Cinc lliçons en clau balear de les eleccions andaluses

Palma“Esperam a les andaluses”. Aquest era el mantra que repetia el PP balear després dels resultats d’Extremadura i l’Aragó. Juanma Moreno Bonilla és un dels principals referents de Marga Prohens entre els barons populars. La presidenta ha cercat replicar tant el seu perfil gestor –amb les rebaixes fiscals i les lleis de simplificació administrativa– com el seu discurs moderat i el model de relació amb Vox. Però la victòria insuficient del president andalús que, amb 53 escons, s’ha quedat a dos diputats de la majoria absoluta, ha sembrat dubtes sobre la via andalusa, i obliga els populars a replantejar l’estratègia de cara al 2027.

La via andalusa, en dubte

Prohens pot modificar el seu perfil per competir electoralment amb Vox

“El PP està en un moment molt bo, amb una hegemonia important”, explica elpolitòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon. El problema, però, és que “només pot pactar amb un partit, que és Vox”. Per això, un objectiu primordial dels barons del PP ha estat assolir majories absolutes per poder prescindir del seu soci d’extrema dreta. En aquest sentit, el politòleg Julián Claramunt explica que s’ha optat per diferents estratègies. O bé seguir la de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, “amb un discurs més radical i trumpista”, o bé la via andalusa de Moreno Bonilla, “més tranquil” i de perfil institucional. Prohens va optar per la segona. El fet que el president andalús hagi perdut cinc diputats respecte al 2022 i, en conseqüència, la majoria absoluta, posa en dubte aquesta tria. A un any de les eleccions, Claramunt considera que la presidenta ha de reflexionar si “li pot ser més rendible ‘ayusitzar’ el seu perfil”.

El politòleg Guillermo Bezzina coincideix en la idea què “a les Balears, el Govern avança amb un estil comunicatiu més institucional, un poc armengolista, de presidenta de tots”. Com Moreno Bonilla, Prohens ha cercat marcar un perfil propi i transversal. Amb algunes excepcions, com el discurs antiimmigració. Un fet que Rodon explica perquè “les xifres d’immigració són més elevades a les Illes que a Andalusia”. Sigui com sigui, Bezzina apunta que l’aposta pel perfil gestor s’adiu amb la idiosincràsia del territori: “Les Balears no són Madrid, les classes mitjanes tradicionals tenen un to més conciliador, pactista, i el sector turístic, també”, opina. “Aquesta posició és necessària perquè el PP tingui bons resultats, però també és insuficient”, sentencia. Així, creu que serà “molt difícil que Prohens aconsegueixi la majoria absoluta el 2027”.

Aval a deixar Vox fora

La decisió de Prohens de governar en minoria li ha donat estabilitat

Fonts del Govern admeten que, en vista d’aquests resultats, les expectatives són baixes. Però, tot i això, ara per ara no hi ha previstos canvis estratègics: “Una cosa és que la majoria absoluta sigui molt difícil d’assolir i l’altra, que no ho intentem”. L’acte que el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, protagonitzarà amb la presidenta dissabte a Palma marcarà el to de la precampanya.

La possibilitat de desvincular-se de Vox és ara com ara remota, però el PP també ha après que distanciar-se’n o, fins i tot, deixar-lo fora del Govern el pot beneficiar. “L’esquerra juga a evidenciar que el PP només podria pactar amb Vox, i posa com a exemple el pacte al País Valencià, que va ser ràpid, per mobilitzar l’electorat d’esquerres o de centre”, exposa Rodon. En aquest sentit, la fita que Prohens va assolir el 2023 de governar en minoria amb el suport parlamentari de Vox agafa força dins del partit. “El PP ha entès, a partir del cas extremeny, que allargar una mica la formació de les coalicions i no vendre’s de seguida a Vox els dona un plus”, exposa el politòleg. De fet, Moreno Bonilla ja ha anunciat que intentarà governar en solitari amb “acords” amb Vox.

Vox creix, però mínimament

La dinàmica estatal fa baixar les expectatives de l’extrema dreta

El professor de ciència política de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla José Manuel Trujillo insisteix en la importància de la dinàmica estatal per decidir els resultats autonòmics. Les eleccions a Extremadura (el 22 de desembre), l’Aragó (el 8 de febrer) i Castella i Lleó (el 15 de març) ja varen deixar un panorama molt similar a l’andalús: amb victòries del PP massa curtes per governar en solitari. El gir de guió que esperaven els quadres populars pel lideratge personalista de Moreno Bonilla no s’ha materialitzat.

Altrament, el professor apunta a un desgast de Vox que no ha passat desapercebut entre els membres del partit, com apunten fonts coneixedores. Encara que Vox ha crescut a Andalusia, aquest increment és mínim, d’unes dècimes (un 13,8% de les paperetes davant el 13,5% del 2022). Tot i que ha guanyat un escó, la marca queda lluny de la tendència de la formació en els darrers mesos: el partit de Santiago Abascal va obtenir el 16,9% dels vots a Extremadura, el 17,8% a l’Aragó i el 18,9% a Castella i Lleó. “La marca estava més erosionada en el moment en què han vingut eleccions”, expressa Trujillo.

Càstig a Pedro Sánchez

Les autonomies entomen el descontentament amb el PSOE

De la mateixa manera, Trujillo considera que els socialistes han rebut a les urnes el càstig d’una part dels votants al govern espanyol del PSOE i Sumar. Un vot que, considera, a les generals pot retornar a l’esquerra estatal en forma de “vot útil”. “Una de les imatges de campanya ha estat la candidata socialista, María Jesús Montero [que va renunciar al càrrec com a vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda per presentar-se] defensant la política del govern espanyol”, apunta Trujillo:_“No sé si parlar d’un altre govern, quan et presentes com a alternativa, és molt efectiu”.

MÉS per Mallorca es desperta

Els resultats d’Endavant Andalusia esperonen l’esquerra sobiranista

Els resultats d’Endavant Andalusia –ha passat de dos a vuit escons– han cridat l’atenció de MÉS per Mallorca. El líder, Lluís Apesteguia, va insistir que l’esquerra sobiranista és qui té “capacitat de creixement i de plantar cara a la dreta i l’extrema dreta”. Els experts confirmen que la tendència estatal els bufa a favor. Amb tot, també adverteixen que els ecosobiranistes acumulen un desgast per haver format part dels anteriors governs del Pacte que el partit andalús no té. Segons explica Bezzina, MÉS afronta ara el repte de “recollir el descontentament polític de la gent progressista que a les darreres eleccions va quedar a casa”.u