La reforma del Codi Penal
Política22/12/2022

La supressió de la sedició i la reforma de la malversació superen l'últim pas: així queda el nou Codi Penal

El Senat valida la norma sense els canvis al TC suspesos per l'alt tribunal

MadridEls canvis al Tribunal Constitucional (TC) que el govern espanyol va intentar incorporar via esmenes a la reforma del Codi Penal –i que el mateix alt tribunal va suspendre– han acabat desplaçant a un segon pla l'objectiu inicial de la llei: eliminar el delicte de sedició i reformar el de malversació. Al Senat, però, el focus s'ha tornat a posar en aquestes dues qüestions després que el Tribunal Constitucional hagi mantingut fora de la norma la reforma judicial. Aquest matí, la cambra alta ha donat el vistiplau definitiu a la iniciativa que el PSOE i Unides Podem van pactar amb ERC i que ha de servir per beneficiar els líders independentistes. La norma ha tirat endavant amb el suport dels socialistes, els republicans i els grups sobiranistes bascos, i entrarà en vigor al cap de vint dies de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), és a dir, ja el mes de gener del 2023.

Sense els canvis per forçar a la renovació del TC, aquests són els punts al Codi Penal que incorpora la reforma:

1.

Supressió de la sedició i canvis en desordres públics

Fa poc més d'un mes que el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la seva intenció d'eliminar el delicte de sedició, un gir que responia al compromís d'avançar en la desjudicialització pactada en la taula de diàleg entre la Moncloa i la Generalitat. La proposició de llei que el PSOE i Unides Podem van presentar suprimia aquest delicte i reformava el de desordres públics: s'hi incorporava el concepte d'"intimidació", i la forquilla de penes en el tipus agreujat passava a ser de tres a cinc anys de presó. Ara bé, en el tràmit d'esmenes es va acabar especificant un dels supòsits d'aquest delicte que comportava entre sis mesos i tres anys de presó. Quan un grup atempti contra la pau pública amb actes de violència o intimidació envaint instal·lacions o edificis només podrà ser castigat si "altera greument el funcionament efectiu dels serveis essencials en aquests llocs".

Cargando
No hay anuncios

Ara haurà de ser el Tribunal Suprem el que revisi les sentències dels líders independentistes i decideixi si, un cop eliminada la sedició, els fets de l'1-O poden o no encabir-se en aquests nous desordres públics.

2.

Canvis en la malversació

El delicte de malversació també es va acabar modificant en el tràmit d'esmenes. El PSOE va deixar en mans d'ERC fer la seva proposta per canviar aquest tipus penal: els republicans van incorporar l'ànim de lucre per intentar que l'1-O no s'hi pogués vincular. El text el van transaccionar amb el PSOE, però socialistes i republicans van fer interpretacions dispars del nou redactat: castiga amb fins a quatre anys de presó i sis d'inhabilitació el desviament irregular de fons encara que no comporti enriquiment personal ni de tercers. El PSOE va considerar que l'1-O no quedava despenalitzat, mentre que ERC va dir el contrari. L'última paraula, novament, la tindrà el Suprem.

Cargando
No hay anuncios
3.

Presó per l'enriquiment il·lícit

Conscients que els canvis en la malversació generarien les crítiques de la triple dreta i també de part de l'esquerra, el PSOE, i també Unides Podem, van voler donar un missatge de corrupció zero introduint un nou tipus penal. Es tracta del delicte contra l'enriquiment il·lícit, que s'incorpora dins els articles que castiguen el frau. El nou tipus penal incorpora penes d'entre sis mesos i tres anys de presó, multa i inhabilitació per als càrrecs públics que no justifiquin un lucre superior a 250.000 euros després que els hi hagi requerit un òrgan oficial.

Cargando
No hay anuncios
4.

Enduriment del càstig per als incompliments laborals

La reforma validada pel Senat també incorpora endurir el càstig per a qui incompleixi la legislació laboral. El PSOE i Unides Podem ho han fet modificant l'article 311 del Codi Penal, que recull els delictes contra els drets dels treballadors, perquè prevegi penes de fins a sis anys de presó per als que vulguin "imposar condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la contractació sota fórmules alienes al contracte de treball" o que mantinguin aquestes condicions després de rebre "un requeriment o sanció administrativa". El canvi podria afectar empreses com Glovo, que va ser sancionada per incomplir l'anomenada llei rider i a la qual Inspecció de Treball va imposar una multa de gairebé 79 milions d'euros.

Cargando
No hay anuncios
5.

Delictes de contraban

A part d'eliminar la sedició i reformar els desordres públics, la proposició de llei que van presentar el PSOE i Unides Podem ja a l'inici incorporava també un enduriment del tipus penal dedicat al contraban. Així, els dos socis de coalició passen a considerar com a delicte la seva conspiració. També modifiquen, a més, un altre aspecte del Codi Penal: incorporen un agreujant per al delicte d'ocultació de cadàvers.

Cargando
No hay anuncios
Els retrets entre ERC i Junts tornen a aflorar al Senat

A part dels missatges apocalíptics del PP presentant la reforma com una "traïció a Espanya", en el debat d'aquest dijous al Senat també han tornat a aflorar les discrepàncies entre Junts i ERC. El partit de Laura Borràs ja va votar en contra de la iniciativa al Congrés i el senador Josep Maria Cervera ha insistit en el seu rebuig a la reforma. "No sacrificarem cap mobilització social i política, i molt menys el referèndum de l'1-O, ni que sigui a canvi de solucions personals", ha afirmat.

Les paraules de Cervera les ha contestat la senadora d'ERC Mirella Cortés, que ha recriminat a Junts haver-se aixecat de la taula de diàleg. "Si tinguéssim més força, si totes les forces independentistes estiguessin acompanyant, els resultats serien millors", ha dit referint-se a Junts, als quals ha recriminat que defensar el "quan pitjor, millor, porta a un carrer sense sortida". Cortés, a més, els ha acusat de posar per davant el "partidisme" i ha defensat eliminar el delicte de sedició i reformar la malversació com "el mínim comú denominador de les forces catalanes independentistes". Cervera s'hi ha tornat retraient a ERC practicar una política de "molles": "És una política vella, practicada per altres formacions en altres temps i amb millors èxits i resultats".