Ayuso accepta rebre menors migrants, però planteja enviar-los a un polígon industrial

MadridIsabel Díaz Ayuso arribarà als tribunals per evitar que el govern espanyol, de la mà de Junts i de la resta de socis de la investidura, imposi el repartiment dels menors migrants que hi ha a les Canàries. Sigui com sigui, la presidenta madrilenya no impedirà que arribin a la seva comunitat, però ja prepara ubicar-los en un polígon industrial de Fuenlabrada, fet que ha enervat l'oposició madrilenya. La Comunitat de Madrid, que critica amb vehemència que hagi de ser la que més en rebi i que, en canvi, Catalunya sigui la que menys –obviant que l'administració catalana ha fet un esforç d'acollida superior els últims anys– esgrimeix que els seus centres també "estan saturats" i planteja que el que hi ha al polígon de Fuenlabrada, municipi amb un alcalde socialista, és el que està "més ben preparat".

Aquesta possibilitat ha indignat l'oposició madrilenya, que acusa Ayuso de "racisme", com si pretengués aïllar els menors, i també l'acusa d'estar utilitzant-los políticament amb l'objectiu de desgastar els socialistes, que des del primer moment han rebutjat que l'espai de Fuenlabrada, al sud de Madrid, sigui adequat per a l'acollida. El centre va començar a acollir menors el setembre de 2024 i, de moment, compta amb un centenar de places. Segons les dades provisionals, Madrid hauria de rebre unes 800 de les persones que hi ha ara a Canàries. El líder del PSOE madrileny, el ministre Óscar López, ha reclamat un repartiment "transparent" i que no tots vagin a aquell centre. "Al mig del no-res, sense parlar amb els municipis, sense criteris objectius, homogenis i de solidaritat", ha criticat l'alcalde de Fuenlabrada, Javier Ayala, a X sobre el plantejament d'enviar-los tots allà.

Des de Més Madrid, la ministra de Sanitat, Mónica García, ha criticat que Ayuso "s'està saltant els drets humans" i que "amuntegar-los" a Fuenlabrada és "una mena de càstig". García l'ha acusat de "racisme i xenofòbia". Si bé la presidenta madrilenya desplega un discurs que presenta Madrid com una regió oberta a la immigració "en general" i a acollir nova població, alhora expressa reticència a certes arribades. "No és el mateix un tipus d'immigració que un altre", ha dit en alguna ocasió, en referència al fet que se sent còmoda amb l'arribada d'immigrants llatinoamericans o ucraïnesos, però que recela dels que tenen orígens africans al·legant que hi ha més diferències culturals.

La Comunitat de Madrid, a més, defensa que des de 2019 ha atès 10.618 menors no acompanyats. Segons les xifres que dona l'executiu d'Ayuso, el 2024 en va atendre 2.442 i en els primers mesos d'aquest any, gairebé un miler. El portaveu de l'executiu d'Ayuso, Miguel Ángel García Martín, ha acusat aquest dimecres en roda de premsa el govern espanyol de vendre's a les peticions de Carles Puigdemont per seguir a la Moncloa i "donar l'aparença que són criteris tècnics" els que guien les xifres assignades a cada autonomia. El cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ja va argumentar ahir a X que "Madrid acull més menors que Catalunya en funció de la població". La mà dreta de la presidenta madrilenya al·lega que els 2.643 menors atesos per la Generalitat el 2024 –200 més que Madrid– en realitat suposen menys en termes relatius. De nou, però, obviant l'esforç previ fet per Catalunya, que des del 2017 ha rebut 17.284 menors no acompanyats, segons dades del govern català.

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha replicat que les autonomies tenen fins al 31 de març per actualitzar les dades, la qual cosa pot "canviar la foto" del repartiment i ha remarcat que les comunitats tindran un any per adaptar els sistemes d'acollida per absorbir les noves arribades. A l'abril Rego les reunirà a totes per abordar aquesta qüestió en una conferència sectorial.

Abascal ataca davant l'evitació del PP

L'acollida dels immigrants que han arribat a Canàries era un dels temes candents aquest dimecres en la sessió de control al govern espanyol, però el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha evitat criticar el repartiment en el cara a cara amb Sánchez al Congrés. La direcció estatal del PP sí que va denunciar dimarts que es tractava d'una "imposició" i s'hi va mostrar en contra. Ara bé, l'endemà Feijóo no ha atacat per aquest flanc, a diferència de Santiago Abascal, i ha evitat un debat que el posa contra les cordes. Els populars no només es veuen abocats a adoptar el discurs de l'extrema dreta en aquest àmbit sinó que, a més, que rebutgessin el repartiment fins a les últimes conseqüències implicaria incomplir la llei. El PP la complirà, si bé això posaria en perill el suport de Vox per als comptes valencians i per a la resta d'autonomies a les quals Génova anima a tancar més acords per tenir pressupostos.

De fet, una de les autonomies que rebutgen amb més contundència l'arribada de menors migrants és el País Valencià, on Carlos Mazón comença aquest dijous a tramitar els pressupostos de la mà de Vox. L'extrema dreta fa mesos que adverteix que el pacte migratori és una línia vermella que els populars no poden creuar si volen comptar amb els seus vots a les autonomies on governen en minoria. Com era previsible, el líder socialista ha contraatacat amb els pactes dels populars amb Vox. "Pretén tapar un error cometent-ne un de més greu. Eludeix destituir Mazón abraçant l'extrema dreta", ha recriminat Sánchez.

Sí que ha utilitzat la immigració al Congrés el líder de Vox, que en la seva pregunta s'ha centrat a acusar Sánchez d'estar a favor de la "islamització d'Espanya" i ha defensat que cal tornar els menors migrants als seus països d'origen perquè repartir-los entre autonomies només genera "inseguretat i ruïna". Una mesura que també portarà a la justícia. Abascal ha atacat, a més, fent servir la protesta de la setmana passada a Salt com a argument. "El que amenaça la democràcia del nostre país no és la immigració, sinó els tecnooligarques a qui vostè posa la catifa vermella", li ha respost Sánchez.