MarratxíMiquel Cabot és batle de Marratxí des de 2019, i abans, va ser tinent de batle, temps suficient per adquirir experiència per gestionar ni més ni manco que 25 nuclis de població, els que formen Marratxí, un municipi en lluita perquè se'n reconegui la identitat.
Com es gestiona un municipi de 25 nuclis i 38.000 habitants?
— Et podria dir de memòria cada un dels 25 nuclis de Marratxí. Els històrics són els més coneguts: Pla de na Tesa, Pont d'Inca, Marratxinet, Pòrtol i la Cabaneta. No és fàcil gestionar-ho, perquè, evidentment, com més nuclis hi ha, més difícil és donar serveis, però s'aconsegueix amb molta constància i molt esforç. És importantíssima la xarxa que tenim d'associacions i entitats, perquè són les que dinamitzen cada nucli.
Llavors, Marratxí: poble, ciutat o urbanització?
— Marratxí, poble de pobles.
Com es distribueix el finançament entre els nuclis?
— El finançament no es distribueix per nuclis, sinó per necessitats de l'interès general de la ciutadania. Quan nosaltres feim els plans, els feim generals. Per exemple, ara volem fer un pla d'asfaltatge i, evidentment, el feim per a tot el municipi. Igualment, la qüestió cultural intentam que sigui per a tot el municipi, igual que totes les activitats de joventut. L'únic que tenim separat, encara que tampoc és per districtes, són els serveis socials per així arribar millor als usuaris.
És per això que s'acaben de crear els consells veïnals? Què farà aquesta entitat i qui en formarà part?
— És una corretja de transmissió entre les associacions i l'Ajuntament. Evidentment, d'ençà que vàrem arribar, hem obert tots els canals. Tenim instagram, Facebook, etc. El ciutadà es pot posar en contacte amb nosaltres a través de qualsevol tipus de xarxes, però per tenir contacte directe mensual i setmanal amb les associacions hem fet aquests consells veïnals. Igualment, ho hem fet per estar més a prop del poble. Com més a prop, millors polítiques. Hi haurà reunions periòdiques, cada sis mesos, si no se'n demana alguna abans.
Tot i que vau ser regidor anteriorment, és la vostra primera legislatura com a batle. Com valorau l'experiència?
— És la que m'esperava. Venc de ser tinent de batle i ja m'agafava de prop l'experiència. L'experiència s'assembla perquè hem estat una coalició molt ben avinguda i, al final, tots hem fet feina amb tots. Sí que és vera que ser batle és un esforç extra, pel simple fet de representació que tens amb vista al poble. Sabia que seria dur, sabia que requeriria esforç. Ho faig amb molt de gust, perquè la veritat és que m'agrada molt.
Teniu pacte de govern amb MÉS i una regidora d'El Pi. S'està complint el full de ruta del pacte?
— Sí, nosaltres tenim molt clar que les esquerres ens hem de dur bé i ens hem d'entendre i no està sent gaire difícil. Hi ha bona entesa, ho xerram tot i tot ho feim consensuat. La veritat és que ens entenem. Si els diferents grups polítics no tinguéssim les mateixes idees, seria difícil, però tot el que feim ho feim pensant en el bé de Marratxí i està sent relativament fàcil.
Acabau de ser nomenat vicesecretari general del PSOE de Mallorca. És aquesta una manera de donar valor a un municipi com Marratxí?
— Jo crec que el partit a Mallorca és molt territorial. Separam el que és el partit a les Illes Balears i la federació de Mallorca. La federació de Mallorca vol donar veu als pobles grans i petits i crec que aquests anys de batlia m'han donat una experiència que la federació ha trobat que pot ser interessant per ocupar aquest càrrec.
Sembla que Cladera s'ha envoltat de gent de confiança. N'estau satisfet?
— Sí. La pandèmia ha fet que tinguem molt de contacte amb la presidenta del Consell i del Govern. Amb la presidenta del Consell en els darrers anys hem tingut molta comunicació i hem agafat confiança mútua. Jo crec molt en ella i ella m'ha demostrat la seva confiança en mi.
Com heu viscut la gestió de la pandèmia?
