“Hi ha molta de cura amb els edificis catalogats, no tanta amb la resta”

Palma“Tots els municipis tenen normativa per regular el paisatge urbà dels seus nuclis. Ara bé, les normes poden variar molt d’un lloc a un altre, i no sempre es fan complir”, assegura l’arquitecte Xisco Ramis (Palma, 1987), que ha estat l’encarregat de redactar el Manual de bones pràctiques per a la redacció d’una ordenança reguladora del paisatge urbà. El parer del responsable d’aquesta publicació, feta de manera coordinada entre el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears i l’Institut d’Innovació Empresarial, és que “els ajuntaments tenen molta de cura amb els edificis catalogats”, però, en canvi, “les atencions i regulacions destinades a protegir o a harmonitzar tot un entorn són inferiors”.

“Al Pla General d’Ordenació Urbana de l’Ajuntament de Palma de l’any 1998, tan sols es dedicava un article a la qüestió del paisatge urbà. En canvi, al nou planejament [aprovat de manera inicial, i pendent de l’aprovació definitiva] hi dediquen un capítol sencer”, comenta l’arquitecte, que reconeix que “l’èxit d’una normativa depèn de la seva flexibilitat”. I en posa un exemple: “A l’antic PGOU s’estableix que és obligatori que el cablatge aeri de les façanes se soterri. Per això l’Ajuntament estableix el termini de cinc anys en el cas dels habitatges del centre històric. Quant a l’Eixample i altres barriades, el termini és superior. La realitat, però, és que no s’ha complit ni en un cas ni en l’altre. El motiu és que l’Ajuntament no té capacitat per fer complir la normativa. Fins i tot, qualque vegada passa que una casa s’esbuca i al solar queda el cablatge penjat a l’aire, sense que no hi hagi cap casa. Per això, al COAIB pensam que val més fer una política d’incentius basats en unes normes flexibles”, diu l’encarregat de la redacció del manual.

Ocupació de la via pública

Les ordenances que afecten el paisatge urbà no només preveuen criteris en l’edificació, amb l’objectiu de regular l’estètica de façanes. També tenen en compte l’ocupació de la via pública, l’activitat que duen a terme bars i restaurants i que, per tant, genera ingressos als ajuntaments.

“El línies generals, la majoria d’ajuntaments regulen més l’ocupació de la via pública que no l’edificació. S’hauria de prestar més atenció al tipus de rètols dels comerços, perquè estiguessin en consonància amb l’entorn on es troben. Ara bé, les llicències d’activitats no estableixen quin tipus de cartell ha de tenir un negoci determinat”, diu l’expert.

“El paisatge urbà, allò que percep el vianant des de l’espai públic, impacta en l’estat anímic de les persones. Si una persona que, en anar a fer feina, passa per un carrer amb les façanes plenes de cables i de caixons d’aire condicionat, probablemant el seu ànim se’n veurà afectat, encara que sigui de manera inconscient”, diu Ramis, el qual assegura que faran arribar el manual als ajuntaments d’arreu de les Balears.