La Fira del Vi de Pollença: de trobada entre amics a gran aparador del vi mallorquí

PollençaFa més de vint anys, la Fira del Vi de Pollença era gairebé una excusa per trobar-se, brindar i fer poble. Una cita més festiva que especialitzada, on el vi servia de fil conductor per reunir amics, productors i curiosos en un ambient molt més informal que el que avui coneixem.

Amb el pas del temps, aquella trobada gairebé familiar s’ha convertit en una de les grans cites del calendari gastronòmic i vitivinícola de Mallorca. La Fira del Vi, organitzada per l’associació Vi Primitiu amb el suport de l’Ajuntament, ha celebrat aquest 2026 la seva 23a edició al Claustre de Sant Domingo, amb 37 cellers participants i prop de 250 vins per tastar, la qual cosa fa que es consolidi com un dels grans aparadors del sector a l’illa .

Però més enllà de les xifres, la fira explica també la història de com ha canviat el vi mallorquí. El president de Vi Primitiu, Josep Bibiloni, insisteix que aquests espais serveixen per molt més que vendre botelles: són punts de trobada entre cellers, una eina per educar el consumidor i una manera de donar valor al producte local.

Fa dues dècades, molts joves arribaven a la fira amb la idea de “fer festa”. Ara, els mateix personal del cellers deteca un interès real pel producte, per entendre les varietats, els processos i el territori que hi ha darrere cada copa. La cultura del vi ha madurat al mateix ritme que el sector.

També hi ha hagut una evolució clara en la qualitat. La recuperació de cellers familiars, l’aposta per projectes pioners com la malvasia de Banyalbufar i la consolidació de denominacions com DO Binissalem, DO Pla i Llevant i IGP Vi de la Terra Mallorca han ajudat a professionalitzar un sector que fa anys encara lluitava per guanyar prestigi.

El batle de Pollença, Martí March, destaca precisament aquest canvi: la col·laboració entre associacions, cellers i Administració ha permès que la fira creixi i beneficiï tothom. No només fomenta la cultura del vi, sinó que situa Pollença dins el mapa gastronòmic i genera activitat econòmica local.

Punt d'inflexió

Molts situen el 2016 com un punt d’inflexió. Aquell any, amb xifres rècord de turisme a les Illes, la fira va consolidar una nova tendència: cada vegada més visitants estrangers començaven a entendre aquest tipus d’esdeveniments com una porta d’entrada al producte local. La Fira del Vi deixava de ser només una cita per a mallorquins i passava a ser també una experiència turística. I això continua passant. Enguany, entre els estands, es mesclaren residents, sommeliers, restauradors i turistes que descobreixen que Mallorca també s’explica a través del vi. La fira funciona com una aula oberta: es tasta, s’aprèn i es crea una connexió directa entre productor i consumidor que difícilment es pot trobar dins una gran superfície o una carta de restaurant.

Precisament aquí apareix una de les grans reflexions del sector: el vi mallorquí no és car. El que sovint encareix la percepció és la restauració. A la fira, el públic comprova que pot accedir a vins de gran qualitat a preus molt més assequibles del que sovint es pensa, i això ajuda a rompre molts prejudicis.

El director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, considera que Pollença continua sent una fira referent i imprescindible per al sector. En la mateixa línia, el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, recorda que Pollença va ser pionera en aquest model de fires i defensa que el contacte directe amb els cellers és vital per fomentar el consum i exportar la confiança en el producte propi.

També des del turisme es mira amb interès aquesta transformació. El director insular de Turisme, Pedro Mas, defensa que el sector hoteler ha de continuar augmentant la presència de producte local, més enllà del mínim del 3% exigit actualment, perquè això reforça tota la cadena econòmica.

Potser aquest és el gran triomf de la Fira del Vi de Pollença: haver deixat de ser només una fira. Avui és una eina cultural, econòmica i educativa. Un espai on el vi serveix per explicar territori, per fer comunitat i per demostrar que el producte mallorquí, quan s'hi creu, no necessita comparacions.