— Difícil, com tots els batles. La pandèmia ens ha duit una comunicació entre els batles molt fluida, cosa que abans no existia. Això ha estat una de les coses positives. Difícil, perquè tot s'ha anat actualitzant cada setmana, hem hagut d'estar al peu del canó. Però estic satisfet de la gestió que hem fet. Tornam ara a la normalitat, a l'agenda normal. Tornen els actes d'horabaixa i de cap de setmana. Ara és més difícil conciliar, però estic realment content de tornar i tornar a normalitzar situacions que ja enyorava. Enyorava els dinars amb la gent gran, enyorava les presentacions dels clubs, enyorava fer vida normal.
És difícil conciliar per un batle?
— Ara és bastant més difícil amb la nova normalitat, però em vaig ficar a batle sabent que seria difícil conciliar. La pandèmia ha tingut les seves coses i millor deixar-la enrere.
El que més ha preocupat els veïns en el darrer any ha estat la construcció del parc fotovoltaic de Son Bonet. L'Ajuntament també s'hi ha posicionat en contra. En quin punt es troba? Es farà?
— Ara està aturat. Aena va voler fer aquest parc fotovoltaic a través d'una tramitació que es diu Estratègica Industrial i que abreujava el procediment. El que passava és que aquest procediment havia de tenir el vistiplau de l'Ajuntament i del Govern. Nosaltres en vàrem fer l'informe desfavorable i, a través d'aquest, el Govern també el va desestimar. Ara ha quedat mort. Tot i això, Aena pot tornar a presentar el projecte o el projecte modificat a través d'una tramitació ordinària. Aquí ja entraríem en una altra història, però fins que Aena no torni a presentar res, aquí no hi ha res. No tenim coneixement de res més perquè no hem tornat a xerrar amb ells, però sí que estam a l'espera i vigilants. Ara és un impasse per estar tranquils, però vigilants. Podem ser optimistes, perquè hem demostrat que, quan tots tiram pel mateix vent, les coses poden anar bé.
Hi ha moltes queixes de l'estat del poliesportiu Costa i Llobera per part dels clubs esportius. S'ha arreglat?
— Estam en vies d'arreglar-lo. El problema que té Marratxí és que té un dèficit d'instal·lacions esportives. Som molts de nuclis i es va optar per fer pavellons petits a distints nuclis i ara només tenim pavellons on no es pot fer qualsevol esport perquè són petits. El poliesportiu Costa i Llobera i d'altres, que són bastant antics, han tingut problemes de goteres. A aquest poliesportiu l'any passat hi vam fer una inversió de 40.000 euros per arreglar el problema, però enguany el problema ha tornat a sortir. Estam en contacte amb l'empresa que ho va fer per veure què ha passat, que ho revisi. El que tenim és un gran projecte per fer un gran poliesportiu, que sigui el de referència a Marratxí. Ara feim feina en la redacció. Serà al Figueral i esperam que amb uns anys pugui ser una realitat i pugui donar cabuda als 44 clubs esportius que hi ha a Marratxí, que són molts.
Hi ha suficients espais municipals per a associacions i entitats?
— Evidentment, hi ha serveis que s'han de centralitzar. D'Escola de Música, per exemple, n'hi ha una, que es troba al Pont d'Inca, i no en podem tenir una a cada nucli. Després, cada associació de veïns, quasi totes (perquè és vera que n'hi ha alguna que no en té), té un local on fer les seves activitats i crec que és important. El dèficit que té Marratxí és d'instal·lacions esportives i culturals i estam fent feina per cobrir-ho. Per una banda, amb el pavelló municipal del Figueral, i per l'altra, amb l'objectiu de convertir el Pont d'Inca en un referent cultural a Mallorca amb la reforma de la fàbrica de la Pepsi i la refinadora, dues antigues fàbriques que volem reconvertir. Ara estam rehabilitant la refinadora i estam canviant la teulada a la Pepsi. Allà, hi ha d'haver el germen cultural de Marratxí i crec que pot ser un referent.
Es va comprar l'olleria de Can Palou en el seu moment, però sembla que està abandonada. Què passa?
