Part Forana 07/04/2022

Tomeu Cifre: "M'hauria agradat poder arribar a acords amb el PSOE, però sempre s'hi han negat"

10 min
Tomeu Cifre, batle de Pollença

Tomeu Cifre no té pèls a la llengua. Ho reconeix ell mateix i tal vegada sigui un avantatge a l'hora de governar Pollença, un dels pobles més mediàtics de l'illa. Actualment li manquen pocs mesos en el càrrec de batle, si es compleix el pacte que el fa compartir càrrec amb Unió Mollera Pollencina (UMP), el seu soci de govern, juntament amb el PP i El Pi. Ara bé, a l'edil no li falta experiència. Ha estat batle tres vegades no consecutives i és a les files del Consistori des de fa vint anys.

En la batlia també es nota el pas del temps? Quines diferències percebeu en la manera de fer feina, en la de fer política i en la resposta de la gent?

— Sí, i l'experiència es nota a l'hora de prendre decicions. Jo vaig començar a governar el 2003, tot i que ja m'hi havia presentat el 99. Aquesta ha estat la cinquena legislatura dins el Consistori.Allò 'important és tenir il·lusió, perquè si no, no va bé. La manera de fer política ha canviat, abans hi havia més debat ideològic i s'havien de pactar més coses . Ara les qüestions són més tècniques i administratives.

Abans de fundar Tots per Pollença, formàveu part del PP. Per què us en vàreu anar?

— No me'n vaig anar, me'n varen treure. Em vaig afiliar al PP l'any 97, el 99 vaig anar a les llistes i el 2003 vaig encapçalar tres candidatures seguides fins al 2011. José Ramón Bauzá em va treure del partit juntament amb una sèrie de batles més per ser crítics en alguns aspectes, sobretot amb el tema de la llengua. Varen vestir el motiu amb causes judicials que hi havia pendents, però amb el temps s’han arxivat totes. En vaig arribar a tenir cinc enlaire, moltes eren denúncies de poders fàctics de Pollença que no volien que fóssim al poder. L'excusa de Bauzá va ser que no volia ningú amb causes judicials obertes, però el motiu de fons era que no combregàvem amb la seva línia política. No ens deixaren presentar i el 2011 vàrem fer una agrupació d'electors amb un èxit brutal. Sempre hem estat la llista més votada, però el 2015 no vàrem poder governar perquè es va ajuntar el Pacte d'esquerres, que ens va deixar fora del govern.

Ara governau amb pacte amb Unió Mollera Pollencina, el PP i El Pi. Tornaríeu amb els populars ara que hi ha Marga Prohens?

— Crec que seria difícil tornar a entrar al partit. Sempre que pugui col·laborar-hi ho faré, però encapçalar una candidatura amb el nom del PP ho veig difícil. És una etapa que ja ha passat. Amb Prohens hi tenc afinitat i companyonia, també amb Sebastià Sagreras i Biel Company, amb qui vaig lluitar moltes batalles des del punt de vista agrari i tenc bons records.

Quina és la vostra relació amb el partit socialista del Govern i el Consell?

— Tenc una ideologia liberal-conservadora, i no ho he amagat mai. Ara representam un partit independent i m'hauria agradat poder arribar a acords amb el PSOE, però sempre s'hi han negat. Tenim dificultats, tant amb els socialistes del Govern com amb el Consell. Crec que tenen una obsessió amb Pollença, per no tirar endavant una sèrie de temes que són d'interès general. Sempre he tingut la sensació que els partits d'esquerres de Palma veuen Pollença com una aurèola, com si fos una aldea gal·la. Moltes vegades han posat carn damunt la graella perquè volien tenir Pollença.

A què es deu, aquesta obsessió amb Pollença?

