Manacor renuncia a un camp de futbol històric per un euro a l'any

ManacorManacor ha renunciat a tornar a signar un acord pel qual podia tenir un camp de futbol per només un euro a l'any durant tota una dècada. Així i després de mesos d'incertesa, el camp Andreu Pascual Frau de Manacor ha estat llogat a uns empresaris holandesos per poder-hi dur a terme distintes activitats esportives, sota la denominació d'Isla SL.

Segons fonts de la família propietària consultades, atès que no han arribat a un acord com fins ara amb l'Ajuntament de Manacor, ho han llogat de manera privada per un període de deu anys, és a dir fins al 2034; encara que l'empresa dels Països Baixos, segons el contracte, podrien rescindir-ho abans.

El camp d'en Frau, com se'l coneix popularment, està catalogat com a d'ús esportiu i lúdic segons el nou Pla General urbanístic manacorí aprovat fa ara dos anys i mig. Està previst que la nova gestió pugui emprendre alguna reforma necessària per poder-hi incloure pistes de tennis, pàdel, un camp de futbol 7 o fins i tot un petit circuit hípic.

El pla urbanístic també dona la possibilitat de construir-hi edificis fins a un màxim de 200 metres quadrats més dels que hi ha, com a espai de bar o per celebrar-hi festes infantils, per exemple. Segons la família Pascual, no es tracta d'un gran projecte econòmic de reestructuració de l'espai, sinó que s'ha fet per donar sortida al manteniment necessari de la instal·lació.

El camp de futbol de terra batuda Andreu Pascual Frau consta de vestuaris, banys, una sala de reunions, casetes arbitrals, túnel, bar i una graderia amb capacitat per a 400 persones, a més d'aparcament per un poc més de 100 vehicles.

La història

El 12 de setembre de 1973, el directiu del CE Manacor, Andreu Pascual Frau estrenava oficialment el camp de futbol que duu el seu nom amb el xut inaugural del partit que va enfrontar el mític Fantasma FC amb el mateix CE Manacor. Situat a la finca de Sa Font Nova, entre les carreteres de Son Carrió i Portocristo, el terreny de joc de 104×64 metres, havia de ser cedit sense cap cost a l'Ajuntament perquè es posàs al servei de tots els esportistes locals.

Després de molts problemes administratius i polítics per poder cedir el camp a l'Ajuntament, l'any 1980, Pascual el va tornar a oferir de franc, però aquesta vegada afegint-hi un milió de pessetes per fer-hi millores. Pel novembre el batle Llorenç Mas acceptava finalment el tracte... però amb una condició tècnica: no podia ser traspassat directament al patrimoni municipal, sinó que havia de ser cedit per deu anys, a raó d'una pesseta anual.

Aquesta fou l'època daurada del camp d'en Frau. El futbol de penyes va començar a organitzar una lliga permanent, que durant molts d'anys va servir de pedrera per a molts jugadors que demostraven que podien tenir un lloc a equips federats de preferent o tercera divisió. Tota la dècada dels 90 va transcórrer sense gaires conflictes i amb partits setmanals que van obligar l'Ajuntament a instal·lar-hi focus.

Però l'habilitació de gespa artificial als camps de Na Capellera i els Enagistes van fer que tot quedàs altre cop abandonat. Els jugadors van canviar el Frau per sa Torre. Un camp de terra batuda ja no 'vestia' i el Consistori tampoc no va estar en cap moment molt interessat a col·locar-n'hi.

Després de la pandèmia, l'espai era usat com a lloc d'entrenament per a cans i s'havia acabat novament la darrera concessió de deu anys (per un euro a l'any després de l'any 2000). Aleshores, es van plantejar nous dubtes, que finalment han acabat en un lloguer per una dècada a una empresa privada.