Massificació
Part Forana 27/08/2023

“Sóller està col·lapsat. Hi ha retencions diàries i a totes hores”

Amb la gratuïtat del túnel ha pujat un 18% el nombre de vehicles que arriben al municipi, un fet que els veïns perceben i lamenten, mentre els experts ho atribueixen a una tendència general

5 min
La carretera de Sóller en un dia entre setmana a les 14.00 hores, plena de cotxes aparcats i circulant

PalmaSóller està col·lapsat. Hi ha retencions diàries i a qualsevol hora a la carretera d’accés al poble”. “Patim una manca d’aparcament que impossibilita anar al centre”. “Tenc una gran sensació d’estrès generat per la multitud de gent als carrers i de vehicles a les carreteres”. “No puc caminar pel carrer de la Lluna tranquil·lament, he d’esquivar els turistes”. Aquests són alguns dels principals problemes que relaten els sollerics quan se’ls demana per la massificació turística. 

Un dels factors d’aquesta saturació, que és una mica més novedosa a Sóller que a altres indrets de Mallorca, és la facilitat d’accés a la localitat, després que el desembre del 2017 el Consell de Mallorca aconseguís, després d’anys de disputes amb l’empresa concessionària i amb un cost de 17,5 milions d’euros, rescatar i fer gratuït el túnel de Sóller. Segons les xifres de la Conselleria de Mobilitat del Consell Insular de Mallorca, els anys previs a la gratuïtat del túnel, la quantitat de cotxes que hi circulaven va créixer, a tot estirar, un 3%. Idò bé, el primer any en què ja no es va haver de pagar, el creixement del trànsit es va multiplicar i va augmentar un 18%. En concret, hi varen arribar a circular una mitjana de 10.663 vehicles per dia. 

Aquest augment de trànsit, que genera les queixes veïnals dia rere dia, ha obligat l’Ajuntament a replantejar-se el model viari del municipi. El nou regidor de Mobilitat, Josep Porcel, ha anunciat que durant el mandat vol enllestir actuacions que redueixin el nombre de cotxes aparcats a les vies, prioritzar els vianants, habilitar zones per als residents i crear més places d’aparcament.

I és que ara, quan aquest trànsit ha continuat pujant i ha arribat el 2022 fins als 11.548 vehicles diaris de mitjana, la frase que més repeteixen els sollerics és: “Abans que el túnel fos gratis, no hi havia tanta gent. Tant de bo es tornàs a tancar”. És cert, però, que el darrer any el creixement s’ha alentit (+10%), però continua sent tres vegades superior a la mitjana mallorquina, que ha crescut devers un 3%, segons el Consell.

Sóller no és un cas aïllat, el nombre de visitants que arriben a Mallorca augmenta any rere any. Sense anar més enfora, en els mesos centrals de l’estiu passat (juliol i agost), les Balears varen patir una saturació més que notable: se superaren els dos milions de persones que eren de manera simultània a les Illes. I no només això, sinó també el gener, l’abril, el maig, el setembre, el novembre i el desembre –mesos que solien ser de temporada baixa– marcaren màxims històrics de pressió humana.

Tot i això, fins fa poc, només entitats ecologistes i activistes utilitzaven la paraula ‘massificació’, però els darrers anys el clam popular també ha fet seu el discurs i ho han mostrat en nombroses reivindicacions contra aquesta allau de turistes que estiben Mallorca, des del primitiu ‘SOS residents’ fins als recents cartells que ha penjat l’Associació Anticapitalista de Manacor (Caterva) a diverses cales: amb la intenció que els estrangers parteixin i no s’hi instal·lin, indiquen en anglès que el bany hi està prohibit o no recomanat, i en català, que no hi ha gens de perill. Ara bé, encara que la problemàtica no és exclusiva de Sóller, és un poble que l’exemplifica prou bé: “És un cas emblemàtic de turistificació i gentrificació”, assegura el doctor en Geografia Humana Ivan Murray

Turistització una mica més tardana

A la major part de l’illa, la turistificació va ser molt més ràpida, mentre que Sóller va quedar ‘a resguard’ uns anys més. “El túnel va obrir en canal un lloc molt ben conservat a les noves formes d’explotació i especulació que s’estaven donant arreu del món”, explica Murray. Tot això, en un “context global en què l’economia s’estava especialitzant en el turisme i el sector immobiliari”, afegeix.