— Aquesta obsessió la tenen el Partit Socialista i MÉS per Mallorca. Pot ser que sigui perquè a Pollença sempre hi havia hagut tradició socialista, fins al 2003, quan em vaig presentar a les eleccions i vàrem formar govern amb Unió Mallorquina. Supòs que l'obsessió ve pels trets diferencials que tenim, en l'àmbit cultural i lingüístic. Crec que és un error que una institució supramunicipal no col·labori en l'interès general del municipi, perquè el fa allunyar-se dels ciutadans. A vegades tenc la sensació que els socialistes tenen una assignatura pendent, tot i que des del 2003 el PSOE mai ha estat la llista més votada a les eleccions locals.

Intervé, llavors, l'oposició de Pollença en les relacions supramunicipals? Es percep molta tensió amb l'oposició, especialment amb Junts Avançam. És així?

— Sí, perquè l'oposició de Pollença té un estatus molt bo dins el Govern. Amb el regidor de Podem hi tenim certa col·laboració perquè té una visió d'estat molt més àmplia que la de Junts Avançam. Dels cinc membres de Junts Avançam, tres es troben en càrrecs públics del Govern: Joana Campomar es va haver de presentar a Pollença perquè imagín que no hi havia ningú més, i li varen dir que s'havia d'asseure allà; Toni Cànaves és un càrrec de confiança de Francina Armengol, i Miquel Àngel Sureda ara és secretari autonòmic de Política Lingüística i Universitat. Això és una prova que, mitjançant aquests càrrecs, volen recuperar la batlia. Està molt bé que estiguin col·locats, però no has de criticar l'equip de govern perquè tingui una dedicació exclusiva, quan ells sobrepassen amb temes de sous i dedicacions.

Tal vegada és aquest el motiu pel qual Pollença és un poble mediàtic? Per què és així?

— Sí, Pollença és un poble molt mediàtic. Per als mitjans de comunicació som un filó. És així perquè encara hi ha molt de debat polític, i tot genera certa polèmica. Als altres pobles no n'hi veig tanta. A Santa Margalida, sí, perquè Joan Monjo és mediàtic, però per regla general no hi ha tanta activitat. A Pollença qualsevol cosa és magnífica, tot i que sempre s'acaba diluint.

Junts Avançam us ha denunciat davant l'oficina Anticorrupció per presumptes incompatibilitats laborals, per haver rebut una ajuda pública del Govern per un import de 3.000 euros. Què en deis?

— Quan algú et denuncia t'has de defensar i has d'explicar la teva posició a la ciutadania. A mi no m'agrada contraatacar amb altres denúncies. Ho podríem fer contínuament, però no és el nostre estil. En general, l'esquerra té molt fàcil denunciar; mediàticament es manegen molt bé en aquest aspecte. Repecte de la denúncia d'incompatibilitat laboral, he de dir que tenc una activitat pròpia de lloguer vacacional, com molts altres. Si surten ajudes públiques per falta d'activitat tenc dret a accedir-hi, sempre que ho justifiqui i demostri. Només faltaria que no pogués cobrar com fa tothom.

Pollença és un municipi principalment turístic i és impossible no relacionar-lo amb l'hotel Formentor. Feis seguiment de la reforma? Pensau que hauria d'estar acabada com més aviat millor?

— Hi ha gent que dona lliçons sense saber absolutament res de Formentor. Pocs en coneixen tota la història urbanística. Fa 35 anys que s'intenta arreglar la situació urbanística. Des del 2005 no podem donar noves llicències a Formentor. De fet, les darreres que es varen donar varen ser polèmiques –com la de Vila Cortina, que també va acabar als jutjats. El que pot tenir Formentor és llicència de reforma. És un hotel vell que no podia donar la qualitat que es mereixia el lloc. És un problema urbanístic molt complicat. Farà dos anys que Formentor està tancat i el nostre objectiu sempre ha estat que es pugui reobrir així com toca, donant facilitats urbanístiques i sempre complint amb la legalitat.

L'any passat el Consell de Mallorca va tornar a restringir la circulació per accedir al far de Formentor entre els mesos de juny i setembre. Això va provocar llargues coes i retencions... Teniu prevista alguna actuació perquè enguany no torni a passar?

