Josep Castells: "El centralisme mallorquí no vol manar, el que vol és que no l'emprenyin"

Palma"Mai no he hagut de votar una cosa diferent de la que creia". Josep Castells (Barcelona, 1970) va fer aquesta reflexió el setembre, quan va anunciar que deixaria la política en acabar la legislatura, després de 12 anys com a diputat de Més per Menorca en el Parlament. Reconeix que mantenir la coherència és un privilegi en els temps actuals, quan molts polítics estan sotmesos a la disciplina dels partits estatals. I també subratlla que, malgrat tot el que ha viscut aquestes tres legislatures, encara manté la ingenuïtat de pensar que les coses es poden canviar, tot i que només sigui una mica.

Què sabeu ara que no imaginàveu quan vàreu entrar en el Parlament fa gairebé 12 anys?

— Doncs que la feina parlamentària és molt més útil del que la gent es pensa, fins i tot a l'oposició. Moltes vegades no és tant el que aconsegueixes com el que evites. Això també és gràcies als mitjans, que amplifiquen la feina que fem aquí i fan que moltes vegades els governs ni s'atreveixin a plantejar segons què. He entès l'autoritat que té el Parlament en una societat democràtica.

Creis que aquesta feina no arriba moltes vegades a la ciutadania?

— No arriba a la ciutadania perquè la gent té moltes altres coses abans d'informar-se, malauradament. Hem d'assumir que la gent no està disposada a fer la inversió de temps necessària per exercir una ciutadania activa. Nosaltres fem un tàndem necessari amb els mitjans, i intentam que la gent sàpiga quins són els temes que realment l'afecten. Però en línies generals és difícil arribar-hi perquè a la gent li fa mandra informar-se políticament.

Quins canvis més rellevants heu vist en la manera de fer política?

— Abans hi havia una confrontació d'idees molt més honesta. Ara, per influència del populisme d'extrema dreta, la dreta fa veure que fa una cosa, per continuar amb el que ha fet tota la vida. És molt important el relat. Això passa amb la limitació de cotxes: la dreta no vol que nosaltres li agafem aquesta bandera. És un tema d'estratègia purament electoral. La dreta vol apoderar-se d'aquesta bandera i després posarà un límit de cotxes que serà gairebé inexistent. També passa amb el creixement turístic. Volen ser els grans apòstols de la contenció turística, mentre que amb l'altra mà van creixent les places, la pressió, la saturació. Hi ha aquest gran canvi: els discursos ja no són transparents.

Ha baixat el nivell discursiu dels polítics?

— No he vist molta diferència des que vaig començar. Però estic d'acord que el debat és bastant pobre, perquè la disciplina dels partits fa que tothom s'ajusti a un guió. Els diputats realment no tenen marge de transacció, d'arribar a acords. Tot és molt rígid.

També hi ha la sensació de més crispació.

— Totalment. La simplificació dels discursos a causa de les xarxes socials ha fet que se'n perdi el matís. El nivell de discussió és molt més pobre, perquè està molt més polaritzat. Al final, tots hi caiem. Volem fer un eslògan de 10 segons. Això és empobridor per força, perquè no tens més remei que resumir un debat molt complex en un eslògan.

Quina part de la crispació és real i quina és pantomima?

— Crec que realment hi ha una confrontació d'idees sincera. I hi ha bona relació personal. És un element necessari si volem fer una política realment constructiva. Moltes vegades, la bona relació personal et permet arribar a acords i aconseguir petits miracles, com el de la Llei de cogestió aeroportuària, perquè resulta que som capaços de trobar un espai de joc comú amb el PP i fer-ne una proposta.

No creis que, en aquest cas, el PP aprofita una finestra d'oportunisme polític?

— Sí, segurament. Però l'important és que hem aconseguit una fita, una majoria en el Parlament de les Illes Balears per demanar la cogestió aeroportuària. Fins ara no s'havia fet. Aquesta cita està molt vista, però Churchill deia que el temps és més important en política que en gramàtica. El moment ens condiciona a tots, i un moment històric determinat permet unes coses que un altre moment, no. El context i la conjuntura han fet possible en aquest cas la llei de cogestió aeroportuària.

Heu dit que mai no heu votat en contra del que pensau. Altres diputats han hagut de passar per aquest tràngol?

— A mi m'ho han dit en confiança, en veu baixa. Diputats que han malparlat en contra del seu partit perquè no hi estan d'acord.

Tant de dretes com d'esquerres?

— Sí.

I què els deis?

— Els ofereixo la meva espatlla perquè plorin [riu].

Heu sacrificat molt en l'àmbit personal per participar de la política autonòmica?