Fa 26 anys de la construcció del túnel i d’aquest canvi, que va suposar un abans i un després tant per als sollerics com per als visitants, se n’ha parlat i escrit molt. El que no s’ha analitzat tant, però, és l’eliminació del peatge d’aquesta infraestructura. Fins fa només cinc anys s’havien de pagar deu euros per anar a Sóller, ja que el túnel va ser construït i explotat per una empresa privada. L’altra possibilitat per arribar fins al municipi? Fer la carretera del Coll, un trajecte tres vegades més llarg que passar pel túnel i amb una carretera poc còmoda per la quantitat de revolts i el pendent que té. 

Les fronteres físiques, factor clau

Un dels principals factors que mitiga la pressió humana són les fronteres físiques. És a dir, les dificultats per arribar-hi, tal com explica el catedràtic en Geografia de la UIB, Onofre Rullan, en el seu article publicat a l’ARA Balears ‘Carreteres i turisme a la Mallorca postmoderna’. Les platges menys massificades són les que tenen un camí a peu de més de mitja hora. Als miradors on menys turistes arriben són els que tampoc no tenen accés en cotxe o els que tenen un camí tan complicat que se n’afluixen. En la línia de Rullan, Murray també apel·la a les fronteres com a factor determinant en aquests processos. En aquest cas, relaciona directament l’inici de la gentrificació a Sóller amb la construcció del túnel l’any 1997: “Ha estat una peça clau en tot aquest procés, que bàsicament no hauria estat possible perquè la muntanya era una barrera molt clara”.

No només els veïns perceben un augment desmesurat de visitants arran de la gratuïtat del túnel, també els comerciants. “A la gent, també als mallorquins, els feia peresa pagar deu euros per venir i ara ho tenen més fàcil”, apunta la presidenta de l’Associació de Comerciants del carrer de la Lluna, Gràcia Andreo. Això no ha repercutit en un augment proporcional de les vendes, perquè “hi ha moltes grans superfícies a Mallorca i a Sóller no hi venen per comprar, sinó per visitar-lo”, explica.

Ara bé, encara que la sensació dels veïns i empresaris sigui aquesta i les xifres aparentment ho constatin, Murray considera que la gratuïtat del túnel no va ser la causant d’un augment de turistes al municipi. “S’ha de tenir en compte que els turistes estan acostumats a pagar peatges al seu país, i més quan van de vacances”, explica Murray. Segons el geògraf, “és una d’aquestes fal·làcies estadístiques”, ja que els números semblen indicar que sí, però realment “és una tendència que s’ha donat a tot Mallorca”, assegura. Ara bé, el geògraf reconeix que sí que va ser un element “amplificador” del nombre de visitants i que va suposar que molts de mallorquins que fins aleshores no anaven a Sóller per estalviar-se el peatge hi anassin.

Sigui pel motiu que sigui, Sóller ha passat a ser un d’aquells municipis viscuts per la gent del poble: “La dita de ‘morir d’èxit’ és allò que està passant ara mateix. La gent ja no pot viure on té les arrels, perquè les dinàmiques els desplacen”, assegura Murray. De fet, Sóller i Pollença “són pobles on el nombre de places en lloguers turístics supera les places hoteleres” i això significa que “les cases ja no són per als residents, sinó per als turistes”, continua el doctor. La conseqüència? Una manca d’habitatge lliure que, lligat a l’augment del preu general que pateix Mallorca, impossibilita als sollerics independitzar-se, segons ja va explicar Xisca Coll, propietària d’una immobiliària de Sóller, en un article sobre habitatge publicat per l’ARA Balears el mes de març passat.

stats