Procés Sobiranista
Política29/01/2023

La investidura fallida de Puigdemont: cinc anys del terratrèmol que va fracturar l'independentisme

ERC es va plantar hores abans que el Parlament investís Puigdemont sota l'amenaça de la justícia espanyola

Barcelona"Atenint-nos a la petició del president Puigdemont de garantir el seu dret a tenir un debat d’investidura amb garanties, i a la vegada per donar temps a les al·legacions presentades pel mateix president a través de JxCat al Tribunal Constitucional (TC), el ple d’avui queda ajornat". El primer sorprès després de sentir aquestes paraules del llavors president del Parlament, Roger Torrent, va ser el mateix Carles Puigdemont, a qui poques hores abans havien garantit que seria investit tot i les amenaces del govern espanyol i del TC. El 30 de gener del 2018 serà recordat com el terratrèmol que va fracturar la unitat independentista. El pecat original per a uns i el dia a partir del qual ja no van acceptar més tuteles per als altres.

Cargando
No hay anuncios

Torrent havia anul·lat la reunió que tenia prevista a les 9.30 h amb JxCat i la CUP i la va substituir per una compareixença sense preguntes de 6 minuts i 50 segons davant dels mitjans de comunicació per anunciar que aquella tarda no hi hauria investidura. Puigdemont se n'assabenta mirant-la. Torrent havia intentat sense èxit contactar-hi poc abans per telèfon —cinc trucades des d'un número que Puigdemont no tenia guardat—. "El ple es manté i se celebrarà un cop assegurem un debat d’investidura efectiu i amb garanties". Com que no el van poder assegurar, no es va acabar celebrant mai i al cap de cinc mesos —i constatant el fracàs per motius judicials i també polítics de les candidatures de Jordi Sànchez i Jordi Turull— Quim Torra es convertiria en el 131è president de la Generalitat.

Què va passar en les hores prèvies a aquella compareixença? Quan va decidir ERC canviar d'opinió? I, sobretot, per què? Els tres partits independentistes s'havien reunit la tarda anterior durant més de tres hores al Parlament i d'allà n'havia sortit el compromís de tirar endavant la investidura. El TC, anant fins i tot més enllà del que li havia demanat la Moncloa, havia advertit que no se'l podria investir ni a distància ni sense autorització judicial. Però, tot i això, tothom assumia el desafiament. "No podem cedir a les pressions que ens arriben des de fora. Només podem ser ferms", deia aquell dia al migdia Sergi Sabrià, llavors diputat.

Cargando
No hay anuncios

El gir de guió

Entre aquella reunió, aquelles declaracions i la compareixença de Torrent es va gestar el gir de guió que va deixar tothom astorat. ERC defensa que no va ser fins a aquella mateixa tarda que va saber del cert que Puigdemont no es presentaria l'endemà. Fonts republicanes asseguren que Junts alimentava "l'expectativa" que es presentés a última hora. "Deien que la investidura tindria tot el que hauria de tenir", expliquen, i recorden que el reglament del Parlament no preveu les investidures a distància i que en el cas d'aquella, a més, estava expressament prohibida pel TC.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, encara que fos així, el que s'havia acordat a la tarda era precisament tirar endavant la investidura a distància. No en la trobada on també hi havia la CUP, sinó en una altra de petit comitè amb representants de Junts i d'ERC. Hi havia, d'una banda, Torrent i la seva mà dreta, Oriol Sagrera, i, de l'altra, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i el secretari de la mesa Eusebi Campdepadrós, assistits pels equips jurídics de les seves respectives formacions. Allà es van expressar dubtes per part d'Esquerra i dels advocats, que van advertir-los de les conseqüències penals a les quals s'exposarien. I això que als membres de la mesa encara no se'ls havia notificat oficialment la posició del TC. Ho va fer aquella mateixa nit. A Campdepadrós l'esperaven a casa agents de la Guàrdia Civil quan va arribar passades les 11 de la nit. Encara més tard la va rebre Costa.

Cargando
No hay anuncios

Però s'havia arribat a un acord. L'endemà, Junts registraria un escrit signat per Puigdemont justificant la seva absència —"li resulta físicament impossible per causes de força major accedir al territori de l'estat espanyol", es descrivia en el document— i seria Campdepadrós l'encarregat de llegir el pla de govern que proposava. "En un cas com aquest, en què la no presència física del candidat respon a causes de força major i alienes a la seva voluntat, la presentació del programa de govern i la sol·licitud de la confiança del ple es pot plantejar per escrit sense desvirtuar ni l’essència ni la finalitat del debat d’investidura", argumentava Puigdemont en aquell escrit al qual ha tingut accés l'ARA i que no es va arribar a registrar mai.

Una nit intensa a ERC

La decisió d’ajornar el ple es pren al matí. Molts diputats i membres de l'executiva d'ERC se n'havien anat a dormir convençuts que l'endemà investirien Puigdemont. Però al vespre ja hi ha reunions del màxim nivell al partit. "Nosaltres estàvem disposats a arribar on calgués si era per garantir una investidura efectiva. En el moment que es veu que això no serà així, és quan es pren la decisió de paralitzar la investidura", diuen fonts republicanes. La idea sorgeix de l'entorn de Torrent i és assumida pel partit, implicant en la decisió el mateix Oriol Junqueras, aleshores empresonat a Madrid.

Cargando
No hay anuncios

La vigília de la investidura, Puigdemont havia enviat una carta a Torrent demanant-li empara per poder assistir a l'hemicicle. La carta no va caure gens bé a Esquerra, que va interpretar que es volia posar el focus en Torrent, com si estigués en mans del president de la cambra evitar la seva detenció. ERC es va plantar perquè no volia legitimar una investidura simbòlica que, a més, considerava que podia acabar amb la intervenció del Parlament —la Generalitat ja estava tutelada pel govern espanyol des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

El desacord d'última hora arriba malgrat les nombroses reunions entre els dos partits que hi ha des de principis de gener. Els republicans mostren dubtes des de l'inici –Pere Aragonès arriba a dubtar que el rei firmés la investidura de Puigdemont–, però s'arriba a última hora amb la sensació que hi haurà investidura. Finalment, però, el ple s'ajorna, amb milers de manifestants independentistes decebuts a la porta del Parlament. A la tarda, només els quatre diputats de la CUP seuen als seus escons per evidenciar el seu rebuig a la decisió. I l'opció d'investir Puigdemont es va esvaint a mesura que passen les setmanes un cop ja constatada la profunda esquerda que aquella decisió deixarà per sempre en l'independentisme.