— He fet un gran sacrifici, amb molt neguit i patiment. No us podeu imaginar com és de dur per a un diputat que no sigui de Mallorca fer aquesta feina. En el meu cas, en un grup petit, sempre ens toca dur moltes comissions. Calculo que hauré pres la paraula unes mil vegades aquests 12 anys. He hagut de fer molts sacrificis perquè he prioritzat la meva vida personal, la faceta de pare i la relació amb els fills. Això m'ha comportat molts esforços, treballar a hores intempestives, anar i tornar en avió, vols que se m'escapaven perquè havia de donar sopar als meus fills... Això ho he patit molt. Però tinc molt clar que he estat aquí perquè ho volia.

Encara us considerau un idealista?

— Encara ho dic, sí. Saben que soc molt ingenu i espero no perdre-ho mai. Si hi he de venir amb el cinisme de saber que tot ho decideixen quatre poders fàctics i que estem fent un teatre, malament. Hem de reivindicar la ingenuïtat com l'actitud del ciutadà que espera que governem la cosa pública en benefici de l'interès general. Continuo sent un idealista, tocant de peus a terra. Tenim una part molt petita del poder. El poder el tenen aquests poders fàctics que deia, organitzats a través d'uns lobbies que, a més a més, controlen els mitjans de comunicació. Els ciutadans haurien de fer un esforç i no votar tant partits del sistema. Haurien de ser capaços de desafiar realment els poders fàctics, que intenten que tot continuï igual perquè se'n beneficien del sistema. Parlo dels lobbies rendistes, immobiliaris, turístics... Hem de ser idealistes perquè, si no, és venir aquí a fer el paperot. Nosaltres els podem incomodar.

El centralisme mallorquí ha minvat en la política balear?

— A efectes pràctics, sí, en part gràcies al fet que els consells insulars tenen les seves competències. Ara bé, hi ha una actitud curiosa dels polítics mallorquins respecte de la resta de les Illes, com que això no va amb ells. És una mena de menfotisme. Ho veig més com una actitud cultural que no pas política centralista. Sempre ho comparo amb l'espanyolisme, que vol manar des de Madrid. En canvi, el centralisme mallorquí no vol manar, el que vol és que no l'emprenyin. Aquesta és la diferència.

Està minvant la capacitat del poder legislatiu?

— Sí. És un problema global de desequilibri entre l'executiu, que vol el control, i el legislatiu. Els debats moltes vegades són un simple tràmit. Dimarts mateix a la Comissió d'Hisenda vam autoritzar el Govern a gastar 348 milions d'euros els propers 15 anys en el transport aeri dels pacients amb un informe de només dues pàgines. Això passa perquè el Govern sap que té la majoria. La falta d'independència del legislatiu respecte de l'executiu és un dels problemes del nostre model democràtic.

Teniu fama de preparar molt les vostres intervencions, de llegir molt i fer els deures. En sou una excepció?

— Hi ha molts tipus de diputats. Jo som un generalista, he de parlar de tot perquè soc a moltes comissions. Hi ha altres diputats molt especialitzats en un tema. En els grups grans, n'hi ha alguns que ho aprofiten i d'altres que no arriben a aconseguir-ho [somriu].

Què és més important per aconseguir coses al Parlament: fer bones intervencions o les converses de passadissos?

— Les bones intervencions són útils si els mitjans les amplifiquen. Si no, no serveixen de res. He estat ben valorat per aquest tema, però soc conscient que té les cames molt curtes. Cal persuasió, negociació, saber jugar bé les teves cartes i utilitzar els ressorts que et dona el reglament. Tota negociació és com un joc de cartes. Farolejar, poder posar l'altre contra les cordes, et permet que la negociació surti més bé. Si no ets un bon jugador i no tens aquesta pilleria, ho dus clar. També hi ha l'aritmètica. Si no tens els vots per bloquejar aritmèticament, tens un marge molt reduït. Tot és important, has de jugar un ventall d'aptituds per aconseguir un bon resultat en una negociació.

Hauríeu imaginat mai acabar la vostra trajectòria amb un president del Parlament d'extrema dreta?

— No, però veiem que és un fenomen que ha vingut per quedar-se i ja ho estem normalitzant. Però, quan vaig començar en la política balear, no podia pensar que l'extrema dreta tindria al final un pes tan determinant. Un personatge com Jorge Campos, que era una mica d'opereta llavors, arriba a tenir posicions de poder. I aquest president... Al marge del que ens pugui semblar que sigui d'extrema dreta, és un senyor que va tardar 72 dies a convocar la Diputació Permanent del Parlament [l'òrgan que garanteix la continuïtat de les funcions de la Cambra en períodes de vacances o entre sessions ordinàries]. Això és molt lesiu per al bon funcionament democràtic. Vox té una activitat parlamentària patètica, amb un gran absentisme. Moltes vegades no hi són, presenten molt poques iniciatives i venen a repetir com un lloro el que els diuen des de Madrid. Fan de corretja de transmissió del que els diu el senyor Abascal.