— Nosaltres ja la vam comprar estant abandonada, però és vera que, com més temps passi, en pitjor estat estarà. Ara estam fent la redacció del projecte per reformar l'olleria i convertir-la en un centre d'interpretació del fang. Esperam que el 2022 pugui ser una realitat.
També s'acaba d'estrenar la marca 'Ceràmica de Marratxí'. Era hora que es registràs per donar-li valor?
— Crec que sí. És una de les coses que nosaltres veiem més clara. Hem innovat amb la Fira del Fang, hem innovat examinant ceràmica, però ens quedava aquest fet: diferenciar la ceràmica d'aquí, que és diferent de les altres. Ja no et dic si la comparam amb la que ve de fora o algunes imitacions, com les xineses. Crec que és important tenir aquesta marca perquè la gent sàpiga que quan compra ceràmica, la compra de Marratxí, amb un fet diferencial i que la fa millor que altres.
Acabau d'estrenar residència per a persones depenents a Pòrtol. Què suposa per al municipi?
— Molt, perquè Marratxí no tenia cap residència pública. La gestiona l'IMAS i està oberta a tot Mallorca, però, per primera vegada, un marratxiner tindrà opció de poder estar a una residència a Marratxí, la qual cosa fins ara no existia. Aquesta proximitat, a un municipi com el nostre, de 40.000 habitants, és molt important. Això, acompanyat amb el centre de dia que vam aconseguir la legislatura passada, posa l'atenció en els nostres majors i en els darrers quatre anys s'ha vist millorada.
Hi ha suficient espai al cementeri de Marratxí?
— El cementeri de Marratxí, ara per ara, té espai i possibilitat d'ampliació. L'any passat vàrem arreglar unes tombes derruïdes i ara n'hi ha de noves.
Què us sembla que Bon Sosec sigui un cementeri 100% de Palma, tot i que estigui situat a Marratxí?
— Em sembla una cosa molt rara. Em sembla com un Gibraltar aquí enmig, però aquesta gestió es va fer fa molts anys, quan encara jo tenia poca consciència política. És una realitat que tenim.
Teniu un problema de turisme de fems i enderrocs. S'han plantejat algunes solucions com càmeres de videovigilància... Quines mesures s'han pres?
— Vàrem estudiar posar càmeres, però és un tema difícil jurídicament. Hem aconseguit posar càmeres a aquells llocs on teníem diversos problemes i hi hem incrementat la vigilància. De fet, en els darrers anys hem multat molta gent que feia aquest tipus de turisme. El gran problema que nosaltres tenim és que estam rodejats de municipis que tenen un altre tipus de gestió de residus. Nosaltres volem treure el 2022 el nou contracte de residus. El nou contracte és complicat d'explicar, recull les necessitats de cada nucli i posarem per primera vegada a Marratxí la recollida porta per porta; crec que ja n'és ben hora. Igualment, es farà amb les necessitats de cada nucli, perquè no és el mateix la Cabana que Pòrtol, però crec que és un objectiu a aconseguir. El 2015, Marratxí reciclava un 5%, érem a la coa, i ara reciclam un 11%. L'hem doblat, però continua sent poc i hem d'arribar a l'objectiu europeu, que és el 50%. Crec que ho aconseguirem amb aquest nou contracte.
Hem vist que Marratxí es transformava amb els anys, especialment amb el creixement de les zones comercials. Creixeran més?
— Marratxí té el Pla Director d'Equipaments Comercials de Mallorca (PECMa) del Consell. Això és que Marratxí té diferents zones que, comercialment, encara poden créixer. Ara estan aturades per la moratòria. Ara bé, una altra cosa és que interessi o que no que creixin.
Quines són les zones que podrien créixer?
— El polígon de Son Macià i la zona de l'antic escorxador a Cas Capità, que dins les normes també és polígon de serveis.
Marratxí és dels municipis que menys temps d'espera té per emetre llicència d'obres. Hi ha mesura en la construcció?
