Virgilio Moreno: "Als bars és on saps què preocupa els veïns"

IncaEl batle d'Inca, Virgilio Moreno, està una estona a recórrer els 59 metres que separen l'Ajuntament d'un dels bars que hi ha al davant. Cada dues passes s'atura a parlar amb algú. Un senyor gran que el saluda amb efusió, una senyora que ve de Madrid a passar un temps al municipi, una parella jove, un home que li demana un euro per al tren (el batle li dona, però li demana si segur que serà per al tren i s'interessa per si ha anat a demanar ajuda a alguna entitat)... En seure, saluda les treballadores del bar i demana una botella d'aigua freda. Els inquers saben que a la capital del Raiguer fa més calor que a Palma i altres indrets de Mallorca.

Com us definiu com a batle?

— Som un polític de proximitat. Fa gairebé 25 anys que som a l'Ajuntament d'Inca, 12 com a batle, i m'encanta escoltar tothom. Cada matí procur passar per bars diferents, perquè on saps què preocupa els veïns és allà. És el que han de fer els polítics, especialment els que governam als ajuntaments, les trinxeres. Vivim els problemes de la ciutadania molt a prop.

Podeu anar pel carrer sense que ningú us demani res?

— No és possible. De l'Ajuntament cap aquí, he tocat quatre qüestions diferents, perquè a cadascú el preocupa una cosa. A Inca som prop de 37.000 habitants, però continuam sent una ciutat amb cor de poble, i no hem de perdre aquest cor de poble. Hem de fer feina i no només ho hem de dir. Cadascú té la seva problemàtica: el seu carrer, la seva plaça i les seves peticions. Intentam convertir aquestes demandes ciutadanes en una oportunitat per millorar, perquè és una qüestió col·laborativa. També ens ajuda molt tenir canals directes com el WhatsApp, el telèfon i el correu electrònic.

Us considerau un polític d'ampli espectre?

— Ha de ser així. Ets el batle de tothom, t'hagin votat o no. Evidentment, la ideologia marca principis per actuar, però has de donar resposta a tots els ciutadans. A l'àmbit municipal has d'anar més enllà dels teus votants, perquè els resultats electorals sovint són diferents dels que obté el partit al Consell, al Govern i a Madrid.

Després d'11 anys com a batle, pensau en el relleu o voleu continuar?

— Tenim l'objectiu de continuar i de finalitzar el projecte de canviar Inca que vàrem començar el 2015, quan vàrem guanyar per primera vegada les eleccions. Des d'aleshores hem anat consolidant aquest projecte i a cada elecció hem millorat els resultats. Amb quatre anys n'hi ha prou per impulsar iniciatives, però quan la ciutadania et renova la confiança durant legislatures successives és quan pots transformar una ciutat. Encara ens queda feina per consolidar aquest canvi i creim que estam en el camí correcte.

Quina Inca voldríeu deixar?

— Una ciutat més cohesionada, més plural i amb una convivència consolidada. Per això hem impulsat el primer Pla de convivència de Mallorca. També intentam que els temes cabdals tenguin el màxim consens possible, perquè puguin continuar. Una de les primeres qüestions que vàrem treballar va ser el Pla d'escolarització de la nostra ciutat. Hi havia temes que no s'havien afrontat i un era la integració dels escolars nouvinguts. Hem aconseguit que hi hagi una millor distribució de l'alumnat nouvingut, dels infants de famílies migrants que s'incorporen a diversos centres escolars de la nostra ciutat, siguin públics o concertats. Va ser una passa important i vull agrair la implicació de tota la comunitat educativa. Ara en veim els resultats. Una altra qüestió fonamental va ser que el col·lectiu LGTBIQ+, molt important a la nostra ciutat, tingués el seu espai, no només lúdic, sinó també per fer feina [fa 10 anys de l'Orgullosament Inca]. I som dels primers municipis a tenir un reglament de memòria històrica.

Enmig de l'auge dels discursos xenòfobs i antiimmigració, Inca encara és un exemple de convivència?

— Quan planteges aquestes qüestions amb normalitat, la majoria de la gent les acaba entenent. Són coses que passen. Nosaltres tenim una màxima molt senzilla: el que funciona s'ha de reforçar i el que no funciona s'ha d'innovar. També en les qüestions més delicades.

L'habitatge és a hores d'ara el principal problema d'Inca?

