectiu és que els membres produeixin producte local, un fet que està ajudant a recuperar l’agricultura de Formentera. “´És una aposta que, després del confinament, agafa més sentit que mai, perquè hem viscut en primera persona la importància de tenir productes d’autoabastiment”, afirmà Ferrer l’estiu passat, durant la presentació per cedir una estació d’emmagatzematge i conservació de gra a la cooperativa.
Informació pròpia
L’Observatori de Dades de Formentera es va presentar a l’octubre amb l’objectiu de disposar d’informació pròpia sobre indicadors socials, turístics, ambientals i econòmics, entre d’altres. Eren dades que abans no estaven separades de les d’Eivissa. “Ens ajudaran a prendre mesures de futur”, diu la presidenta. D’altra banda, la institució insular està construint un parc de patinatge i d’usos esportius per a gent gran a Sant Francesc.