— Sí, perquè les obres que tenim són a zona urbana. Dins molts de nuclis encara tenim zona per desenvolupar urbanísticament, però és a sòl urbà. Tenim les del 99, però aquestes normes delimiten molt el creixement de Marratxí i pensam que és un creixement que concorda amb les nostres idees. Ho demostra que el 2015 vàrem desclassificar definitivament la urbanització dels Caülls, que eren moltíssims habitatges, i també el polígon de serveis de Son Llebre, al Pla de na Tesa. Per nosaltres, és important la conservació del territori i ara Marratxí està creixent diria que amb una proporció correcta i dins l'àmbit en què pot créixer.
Per tant, quina és la visió urbanística de Marratxí d'aquí a deu anys?
— Marratxí té moltes zones, com el Pla de na Tesa, que té dins la mateixa xarxa urbana molts solars buits per desenvolupar. Això ara està aturat i no hi ha peticions, però pot créixer urbanísticament. És important, però, que el creixement que tingui sigui ordenat i que protegeixi el terreny rústic, que també el vigilam molt. Marratxí va tenir un creixement molt gros en deu anys, que pràcticament va doblar la població, però això no tornarà a passar perquè les nostres normes així ho defensen.
Hi ha hagut mesura en la construcció d'urbanitzacions durant el passat?
— No sé si es va controlar o no, però es va preveure que Marratxí podia créixer el que va créixer. Amb el canvi de normes del 99 aquest creixement es va regular i és on ens trobam actualment. El que és segur és que en un futur Marratxí no tindrà el creixement urbanístic que va tenir perquè ara el té ordenat.
Quins projectes són ara els prioritaris?
— Dotar Marratxí d'infraestructures esportives i culturals. Això és important per a nosaltres. Rehabilitar la refinadora i la fàbrica de Pepsi són punts molt importants. Després, tenim altres objectius, com el nou contracte de residus i la xarxa de camins i trajectes accessibles, com els carrils bici, que ara augmentarem. Pensau que Marratxí són 25 nuclis, desconnectats uns dels altres, i vàrem intentar cosir el nucli. Vàrem fer el primer pas de vianants des del Pont d'Inca amb el Figueral. Des d'allà el vam ajuntar amb carrils bici i de vianants fins a Pòrtol i ara volem augmentar aquests vials. Els volem incrementar dins les urbanitzacions i dins el polígon. Volem cosir de manera sostenible el nostre nucli.
D'aquesta manera, s'intenta crear una identitat pròpia de Marratxí?
— Som l'únic municipi, juntament amb Escorca, que tenim un nom que no representa un territori concret. La gent aquí diu que va a Pòrtol o al Pont d'Inca, etc. La gent no sap on delimita el municipi. Per això, una de les coses que vam fer en arribar va ser instal·lar uns tòtems a l'entrada i sortida del municipi perquè la gent sabés que entrava i sortia de Marratxí i per donar imatge de municipi. Crec que amb aquests anys hem aconseguit que la gent comenci a sentir-se de Marratxí i que n'estigui orgullosa. Evidentment, la gent que és dels nuclis històrics, com per exemple Pòrtol o el Pla de na Tesa, és evident que se sentiran més d'allà que de Marratxí, però això no resta una cosa de l'altra. Estam fent molta feina en la marca de Marratxí, també en l'àmbit turístic. Hi ha una cosa molt important que són els instituts, que fa deu anys no els teníem i havíem d'anar a Palma. La xarxa d'escoles i instituts públics que s'han creat fa que els infants tinguin consciència de municipi. Ara Marratxí és molt més conegut que no fa deu anys.
Què heu fet en la qüestió turística?
— El primer, crear una marca de Marratxí perquè es conegués dins Mallorca. Marratxí no és ni Alcampo ni Mallorca Fashion Outlet i això és el que molta gent es podia pensar. Volem donar a conèixer que som 25 nuclis i cada un d'ells amb moltes coses per oferir. A més, pensam que Marratxí pot ser una eina molt bona per cobrir els mesos de temporada baixa perquè oferim senderisme, cicloturisme, ceràmica, restauració, cellers... Marratxí és molt complet. A més, hem de tenir en compte que formam part del Raiguer. No oferim turisme de masses sinó de qualitat. No tenim gaires places turístiques en hotels, però feim publicitat, ens hem de donar a conèixer i això ajuda que cada vegada hi hagi més sentiment marratxiner.