— No hi tenim competència, però crec que la visió inicial s'ha prostituït. Les resticcions varen començar després de la declaració de la serra de Tramuntana patrimoni de la humanitat, però s'han obviat tots els criteris mediambientals. La Conselleria de Medi Ambient no ha entrat en aquest aspecte i se n'ha desmarcat. El Consell ha restringit el trànsit, però hem de pensar que hi ha gent que hi va amb barca. Un altre problema és el transport públic: car i amb poques freqüències. El que em preocupa és que, en un futur, aquesta restricció sigui un col·lapse.

L' hotel Fomentor està en aquesta zona de restriccions. Què passarà quan comencin les obres o s'obri al públic?

— Em preocupa. Quan estigui en obres hi haurà caos de camions, cotxes particulars, autobusos de línia i discrecionals. Tambè passarà quan estigui obert, amb els clients i treballadors que s'hi han de desplaçar a fer-hi feina. Amb l'aparcament de l'hotel Formentor hi ha molta polèmica. Haurem de pensar com fer crèixer les infraestrucutres.

Us preocupen els fondejos de Formentor?

— En el moll ho tenim mort. D'ençà que estic en política intentam lluitar per regular els fondejos del Port de Pollença, tot i que l'Ajuntament no té la més mínima competència (només en els cent primers metres de la platja i està controlat). A Formentor s'aplicava la mateixa normativa que regula els xibius de la platja de Muro i es Trenc. Des de l'any 2000 sempre s'han regulat els fondejos i la posidònia s'ha regenerat. Fins ara sempre s'havia de fer un informe preceptiu, no vinculant. Així, Costes donava l'autorització. Ara, ha canviat. Costes ha dit que si no hi ha l'informe de Medi Ambient, no en dona l'autorització i el remei ha estat pitjor que la malaltia. Ara hi ha un fondeig incontrolat i ningú ho regula. Em preocupa que enguany tothom fondegi d'una manera bàrbara a Formentor i tot el que hem aconseguit de conservació, manteniment i regulació a través de les boies ecològiques es perdi.

En les darreres setmanes, hem sabut que el Consell de Mallorca no va admetre el Catàleg de Patrimoni de Pollença. Com us va afectar aquesta decisió?

— Em vaig sentir enganat. Duc lluitant pel Catàleg d'ençà que era regidor d'Urbanisme amb la batlia de Joan Cerdà. És un Catàleg que ha sofert moltes exposicions públiques des del 2004. Amb patrimoni acordàrem que es començaria a tramitar i nosaltres acceptaríem les seves prescripcions. Així hi hauria un 98% del municipi protegit. L'informe de Patrimoni és exquisit en els temes que havíem pactat, però Urbanisme ha fet una interpretació jurídica que ha deixat el poble totalment desprotegit. Ara, s'haurà d'iniciar un procediment d'una nova redacció del Catàleg i tornar a fer les aprovacions. Poden passar anys. Ho posarem en mans dels tribunals i, mentrestant, continuarem fent feina. Sempre hem dit que els mollets de primera línia tenen un caràcter excepcional dins la història i fisonomia del Port de Pollença, i ara Costes ho vol tombar tot.

Durant la pandèmia, Pollença va estar en el punt de mira. L'oposició va denunciar que la regidora de Benestar Social de Pollença, Francisca Cerdà, es va vacunar quan no tocava i se la va acusar de tracte de favor. Com ho vàreu viure personalment?

— Tenim una residència que no hauria de ser municipal. N'hem demanat a l'IMAS el traspàs, però ens l'ha denegat. La regidora té les funcions de coordinació de la residència, i el protocol era molt clar: les persones que fan feina allà s'havien vacunar. Ella hi anava cada dia. Jo, com a regidor de personal i batle, també hi tenia relació i crec que m'hauria pogut vacunar perfectament, però vàrem decidir que ho fes ella perquè era la que hi tenia contacte directe. Va passar el mateix amb el cas del regidor de Maó i ni tan sols el varen denunciar. Això va ser un tema purament polític, com moltes de les qüestions que ens passen. És molt fàcil fer una denúncia.

