Finançament
Política31/03/2024

Les Balears sortirien guanyant amb un finançament com el que proposa Catalunya

Els experts veuen una oportunitat per a les Illes en la quota que planteja el president de la Generalitat, Pere Aragonès

PalmaEl Govern és crític amb la proposta de finançament singular de Catalunya. El vicepresident, Antoni Costa, va advertir en el ple de dimarts passat que si el president espanyol, Pedro Sánchez, accepta implementar aquest model, “les Balears en serien un dels principals perjudicats”. Però segons diversos experts consultats, les Illes només podrien sortir-hi perdent en cas d’immobilisme: és a dir, si el sistema només es canviàs per als catalans. Si les Balears reclamassin que se’ls aplicàs una quota similar a la que proposa Catalunya, podria ser una bona oportunitat per millorar el seu finançament. Ara bé, el Govern de Marga Prohens ho rebutja perquè considera que, si aquest model s’implementàs a totes les comunitats, “l’Estat quedaria destruït”, tal com va assegurar Costa al Parlament.

A grans trets, el finançament singular que proposa el president català, Pere Aragonès, s’assembla als models que ja tenen Navarra i el País Basc. Implicaria que la comunitat recapti el 100% dels impostos i, més endavant, negociï amb l’Estat quina transferència ha de fer el govern autonòmic a canvi dels serveis que rep de l’administració estatal. A més, el model que planteja Catalunya afegeix a l’equació una segona transferència de solidaritat amb la resta del territori de l’Estat. El projecte s’assembla molt a l’aposta pel pacte fiscal que l’expresident català Artur Mas va defensar el 2012, però amb una diferència: mentre que Mas el circumscrivia a Catalunya, Aragonès deixa la porta oberta que altres comunitats autònomes puguin reclamar el mateix tracte a l’Estat. Planteja la modificació de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) per incloure aquest canvi. “Perquè el projecte d’Aragonès pugui avançar cal que sigui una opció oberta a les altres comunitats”, assegura el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i secretari general d’Economia de la Generalitat durant l’etapa d’Andreu Mas-Colell a la conselleria, Albert Carreras.

Cargando
No hay anuncios

Dèficit fiscal

L’expert considera que les dues úniques comunitats que, d’entrada, podrien trobar beneficiós aquest nou sistema de finançament, a banda de Catalunya, són Madrid i les Illes Balears: “Són les que tenen dèficit fiscal”. La Generalitat publica anualment un càlcul de l’aplicació del sistema de finançament per a totes les comunitats, que també ha utilitzat per elaborar la seva proposta de finançament. Segons les darreres dades disponibles, del 2021, en termes de capacitat fiscal les Balears estan en segona posició –després de Madrid–, amb una aportació de 3.248 euros per habitant a la caixa comuna del sistema. Però després de l’aplicació del model de finançament els recursos que reben les Balears fan caure el territori fins a la novena posició: 2.910 euros per habitant. És a dir, de mitjana, cada ciutadà de les Illes va aportar al sistema de finançament 338 euros més dels que va rebre l’any 2021.

Cargando
No hay anuncios

Després de tenir en compte la diferència de cost de vida de cada territori, les Balears cauen encara més i passen a ocupar el desè lloc pel que fa a recursos rebuts: 2.867 euros per habitant.

El catedràtic d’Economia a la UPF, el menorquí Guillem López Casasnovas, creu que un sistema com el que proposa Aragonès beneficiaria “segur” les Illes. “A les Balears, tant el PP com el PSIB han denunciat el dèficit fiscal, i ara que hi ha una oportunitat de reequilibrar-lo, potser s’haurien de moure”, apunta. Si el govern espanyol acceptàs aplicar el sistema de finançament que reclama Catalunya, les Balears en sortirien “perjudicades si no el demanassin”, afegeix. “Els que quedin dins el règim ordinari hauran d’anivellar el que deixi d’anivellar qui en surti”, apunta: “O les Balears demanen un tractament com el català o hauran de lluitar per no haver d’assumir la falta de redistribució dels que surtin del model comú”.

Cargando
No hay anuncios

L’aposta del Govern

Què proposa el Govern per a les Illes? L’Executiu demana més autonomia tributària. Encara que ho recapti Madrid, el PP vol tenir plena capacitat normativa per abaixar impostos. Ara bé, davallar impostos també vol dir recaptar menys. “El dia que tinguis necessitats de despesa no podries reclamar solidaritat a l’Estat; la responsabilitat fiscal recauria en el Govern, que ha fet dúmping fiscal”, opina Casasnovas.

Cargando
No hay anuncios

A banda d’això, l’Executiu defensa que es rebaixi el dèficit fiscal de les Illes modificant el càlcul de les necessitats de despesa de la Comunitat. Per exemple, que es tingui més en compte la insularitat, el creixement poblacional, la quantitat de turistes que arriben a les Illes – i que necessiten els serveis públics– i el cost de vida. En paral·lel, fonts de l’Executiu es mostren partidàries d’un “sistema d’anivellament parcial” que respecti “el principi d’ordinalitat”:“Si una comunitat té una capacitat fiscal amb un potencial de recaptació tributària que la situa segona en el rànquing a Espanya, que després de l’anivellament també quedi segona en finançament”.

Cargando
No hay anuncios

Les mateixes fonts rebutgen la proposta de Catalunya. “No hi ha cap país del món on el govern federal no tingui bases o recaptació tributària”, expressen les mateixes veus:“Quina credibilitat tindria un estat que es finançàs només amb transferències de governs intermedis per pagar el deute o les pensions?”. Per a l’economista Santi Pagès, aquest és justament el motiu pel qual dubta que el govern espanyol accepti mai la proposta d’Aragonès. “L’Estat no ho voldrà admetre mai”, exposa, encara que apunta, com els altres experts consultats, que les Balears també se’n podrien veure beneficiades si s’aplicàs aquest model:“Hi guanyarien”.

Sigui com sigui, ni el Govern ni el el PSIB estan d’acord amb el plantejament que fa ERC a Catalunya. L’exconsellera d’Hisenda amb el Pacte i actual regidora a Palma, Rosario Sánchez, defensa, de fet, que “les comunitats autònomes que tenen quota haurien de contribuir a la solidaritat”, en referència al País Basc i Navarra. El PSIB considera que el sistema de finançament no s’hauria de negociar de manera “bilateral” amb l’Estat, encara que sí que és partidari de “caminar cap a un sistema més federalista”, en què totes les comunitats puguin “tenir més participació dels ingressos que capta l’Estat”. L’aposta de la Generalitat torna a posar la qüestió en el centre del debat.