Urbanisme
Part Forana 20/06/2024

Quan l’edifici més alt de Manacor havia de canviar de color amb la temperatura

Fa 25 anys l’arquitecte Llorenç Brunet va presentar un projecte pioner per fer entrar dins el segle XXI l’edifici contemporani més reconegut de la ciutat

Sebastià Vanrell
4 min
El projecte de l'arquitecte  Llorenç Brunet

ManacorAra que aviat començaran tres mesos d’obres per reformar la façana de l’edifici més alt de Manacor, la que va ser promoció de la família Muntaner en plena plaça de sa Bassa l’any 1972, volem recordar el projecte que ara fa vint-i-cinc anys va dissenyar l’arquitecte manacorí Llorenç Brunet per modernitzar la finca i fer-la (almenys exteriorment) més atractiva i adient respecte de l’entorn públic.

Els anys seixanta i setanta van suposar un gran canvi social, econòmic i turístic per a tot Mallorca en general i per a Manacor en particular. L’increment del nivell de vida va fer possible noves fites urbanístiques enfora dels hotels que anaven florint a vorera de la mar. Així sorgiren, quasi tots de cop, els gratacels manacorins. Al centre de la ciutat, per exemple, són diversos els ‘fills’ d’aquells temps del creixement en vertical entre 1966 i 1972. Un dels quals i tal vegada el més emblemàtic sigui el de sa Bassa, el que va substituir l’antiga fonda Muntaner (de dues plantes i aspecte clàssic), per dues fileres verticals de balcons que s’enfilaren cap al cel en competència visual i espiritual amb el campanar.

Però amb els anys, aquella imatge icònica va anar degradant-se (de fet, a partir de la cinquena planta per amunt hi ha molts de pisos no acabats que tan sols són el buc) i el seu aspecte va arribar a crear certa controvèrsia sobre com rehabilitar-lo perquè s’integràs millor dins l’espai històric, de manera més amable. Així és com entre l’any 1999 i el 2000 l’edifici va estar a només hores de canviar la seva imatge per complet, a moments d’adaptar-se de ple dins el segle XIX. Una oportunitat perduda que incloïa un nou revestiment metàl·lic, un sistema d’il·luminació exterior intel·ligent o un cinema a la fresca per una Bassa que acabava de ser empedrada i peatonalitzada.

L’ideòleg d’aquell projecte tan ambiciós va ser l’arquitecte Llorenç Brunet, que va partir de l’interès del batle de Manacor en aquells moments, Miquel Riera (ALM), i de la mateixa junta de propietaris de l’edifici. “Tot estava a favor, l’Ajuntament estava molt interessat que pogués tirar endavant i que tot plegat donàs una nova imatge a sa Bassa. Era un canvi molt ambiciós que va estar a no res de fer-se realitat”.

El pas dels anys i el pobre manteniment desl gratacels Muntaner havia fet que durant els darrers anys haguessin caigut enmig de la plaça trossos de peces de l’aplacat de pedra que conformava el frontis, amb el consegüent perill pels cotxes i vianants que hi passaven seguit seguit d’una banda a una altra. Això, afegit que a mitjans dels anys 90 es va activar l’anomenat Pla mirall, que entre d’altres coses va suposar l'empedrat del centre històric, va acabar de crear un front comú per a la reforma visual de l’edificació.

“Es tractava de fer-li un vestit a mida, pensant sempre en el bon ús que se li podia donar a un edifici de tantes plantes i al qual cap llogater o propietari de més amunt de cinquè o sisè pis s’atrevia a sortir al balcó per por al vent qui hi bufa en aquell triangle de carrers”, recorda Brunet, que desglossa les passes que es volien donar una vegada la regidoria d’Urbanisme municipal donàs el sí definitiu.

 “S’havia projectat una ‘pell’ de perfils metàl·lics amb uns tubs fins de fibra òptica que li donaven un perfil vertical de gratacels modern”. Així, pels costats d’aquestes plaques de metall pintades en blanc i groc, els perfils de fibra estarien connectats a un termòmetre climàtic, fet que els hagués fet canviar de color depenent de la temperatura i la radiació solar que rebessin a cada moment del dia. “El cost d’aquesta tecnologia intel·ligent era molt baix i, en canvi, donava un aspecte completament distint de l’edifici i a sa Bassa sencera”, argumenta Brunet.

Cinema a la fresca

A baix, a l’entresol, on avui en dia hi ha una agència de màrqueting digital i l’anomenada ‘pantalla de sa Bassa’, el projecte preveia un gran panell blanc de l’amplada de tota la façana. Una pantalla de grans dimensions a l’aire lliure pensada perquè, amb el bon temps, pogués servir per projectar-hi pel·lícules. De fet, com dèiem, el Pla mirall havia finançat la peatonalització de la plaça dos anys abans… així que era com a fet aposta. Un cinema a la fresca amb tota la plaça com a espectadors. “Hauria estat una gran millora de tot l’espai públic, no hi ha cap dubte. El projecte, de fet, estava aprovat, però com sol passar un veí s’hi va oposar…”

Un entrebanc que va tenir l’excusa perfecta en el pressupost de la intervenció: 150.000 euros per les obres i 150.000 euros més pel sistema de bastides necessàries per arribar a totes les plantes. Un preu gens excessiu per a la rehabilitació proposada… però que finalment va anar influint en la resta que hi estaven d’acord quan els papers ja eren damunt la taula. Poc temps després l’edifici va ser simplement repintat.

stats