Sebastià Gaià ‘Garba’: “Mai no hi ha hagut un interès municipal real a reobrir el camí de la Roca”

ManacorSebastià Gaià Garba és un dels membres destacats de la Plataforma Camins Públics i Oberts de Manacor. Fa setmanes que recullen signatures per reobrir el camí públic de la Roca, el més emblemàtic del municipi i ara tancat per la propietat. L’Ajuntament, de moment, s’ha compromès a habilitar una partida per incloure’l en el Catàleg municipal de camins i camades.

Quina fou la necessitat principal de crear la Plataforma Camins Públics i Oberts?

— La plataforma va néixer a partir de l’ADIM, que és l’Associació en Defensa dels Itineraris de Mallorca de l’any 1997. Malgrat tot, va ser el 2001 quan va agafar definitivament força, quan l’empresari alemany Peter Eisenmann va comprar Es Fangar, la finca més gran de Manacor, creuada per nombrosos camins públics i que en un principi va tancar. Fou aquí quan començaren un seguit d’anys de protestes i marxes populars, que, finalment, varen acabar amb un acord negociat per la plataforma amb la propietat, a fi de desviar alguns dels camins més propers a les cases per un interès general i a canvi d’obrir-ne la resta i cedir una sèrie de terrenys a l’Ajuntament de Manacor, a més de 100.000 euros per a les associacions Estel de Llevant i Aproscom.

El camí de la Roca és el més emblemàtic de Manacor i, així i tot, no és en el Catàleg de camins públics municipal. Per què?

— És un camí que històricament sempre s’ha reclamat i que és evident que és públic. No és una cosa nova, però l’Administració mai ens ha fet cas i ni tan sols ha contestat els escrits i les sol·licituds registrades des de l’aprovació inicial del Catàleg de camins l’any 1998, ni en les dues exposicions públiques abans de l’aprovació del text definitiu del 2001. Es va tornar a demanar la titularitat pública a les al·legacions del darrer Pla General aprovat fa dos anys per l’Ajuntament. Ens van donar una resposta d’una sola línia! De fet, el Catàleg de camins públics no està ni integrat dins el Pla General.

Però, hi insistesc, per què creis que és així?

— Perquè mai no hi ha hagut un interès real o almanco no cap a la ciutadania. L’Administració redacta normes que després no fa respectar.

Quines evidències hi ha?

— La primera referència que es té és la que diu que el bandoler Antoni Rosselló Parragó va amagar un custodi al camí de la Roca el 1828. L'any 1880 sabem que ja hi havia una capelleta amb una imatge del Sagrat Cor. Fins allà hi arribaven romeries i processons, cosa que va fer que el camí s’ampliàs. Això va dur que es començàs a construir una nova església, que es va haver d’aturar a mig camí per fer l’actual parròquia dels Dolors. L’any 1868 el camí del Coll del Vent (el de la Roca) va rebre una subvenció provincial per ampliar-lo després de diverses campanyes demanant-ho des de 1861. Tot això demostra un cop més que tenia un caràcter públic. El manteniment, la vigilància i la custòdia històrica per part de l’Ajuntament de Manacor, també. Encara ara està senyalitzat amb l’escut del municipi!

Ampliar-lo amb doblers públics?

— Així és. Fins al 1850 el 99% dels camins públics de Mallorca eren de ferradura i no de carro com serien ampliats després. Sabem amb seguretat que el camí de la Roca ja era de carro el 1914. Vol dir que tenia 2,10 metres d’ample. Els de ferradura són de 86 centímetres (anomenats vara de batle), perquè hi passi un cavall. Després vingueren les ampliacions generals a 3,60 i el 1873 a 4,20, que és la mida estàndard dels camins públics mallorquins.

Per què precisament ara demanen signatures per reobrir el camí de la Roca?

— Per aclamació i demanda popular, així de clar. Perquè ens ho demanen i sempre havia estat d’ús continuat fins que la família Bezzina, els actuals propietaris de la finca, el van tancar unilateralment. Els manacorins se'l senten com a propi i sempre havia estat així fins a la col·locació de la barrera que impedeix el pas als darrers 3,5 quilòmetres, que són els que duen a la Roca i a l’oratori.

Quants de camins i camades públiques té Manacor?

— El catàleg actual n'inclou prop de 500. El que sí que sabem cert és que n’hi ha 42 de tancats o amb problemes.

A part del de la Roca, quins són els més sagnants?

— El litigi que està en marxa i que ens pot fer perdre la titularitat dels camins històrics que duen a les cales verges de la costa manacorina i que ara estan en perill. En temps de la família Sureda dins l’Ajuntament, aquests camins es van treure del catàleg premeditadament.

Com així no són en el catàleg de 2001?

— No s'hi van incloure per no endarrerir la inclusió i aprovació final de tota la resta… com a mal menor diguem. Però amb el compromís de fer-ne un estudi detallat perquè hi fossin inclosos tot d’una en poder, cosa que encara no ha passat.

Encara està en mans de la Justícia idò?

— El 10 de maig hi havia d’haver el judici, però es va suspendre. El problema és que hi ha testimonis crucials que ja tenen més de 90 anys... Els camins que ara hi ha oberts i per on va tothom en realitat són de la segona fase frustrada de la urbanització de Cales de Mallorca. Els públics són els que venen de Portocristo sobretot. Tot ve del contenciós que va posar una propietària alemanya de Cala Virgili. Actualment n’hi ha quatre en litigi, més els problemes que tenim amb els de Cala Varques i Cala Falcó.

Ara l’Ajuntament de Manacor ha reservat 60.000 euros per incloure-hi la Roca i fer feina en un nou catàleg. Són optimistes?

— La reunió que tinguérem amb el batle, Miquel Oliver, fa unes setmanes creim que fou productiva i que hi ha un compromís real per part del Consistori d’actuar-hi i resoldre el problema. Però al mateix temps estam decebuts que no s’hagi actuat ja després de tant de temps. Sembla que quan governa un equip d’esquerres hi hauria de tenir més compromís. Però esperarem aquests mesos a veure què passa. Primer l’equip de govern ha d’aprovar els pressupostos. Estan en minoria, la qual cosa vol dir que hauran de tenir suports de l’oposició, i això fa que no sigui tan senzill. Dotar el catàleg de fitxes li donaria molta força.

Preveis organitzar marxes de protesta?

— Mobilitzacions n’hi haurà d’haver si veim que no s’hi actua administrativament.