Bel Busquets: “A llarg termini podríem decréixer unes 100.000 places turístiques”

PalmaBel Busquets (Palma, 1973) és vicepresidenta del Govern de les Illes Balears i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme. Va substituir el seu company de partit i cap de llista de MÉS per Mallorca, Biel Barceló, després que presentàs la dimissió per haver viatjat a Punta Cana patrocinat per una empresa turística. En només una legislatura, Busquets s’ha convertit primer en diputada i, després, en vicepresidenta i consellera. A més, des del darrer congrés és co-coordinadora general de MÉS juntament amb el batle d’Alaró, Guillem Balboa. En les darreres primàries, Busquets va ser elegida per liderar la llista del seu partit al Consell de Mallorca l’any 2019.

Acabada la moratòria per accedir a la borsa de places, quantes places turístiques us han sol·licitat i de quin tipus?

En aquests moments hem rebut 4.033 sol·licituds, 3.038 de les quals són de lloguer en habitatges plurifamiliars, més d’un 80% del total. Això són sol·licituds, no són places fermes. Les persones han mostrat interès per comprar aquestes places, ara els falta presentar tota la documentació que necessiten, com ara la cèdula d’habitabilitat, que també inclou el nombre de places. Vull destacar que un 80% d’aquestes sol·licituds són en plurifamiliars i que aquest Govern havia assolit un compromís per regular el lloguer turístic en aquest tipus d’habitatges. El lloguer turístic estava regulat des dels anys 90, però la modificació del 2012 del Partit Popular va deixar els pisos sense regulació, per això teníem aquest compromís.

Quin és el sostre de places legals? Com teniu previst que vagi evolucionant?

El primer que hem de dir és que de moment tenim sol·licituds, les vendes són més lentes. Hi ha 20.000 places de lloguer turístic per vendre ara que ha acabat la moratòria i, de moment, la demanda ha estat molt tranquil·la, en un goteig molt controlat. Fins a l’aprovació definitiva del PIAT, que repartirà i zonificarà unes 40.000 places, tenim disponibles aquestes 20.000 de lloguer turístic i 10.000 més d’hoteleres.

També hi ha places que es donen de baixa i algunes no retornen a la borsa, sinó que s’eliminen. Quina evolució preveis a llarg termini?

Sí, això ho recull la llei. Per això deim que hem posat un sostre a partir del qual no es podrà créixer i s’haurà de decréixer. En la llei aprovada l’any 2017, l’ecologisme polític assumeix el debat de l’ecologisme social i posam per primera vegada un topall a partir del qual no es pot créixer. Això ho calculàrem amb les places legals que ja hi havia en funcionament i aquestes 43.000, aproximadament, que teníem a la borsa de places. A partir d’ara, totes les places que s’han adquirit a través d’excepcions, sense pagar-les, s’eliminaran una vegada que es donin de baixa. Pensau que en temps del Partit Popular hi havia moltíssimes excepcions per aconseguir places sense pagar. Així doncs, en un futur a llarg termini -parlam de dues o tres dècades- podem anar decreixent unes 100.000 o 120.000 places a Mallorca. Això no serà passat-demà, pensau que això és una preivisó molt a llarg termini. La majoria d’aquests hotels que s’haurien de donar baixa per eliminar-ne les places són dels anys 90; encara passaran anys fins que es donin de baixa.

Aquest estiu, com els anys anteriors, hem vist diverses accions reivindicatives contra el model turístic. Què en pensau i què pensau del fet que l’oposició acusi el Govern de tenir màniga ampla envers aquestes accions?

La Conselleria de Turisme no posarà mai traves a la llibertat d’expressió i de manifestació de cap col·lectiu. Hem de dir que lamentam aquestes accions, no és la imatge que volem donar, però tenim molt clar que les protestes van contra la massificació i la precarietat. I precisament per això fa feina el Govern: per un turisme sostenible ambientalmentalment, econòmicament i socialment, que garanteixi bones condicions de feina als treballadors del sector.

Una qüestió que sempre plana sobre les conselleries de Turisme és la reconversió de zones madures. Què heu avançat Biel Barceló i vós en aquesta matèria?

Hi ha hagut un esforç del sector privat per remodelar els seus allotjaments amb la voluntat de captar un altre tipus de clientela. La gran majoria d’establiments ha augmentat la categoria a quatre o més estrelles. Ara hem d’acompanyar aquesta reconversió amb inversions del sector públic. Aquestes inversions són una assignatura pendent en què demanam la participació de l’Estat, que tenia el compromís incomplert de fer-les a Calvià, la Platja de Palma i Sant Antoni. Amb el model de finançament actual, és imprescindible la implicació de l’Estat per la reconversió d’aquestes zones madures.

En aquest camp, heu notat el canvi en la Secretaria d’Estat de Turisme, ara que l’ocupa la socialista mallorquina Bel Oliver?

