Brussel·les qüestiona l'"autoamnistia" però no creu que el Procés comprometés fons de la UE

MadridLa Comissió Europea censura que la llei d'amnistia "sembla constituir una autoamnistia" de Pedro Sánchez als socis que li garanteixen la governabilitat, però no creu que el Procés comprometés els interessos financers de la Unió Europea. "No existeix un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin per objectiu la secessió d'una part del territori d'un estat membre i els interessos financers de la UE, en el que respecta als recursos propis de la Unió", conclou. És una de freda i una de calenta en les observacions no vinculants que Brussel·les va enviar el desembre passat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb relació a la qüestió prejudicial que va elevar el Tribunal de Comptes, segons el text que ha avançat El Español i al qual ha pogut accedir l'ARA.

"Els vots dels seus beneficiaris han sigut fonamentals per a la seva aprovació al Parlament espanyol. El projecte de llei és part d'un acord polític per aconseguir la investidura del govern de l'Estat. Doncs bé, si es considera que les autoamnisties en què qui ostenta el poder polític pretén blindar-se garantint-se la immunitat jurídica són contràries al principi de l'estat de dret, sembla que el mateix criteri s'hauria d'aplicar quan qui està al govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi de suport parlamentari", diu un dels paràgrafs del text de la Comissió. En aquest sentit, qüestiona que la norma que van pactar el PSOE i Junts encaixi amb "l'interès general reconegut per la UE", si bé subratlla que hauria de ser el jutge espanyol qui ho verifiqui.

La possible afectació als interessos financers de la UE és també un element important perquè incideix en l'amnistia als encausats per malversació. El Tribunal Suprem, el Tribunal de Comptes i el TSJ de Catalunya sospiten que perdonar-los per aquest delicte podria ser contrari al dret europeu, al·legant que el desviament de fons cap al referèndum incidiria d'alguna manera en les arques continentals. "No es mostra un vincle prou directe entre les il·legalitats en qüestió i els recursos propis de la Unió [...]. La hipotètica reducció de la renda nacional bruta d'Espanya [per contribuir al finançament de la UE] resultaria d'un conjunt d'accions múltiples, entre les quals l'organització del referèndum il·legal i l'acció exterior són només dos elements més l'impacte dels quals és difícil de mesurar", opina Brussel·les. Haurà de ser, de tota manera, l'òrgan jurisdiccional estatal qui determini si "les particularitats de l'assumpte principal podrien justificar l'existència d'un vincle de connexió suficient".

El govern espanyol s'agafa a aquest punt per assegurar que la Comissió Europea "rebutja" la qüestió prejudicial, tal com ha piulat a X el ministre de Justícia, Félix Bolaños. En roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, ha subratllat que Brussel·les "no considera que s'afectés als interessos financers de la UE" i que, per tant, "el que fa és validar l’aplicació de l’amnistia en casos de malversació". "Aquest dictamen de la Comissió no és vinculant, però ens sembla positiu i s’apropa a l’aplicació total de l’amnistia", ha subratllat.

En canvi, el PP ha reclamat al president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, que "prengui nota i actuï en conseqüència" en la deliberació sobre el recurs dels populars contra la llei d'amnistia prevista l'última setmana de juny. "Ens congratulem que la Comissió Europea subscrigui els arguments del PP", ha valorat el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, que ha titllat la norma de "corrupta".

El retorn de Puigdemont

Un altre aspecte clau de l'amnistia té a veure amb l'aixecament de les mesures cautelars –les ordres de detenció i d'ingrés a la presó–, que principalment afecten Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. La norma preveu que el jutge les hagi d'aixecar encara que el tribunal que els investiga hagi presentat una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o una prejudicial al TJUE, malgrat que d'entrada la legislació diu que els procediments queden en suspens quan això succeeix. Doncs bé, Brussel·les també discrepa d'aquesta excepció que preveu l'amnistia. "Una obligació als òrgans jurisdiccionals espanyols d'aixecar les mesures cautelars abans d'haver decidit si l'aplicació de l'amnistia està justificada en un cas concret, fins i tot quan els tribunals considerin necessari sol·licitar una decisió prejudicial, és incompatible amb els principis de primacia del dret de la Unió, de separació de poders, al restringir indegudament el diàleg entre els tribunals estatals i el TJUE", sosté la Comissió.

La crítica a l'amnistia encara va més enllà i es carrega d'arguments com ara que "ha accentuat la divisió profunda i virulenta de la classe política, en les institucions, en el món judicial, en el món acadèmic i en la societat espanyola", fent servir el punt de les recomanacions de la Comissió de Venècia, que també reclamava més consens per a les norma, si bé aquest mateix òrgan va avalar la llei. Alhora, la Comissió Europea sosté que es va aprovar per "un procediment d'urgència, eludint així importants informes d'òrgans consultius i sense consulta pública" i pel fet que no es va optar per aprovar-la amb "una majoria qualificada superior".

Les diferents parts personades en la qüestió prejudicial que el Tribunal de Comptes va elevar a Luxemburg haurien rebut en els últims dies aquestes observacions de la Comissió Europea. Tanmateix, haurà de ser el TJUE qui doni resposta a les preguntes de la consellera de l'òrgan fiscalitzador espanyol, que va decidir no aplicar l'amnistia per la causa de l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat. El 15 de juliol està prevista una vista per estudiar les al·legacions de les parts. Ja fa gairebé un any que va presentar aquests dubtes al TJUE i s'espera que la resposta pugui arribar a finals d'any.