Les Balears demanaran la contingència migratòria per no acollir menors
L'executiu espanyol ha xifrat la capacitat ordinària dels sistemes d'acollida amb una ràtio de 32,6 places per a nins i adolescents migrants no acompanyats per cada 100.000 habitants.
PalmaEl Govern balear demanarà entrar en situació de contingència migratòria per no acollir menors migrants. La consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, ho ha afirmat aquest dimarts horabaixa, malgrat que les Illes encara no tripliquen la capacitat ordinària d'acollida de menors migrants, tal com estableix el reial decret que en regula el repartiment.
Si la capacitat fixada aquest dimarts pel Govern per a les Balears és de 406 places, hauria d'acollir 1.218 menors, quan actualment en té 682 tutelats pels quatre consells insulars. "Ens és igual si les xifres ens arriben o no ens arriben. Tenim una situació un poc diferent d'altres comunitats autònomes, perquè tenim una ruta d'arribada. Les xifres no són comparables a les de les Canàries, però si continuam així potser ho seran. Demanarem entrar en contingència migratòria, perquè no sabem si en tres dies arribaran 100 menors més", ha explicat.
La petició la traslladaran al Govern tan aviat com es publiqui el decret aprovat aquest mateix dimarts pel Consell de Ministres, el mateix que han anunciat la intenció de recórrer davant el Suprem.
Segons ha dit, entrar en contingència funcionaria com la declaració d'una emergència permetria "fer actuacions més ràpides i que l'Estat assumeixi la responsabilitat de la contingència com a actuacions d'origen des d'Algèria perquè no hi hagi sortides o activar Frontex".
Estarellas ha qüestionat la fórmula escollida pel Govern per fixar, mitjançant un reial decret, la capacitat ordinària d'acolliment de menors migrants de cada comunitat autònoma. L'executiu espanyol ha xifrat la capacitat ordinària dels sistemes d'acollida amb una ràtio de 32,6 places per a nins i adolescents migrants no acompanyats per cada 100.000 habitants per al conjunt d'Espanya, que en suposen 406 per a les Balears.
"Té base científica?"
"Per què aquesta fórmula i no una altra? Sobre la base de què? Té base científica o reconeguda dins Europa? No ho sabem. Reiteram la queixa de falta d'informació en tots els processos que duu a terme en aquest àmbit l'estat de tots els ministeris competents", ha dit la consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas.
En declaracions als mitjans de comunicació fetes dimarts horabaixa, la també vicepresidenta segona del Govern ha anunciat que el Consell de Govern autoritzarà divendres l'Advocacia de la comunitat autònoma a presentar el que serà el segon recurs judicial de les Balears contra el repartiment de menors migrants procedents de les Canàries.
Després que el març passat es recorregués davant el Tribunal Constitucional la modificació de la Llei d'estrangeria que permet les derivacions, ara serà el torn del reial decret aprovat el 22 de juliol passat.
Estarellas també ha reiterat la intenció del Govern de recórrer el reial decret aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres, encara que vol conèixer-ne els detalls per prendre una decisió.
49 migrants
En qualsevol cas, com ha matisat l'Executiu balear diverses vegades, la intenció d'aquests recurs és que el Tribunal Suprem suspengui de manera cautelar l'arribada dels 49 menors migrants que previsiblement haurà d'acollir les Illes, però no el repartiment a altres regions del país.
En el moment en què s'activi el repartiment i es fixi la quantitat de menors que arribaran a cada regió, ha dit Estarellas, el Govern haurà d'aprovar un altre reial decret, una ordre ministerial o una resolució que sigui únicament per a les Balears. "Nosaltres anirem contra aquest acte administratiu i no paralitzarem per res el repartiment a altres comunitats autònomes", ha insistit.