— Sense cap dubte. És el principal repte que tenim. Per això hem intentat actuar des de totes les competències que tenim com a Ajuntament, encara que les polítiques d'habitatge depenguin sobretot del Govern. Vàrem cedir solars públics a l'IBAVI, perquè hi construís habitatge protegit. El darrer el vàrem cedir el 2024 i ja se n'han entregat dues promocions. Nosaltres cedirem terrenys sempre que en tinguem de disponibles. Ho tenim clar, hi hagi un partit d'un color o d'un altre: si una mesura és bona per a Inca, l'aplicam. Hem avançat en decisions que s'han pres posteriorment. Per exemple, el canvi d'usos de locals, aquí ja s'ha fet, en part, gràcies a la peculiaritat de tenir un centre comercial. Quan es va aprovar el PGOU el 2012 vàrem avisar que fer locals comercials a l'eixample provocaria una deslocalització del centre comercial. Ara hem pogut zonificar amb el decret del Govern. I no ens centram només en l'habitatge nou, sinó que hem fet línies d'actuació per a la rehabilitació d'habitatges que han tingut una incidència molt gran al nucli antic. Volem que el centre sigui per viure-hi, no que vinguin empreses i comprin els habitatges per destinar-los a l'explotació turística. En aquests moments hi ha unes 1.500 places turístiques a Inca, i el centre de la ciutat ha de ser per a la gent.

Com a batle, quines han estat les decisions més impopulars que heu hagut de prendre?

— Les relacionades amb la mobilitat. Quan els informes tècnics o dels bombers et diuen que has d'eliminar aparcaments d'un carrer, per exemple, saps que en mitja hora tindràs una desena de missatges de protesta, però també hi ha gent que està contenta. Governar és trobar l'equilibri i prendre decisions, encara que no agradin a tothom. També n'hi ha hagut altres de complicades, com rescindir el contracte d'obra al Teatre Principal perquè l'empresa no complia.

La política municipal és més difícil del que sembla?

— Molt més. Als ajuntaments els problemes són immediats i la resposta també ho ha de ser. Has de ser pràctic, actuar dins la legalitat, però trobar solucions ràpides. A més, aquí la ciutadania t'ho diu directament. Si una decisió no agrada, l'endemà mateix t'ho fan saber pel carrer o per WhatsApp. Si ets al Parlament o al Congrés, això no ho toques. Tothom hauria de passar per un Ajuntament.

Heu pensat mai que podríeu haver estat el relleu de Francina Armengol i fer el salt a la política autonòmica?

— Estic molt centrat en Inca. Francina Armengol em va convidar a formar part de la seva candidatura municipal l'any 1999 i el meu objectiu ara és consolidar la transformació de la ciutat. No ho descart del tot en un futur, però ja vindrà.

Com viviu la situació del PSOE a Madrid?

— La situació del PSOE és molt complicada, això és innegable. Però, en aquesta situació, el partit ha de fer la seva feina, tirar endavant on governam i fer oposició on no governam. Avui dia, no m'he trobat ningú que m'aturi per dir-me coses de Sánchez. Als pobles, la gent sap diferenciar i compten les persones.

Creis que la legislatura hauria d'acabar?

— La legislatura acabarà quan el president ho decideixi i ara s'està fent feina en tirar endavant uns pressupostos. Però també crec que, si no s'aproven els pressupostos, s'hauran de convocar eleccions.

Aquest desgast us perjudica, als batles socialistes?

— Això sempre preocupa. Quan governes, el que passa al teu partit també t'afecta. Però l'experiència em diu que la gent diferencia molt bé la política municipal de les altres. A Inca ens coneixen, saben qui som i com governam. Molta gent que no és socialista vota la nostra candidatura, perquè valora la feina feta.

Arriba tard el relleu a la candidatura de Francina Armengol?

— Francina Armengol ho ha estat tot: presidenta del Consell de Mallorca, del Govern i ara del Congrés. Hem d'anar assumint amb naturalitat que el lideratge del partit i el lideratge electoral no sempre han de recaure en la mateixa persona.

Rosario Sánchez és una bona candidata?

— Sí. Està preparada i té experiència de govern. Va estar dins l'estructura del Consell de Mallorca, després va ser consellera d'Hisenda i delegada del govern [espanyol] i ara és secretària d'Estat. És una bona candidata, però li ha tocat un moment molt complex per al partit.

Inca s'ha convertit en un referent per a l'Orgull. Com heu viscut la polèmica de l'organització a Palma?

— Amb sorpresa. Cada ajuntament pren les seves decisions, però hi havia una feina que s'havia fet durant molts anys que no s'hauria d'haver interromput d'aquesta manera. Nosaltres fa més d'una dècada que apostam per l'Orgull, perquè entenem que forma part del model de ciutat que volem construir. No és només una festa: és una reivindicació i una expressió de convivència. L'Ajuntament ha d'acompanyar la societat civil, facilitar les coses perquè impulsi iniciatives pròpies.

Acabam amb una pregunta més personal. Amb quin dirigent del PP us n'aniríeu a fer canyes?

— [Riu] Tenc bona relació amb molta gent, però probablement amb Antònia Maria Estarellas.