Els funcionaris del vostre ajuntament varen interrompre el darrer ple per reclamar que se'ls pagui el complement de carrera professional i us acusen de "mentider" per no complir l'acord. Heu parlat amb ells?

— Sí, però l'acusació de "mentider" no és la correcta. És un acord de difícil compliment, perquè implica un expedient que va associat a una formació individual, una fiscalitzacio de cada pujada. Han de ser expedients que compleixin amb la legalitat, tenint en compte que impliquen un increment de sou d'entre un 10% i un 30% en funció de cada persona.

Els treballadors també us acusaven de no pagar aquest plus a les dones amb permís de maternitat. Com us defensau?

— És que el complement de carrera professional no és en permís de maternitat. Quan una persona té un permís de maternitat, o qualsevol altre, és una baixa laboral. L'anterior Consistori va prendre per criteri no pagar les baixes laborals, de cap tipus.

Durant molts anys hi va haver disputa entre l'Ajuntament i la família March pel camí de Ternelles. Finalment, es va haver de prohibir l'accés públic a aquest camí. El Consistori va demanar al Govern que es fes una modificació del Pla d'Ordenació del Recursos Naturals (PORN) per poder accedir a Cala Castell per aquest camí. En quin punt està aquest tema?

— L'anterior equip de govern donava per bona una Llei per la Conservació d'Espais amb Rellevancia Amiental (LECO) que els tribunals varen tombar. No varen ser capaços d'instar el Govern a modificar el PORN, com deia la sentència. Si ho hagués fet potser ja estaria resolt. Nosaltres vàrem instar el Govern a fer-ho, i l'oposició ni tan sols hi va votar a favor, es va abstenir. Aquest fet els invalida a fer qualsevol manifestació en aquest aspecte. Ara entrarem en un procés que pot durar anys, perquè s'ha de modificar el PORN i, si és així, l'Ajuntament haurà de tornar a constituir la servitud que vàrem guanyar als tribunals per tal que l'accés a Cala Castell a peu es pugui fer.

Finalment, on i quan es construirà el centre de salut?

— Crec que aquest tema va fer perdre les eleccions a l'anterior govern municipal, perquè va demostrar no escoltaven. El 2015 anunciaren que es faria un PAC, i triaren l'únic solar vàlid. Després el mateix govern va canviar la norma i les declaracions d'interès autonòmic es podien fer dins sòl rústic, per fer centres de salut i escolars. Varen comprar Can Bach, en contra de les mocions i la recollida de signatures que nosaltres vàrem posar en marxa. Quan nosaltres vàrem arribar al govern, Salut ens va dir que el centre s'havia de fer a Can Conill o perdríem l'oportunitat, i per responsabilitat no vàrem posar problemes. Va ser molt desagradable. Encara estam pendents que es liciti.

Pensau que tornareu a fer el simulacre dels moros i cristians amb normalitat?

— Hi ha unes ganes brutals de tothom, he de fer contenció emocional per no demostrar les ganes que en tenc. La idea és que sí, però som conscients que depenem d'una pandèmia i una guerra. Els pollencins en tenim ganes.

Amb tants temes oberts, com encarau ser batle, al nivell personal?

— Amb molta intensitat. Som una persona molt passional, però reflexiva a l'hora de prendre decisions. Visc la batlia amb intensitat, amb dies millors i altres de pitjors. M'agradaria estar millor amb el personal, perquè són una part molt important de l'Ajuntament.

Heu tingut l'oportunitat d'entrar en la política supramunicipal?

— Sí, he tingut moltes oportunitats d'entrar en càrrecs. En el 2003 em varen oferir càrrecs públics, però no he volgut. Jo tenc la meva feina de funcionari perquè ara estic d'excedència i hi puc tornar quan vulgui.

Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?

— No ho sé. Ara estam al final de la nostra batlia. Pactarem amb Unió Mollera que nosaltres hi estariem tres anys i ells un any. Ara ells han de decidir si volen tirar endavant, nosaltres complirem el pacte fins a la darrera coma, com he fet sempre.

stats