Aquesta legislatura confrontau amb Marga Prohens, que ha passat de les lloes als retrets cap a vostè.

— Sí. Hi he notat una actitud més agra, que moltes vegades voreja la mala educació. No té el comportament que s'esperaria. És poc presidencial, amb una actitud una mica vulgar impròpia d'una presidenta.

Menorca ha estat un model quant a protecció del territori. S'està perdent això?

— Tenim les conseqüències de les polítiques que fem. Menorca ha aconseguit evitar ser com Eivissa o algunes parts de Mallorca, però tot això es pot perdre. Ara tothom s'adona que els del no a tot hem aconseguit preservar el que es voldria que fos el patró de les altres Illes, un patró de conservació, de no creixement i de respecte al medi ambient. Tot i això, no hem aconseguit al 100% els objectius de preservació del nostre territori i tenim moltes amenaces. Per exemple, ara es volen fer dessaladores per continuar creixent. Perquè, malgrat el model de preservació del territori de Menorca, tenim els aqüífers esgotats. No hem tingut prou poder per evitar que es produeixin aquestes conseqüències.

Què us ha sorprès positivament dels adversaris polítics?

— El PP acostuma a tenir una actitud bastant elegant amb les coses del funcionament parlamentari. Per exemple, durant la pandèmia, quan vàrem haver de reduir la presència en la sala de plens, el PP no va tenir problema a cedir algun dels seus seients als grups petits.

I alguna sorpresa desagradable de partits afins?

— Si és que el PSOE es pot dir afí, que li regalassin un hotel a la família Nadal. Ara es manifesten i tota la història. Però, a través d'una esmena a la Llei d'habitatge, li van reconvertir una residència d'estudiants en un hotel. Cadascú ha d'aguantar la seva herència. A mi em va sobtar que fossin capaços d'arribar a aquest punt. Vist des de Menorca, sembla al·lucinant que això pugui passar.

Abans parlàveu dels poders fàctics. La classe política balear ha estat covarda en aquest aspecte?

— Més que covarda, simplement està entregada. Per exemple, el primer decret de mesures urgents en matèria d'habitatge [d'aquesta legislatura] en tenia les mateixes que havia penjat Proimba, que és el lobby dels promotors immobiliaris, a la seva pàgina web. No sé què faran Aznar i la FAES per Madrid, però els laboratoris d'idees del PP balear són aquests actors, la patronal immobiliària, els representants dels rendistes i els representants del sector turístic. La que ha estat covarda, ha estat l'esquerra quan ha governat. S'hi hauria d'haver plantat més cara. Tant el PP com el PSOE són el que en anglès es diu catch all party, un partit que ho vol agafar tot, i també volen quedar bé amb aquests actors. Si quedes bé amb tothom, no fas una política transformadora.

Quines seran les grans batalles polítiques dels propers anys?

— Tot el tema del creixement demogràfic i la massificació, amb el que comporta. És la conseqüència del model econòmic basat en el turisme. D'aquí deriva el problema de l'habitatge, de la saturació dels serveis públics i del deteriorament dels recursos naturals. Aquest és el gran repte.

Heu criticat que el Parlament balear debati qüestions alienes a les Illes, com l'espanyolitat de Ceuta. Fins a quin punt els interessos dels partits estatals contaminen un debat que hauria de ser en clau balear?

— Totalment. El PP s'ha deixat arrossegar absolutament per Vox, i venen aquí només per erosionar el senyor Pedro Sánchez. És una vergonya. I això va començar a inicis de la legislatura. Que la presidenta del Govern utilitzi la sessió de control del Parlament de les Illes Balears per reforçar el discurs que li han dictat des del carrer de Gènova em sembla un frau. Aquí venim a parlar dels problemes dels ciutadans de les Balears. Que el Parlament es manifesti a favor de l'espanyolitat de Ceuta és absurd i no és el que li toca fer. Tant el PP com Vox, i moltes vegades el PSOE, utilitzen aquest escenari per fer debats en clau estatal.

Podeu fer un rànquing dels millors oradors que heu conegut aquests anys com a diputat?

— Jaume Font (El Pi), Sílvia Tur (Gent per Formentera), de legislatures passades. I Teresa Suárez (PSIB) i Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca), d'aquesta.