Sí. La novetat primordial és que per primera vegada la consellera de Turisme i la secretària d’Estat han conversat. Amb el govern Rajoy no hi va haver cap tipus de reunions ni de trobades. L’única herència del govern Rajoy en matèria de turisme és la dissolució del Consorci de la Platja de Palma. Bel Oliver, en canvi, coneix aquest món, és sensible i conjuntament cercarem recursos i finançament per la reconversió d’aquestes zones madures.

Està previst el traspàs de competències d’ordenament turístic al Consell de Mallorca. En quina situació està aquest procés i què canviarà això?

El Consell de Mallorca és l’únic que no té transferida l’ordenació turística; la hi tenen Menorca, Eivissa i Formentera. Començarem les transferències amb promoció turística i estam en converses per transferir ordenació el 2019, aquesta legislatura, tot i que encara no tenim el calendari establert. Com més competències adquireixen els consells, menys sentit té una Conselleria de Turisme. Segurament ens haurem de plantejar que en futurs governs l’àrea de Turisme formi part d’una gran conselleria econòmica, com Treball o com Indústria.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ( CNMC) recomana revisar en profunditat la normativa sobre apartaments turístics. Com afecta això a aquest Govern i la vostra Conselleria?

Quan nosaltres vàrem regular el lloguer turístic, Competència va fer un avís, però va ser només un avís, no es va arribar a concretar. El darrer que ha dit afecta sobretot les ciutats i altres comunitats autònomes que han intentat regular això mitjançant un decret, com les Canàries, i no mitjançant una llei, com hem fet nosaltres. De fet, el que Competències va retreure a les Canàries és que regulàs competències dels cabildos. En el nostre cas, la zonificació turística l’han feta els consells i Cort, i per tant no hi ha hagut una invasió de competències. Al contrari, es tracta d’una llei sòlida i garantista que ha blindat les competències dels consells i que els ha encomanat, hi estan obligats per llei, fer la zonificació.

Alguns hotelers i empresaris de l’oferta complementària han dit que estan patint un mal agost. A la Conselleria en teniu dades?

En tenim constància. No en tenim dades perquè les solem rebre uns mesos més tard. El que hem de veure no és només el nombre de visitants, sinó també la despesa per visitant. Teniu en compte que en el primer semestre del 2018, els mesos d’hivern i primavera, varen augmentar tant els visitants com la despesa turística. Si miram el novembre, per exemple, teníem un 12% de pujada interanual de visitants i un 24% de creixement de la despesa turística.

Precisament una de les crítiques de l’ecologisme social és que aquest augment de turistes durant els mesos de temporada baixa no permet que el territori i les infraestructures es regenerin.

Sí, sí. El que nosaltres sempre deim és que no pretenem que el gener sigui com el juliol, sinó que volem disminuir els pics de turistes en temporada alta, suavitzar aquests mesos i repartir part d’aquests visitants al llarg de l’any, gaudint d’un altre tipus de producte. En cap cas parlam de tenir els mateixos índexs de pressió humana que l’estiu durant tot l’any; per tant, les infraestructures tenen temps de recuperar-se.

Passam al vostre paper com a coordinadora general de MÉS per Mallorca. Com van les converses amb Esquerra Unida i amb Esquerra Republicana?

Van bé. Hem fet aquesta aposta per aglutinar tota l’àrea de partits a l’esquerra del Partit Socialista. Volem disposar del màxim de partits per convertir-nos en una força hegemònica i de país. Ara estam tenint aquestes converses de manera fluida, però les conclusions que se n’extreguin dependran d’una assemblea.

Podeu avançar què ofereix MÉS o què demanen els potencials socis?

Mentre durin les converses, no puc.

Juan Pedro Yllanes ha anunciat que vol ser candidat de Podem a les properes eleccions. Si renuncia a ser diputat al Congrés, el següent nom a la llista d’Units Podem MÉS és el de Antoni Verger. Podeu assegurar que Verger serà el primer diputat sobiranista de les Illes Balears al Congrés? N’heu parlat amb Podem?

No, no hem parlat amb Podem encara ni Podem ha parlat amb nosaltres. Al principi tot era un rumor, però ara Juan Pedro Yllanes ja ha fet ferma la seva voluntat de ser candidat. I bé, si això passa i guanya les primàries, el que diu l’acord entre Podem, Esquerra Unida i MÉS és que a MÉS li correspon el tercer lloc a la llista. Si dimiteix el número 1, el següent a la llista és Antoni Verger i, per tant, es podria convertir en el primer diputat de MÉS al Congrés.

I si finalment és així, quin hauria de ser el paper de Verger a les Corts espanyoles?

Ho explicàvem en campanya. És cert que un sol diputat té una influència limitada, tot i que aquesta legislatura, en unes circumstàncies singulars, hem vist l’efectivitat de tenir un sol diputat, com és el cas de Nova Canàries. En tot cas, què ha de ser el diputat de MÉS per Mallorca al Congrés? Doncs ha de ser la veu de les Illes Balears a Madrid. Ha de treballar per dur els problemes d’aquesta terra al Congrés, i un dels primers segur que serà la qüestió de la reforma del finançament.