Francesc Fiol: “A les Balears no es pot canviar el model turístic; ha d’evolucionar”

PalmaFrancesc Fiol (Palma, 1960) és el nou president del Consell Econòmic i Social (CES). Advocat de professió, ja ha calculat els nou minuts que té per arribar a la seu de l’entitat des del seu despatx, en transport públic. L’exconseller de Sanitat i Consum (1996-1999) i d’Educació i Cultura (2003-2007), ambdós durant els mandats de Jaume Matas, ja donava per tancada la seva etapa a la vida pública.La proposta d’assumir aquest càrrec va ser una sorpresa.

Qui us ho proposa?

— No vull dir noms. No ho he demanat, ni cercat, ni he fet cap moviment perquè m’anomenin. Vaig posar com a condició ser escollit per consens, i quan es va dur el meu nom a votació al Consell vaig obtenir la unanimitat de tots els presents. Crec que podria contribuir a renovar l'esperit i l'ambient del CES.

Com garantireu la imparcialitat de l’organisme?

— Hi ha hagut consens perquè jo tingués aquesta responsabilitat, malgrat que em coneixen i saben les meves conviccions, que no ocultaré ni ara ni mai. Si han fet aquesta aposta és perquè pensen que puc contribuir-hi. Del que es tracta és de cercar el consens.

Quin valor li donau al CES?

— És una institució estatutària, però un punt ignorada. Està cridada a tenir més protagonisme del que té. Ha de desenvolupar activitats més enllà dels informes anuals i els preceptius per a determinada normativa. Pot fer informes sobre qüestions d’interès públic, una línia que està poc explorada.

Hauria estat més efectiu reforçar el CES que el Pacte per la sostenibilitat?

— No m’hi pronunciaré. No seré jo qui digui si el Govern ha de construir un fòrum. El Govern ha comptat amb el CES, però hi pot comptar més. Aconseguirem una major implicació del CES en l’acció de govern.

Els informes del CES haurien de ser vinculants?

— La naturalesa del CES és purament consultiva. Que fossin vinculants implicaria, a la pràctica, legislar fora del legislatiu. És el Parlament qui ha de fer lleis, i el Govern qui ha de fer decrets.

Què ha d’estudiar el CES?

— L’accés a l’habitatge és un problema profund, estès i mal de resoldre. Mereix una anàlisi profunda i contribuir a cercar-hi solucions.

Com s’ha d’afrontar la massificació?

— El tema de la massificació és enganyós. No fa tant, aquesta era una terra de migrants. L'any 1960 encara hi havia un fort corrent migratori de mallorquins, menorquins i eivissencs cap a Alemanya, Centreamèrica, Cuba... Hem de saber d’on venim. Aquesta activitat econòmica és essencial. No tenim una alternativa directa i clara. Això du l'obligatorietat de suportar algunes situacions: hem de mirar que siguin les mínimes i cercar un equilibri. Però aquests moviments que rebutgen radicalment el fet turístic estan equivocats.

No sou partidari de canviar el model?

— A les Balears no es pot canviar el model turístic. Ha d’evolucionar, i ha evolucionat. Quan jo vaig néixer, no hi havia universitat, ni un urbanisme agradable. A vegades posam l’accent en els problemes i no valoram la importància de les coses. S’ha parlat molt de si hi ha hagut corrupció a Son Espases. La corrupció és important, està malament. Però no s’ha estat conscient del bot tecnològic, metodològic, professional, assistencial, que significa passar de Son Dureta a Son Espases. Quan era nin, a Sineu no hi havia tren, ni poliesportiu, ni centre mèdic, i els carrers no estaven asfaltats. Les Balears han fet una transformació descomunal. S’ha avançat molt, en part gràcies a aquest model. És un model que té inconvenients, que s’han de gestionar.

En la setmana de la Diada per la Llengua, s’han de cercar solucions perquè el català pervisqui?

— Som optimista sobre la supervivència de la nostra llengua. Però també crec que com a societat no podem sobreviure exclusivament amb la nostra llengua. Jo vaig impulsar el primer projecte de trilingüisme com a conseller d’Educació i Cultura, perquè consider que saber anglès és essencial. La pervivència del català és un objectiu de primer ordre. S’han de fer accions pedagògiques, hi ha d’haver un compromís. Però no podem pretendre que un empresari deixi de contractar un treballador perquè no parli mallorquí. Tenim altres pressions i necessitats. La nostra activitat econòmica no es pot aturar.

Quin balanç feis de la vostra etapa al Govern de Jaume Matas? Va acabar de manera convulsa pel cas Òpera, encara que la vostra imputació es va arxivar.

— Et quedes amb les coses bones, i les dolentes les consideres part del peatge, dels riscos de la vida política. Una decisió desencertada, encara que presa de bona fe, et pot conduir a situacions no desitjades. Fins i tot injustes: estar processat tres anys, i que ni tan sols arribi a judici, perquè se’t desimputa, genera uns perjudicis innegables. Però si un considera que no ha fet res mal fet, es queda amb el que és bo. Vaig impulsar una xarxa de centres de salut molt gran, i vaig emprar molts de recursos per equipar escoles.

Conservau el contacte amb alguns membres d’aquell Govern?

— Sí, amb molts: Rosa Estaràs, Lluís Ramis –que és membre del CES–, amb Jaume Font, Aina Castillo... Amb Jaume Matas en tenc menys, però parlam en els dies assenyalats i les festes. Com a mínim, ens enviam un WhatsApp, o tenim una conversa. Jo no tenc enemics.