Rafel Fernández: "Si els ciutadans sabessin en què ens gastam els doblers els polítics, ens penjarien"

CapdeperaRafel Fernández és el batle de Capdepera des de fa tres legislatures. El socialista entrà com a regidor de l'Ajuntament el 2007, però el 2011 ja n'agafava la vara. Aquesta darrera legislatura ha estat una de les més dures del seu mandat, ja que no només ha estat marcada per la pandèmia del coronavirus, sinó també pel temporal Glòria i la disputa entre un clan i els policies locals.

Què us va dur a ficar-vos en política?

— La il·lusió de canviar les coses. Jo crec que ho estic aconseguint. Intent ser el batle de tots els ciutadans, encara que de vegades em costi. La gent es va sorprendre molt de trobar un batle socialista que se n'anava a Palma a defensar els interessos d'un ciutadà que era del PP.

Quina creis que és la clau per governar un poble?

— Fer una gestió eficient i eficaç dels doblers públics. L'Ajuntament no té doblers; qui paga els desperfectes provocats pels incívics que destrossen el mobiliari urbà són els mateixos ciutadans. Els polítics no volen dir en què es gasten els doblers.

 A què us referiu? Voleu dir que els polítics no són transparents?

— Si els ciutadans sabessin en què ens gastam els doblers els polítics, ens penjarien. Se solen gastar en maquinària que de vegades no funciona, com per exemple el personal. Per això som tan estricte amb el meu personal: si tens un mal dia, et prens una pastilla.

 Des del vostre punt de vista, com ha de ser un polític?

— Ha de ser valent i no pensar en la cadireta. El mal de la política són els polítics que s'hi dediquen perquè han de viure d'alguna cosa. No es pot fer una política objectiva quan es necessita el sou. Si tots tinguéssim un lloc de feina, no funcionaria així, perquè el sou aniria en funció de la feina feta. Falten polítics independents que no necessitin el sou per viure.

 El vostre mandat ha estat marcat per la pandèmia, pel temporal Glòria i per una disputa violenta entre un clan i els policies locals. Com ho heu viscut?

—  És cert que ens ha tocat una legislatura bastant conflictiva, però estam acostumats a tenir alts i baixos. Hem fet feina per afrontar els grans mals, com per exemple la pandèmia. El tema del clan va ser puntual, el problema és que va tenir molt de ressò.

 Us heu mostrat molt crític amb la gestió que va fer la Guàrdia Civil amb el conflicte del clan. Heu plantat cara a la Guàrdia Civil, i fins i tot a la vostra companya socialista i delegada del govern espanyol a les Balears, Aina Calvo. Els heu exigit una explicació pel lliurament pactat dels dos agressors de dos policies locals. L'heu rebuda?

—  Sí. Ens varen contestar des de la Direcció General de la Guàrdia Civil dient que l'actuació de la Guàrdia Civil era impecable.

També heu demanat al ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que s'obri una investigació interna per l'actuació dels agents després de l'agressió. En quin punt es troba? Hi ha novetats?

—  El ministre d'Interior em va contestar dos dies després de rebre la carta. Em va dir que traslladava el meu escrit a l'òrgan competent, que era la Direcció General de la Guàrdia Civil. Em varen contestar amb una carta i deien que s'afegien a les paraules de la delegada del govern espanyol a les Balears, Aina Calvo. Per ells, tot s'ha fet bé.

 Voleu dir que aquest tema està tancat?

— Políticament sí. D'això no se'n parla, però a la Guàrdia Civil hi ha hagut una reestructuració i un tipus de col·laboració més estreta amb la Policia Local, el clan s'ha difuminat... Fer renou ha servit, i estic content.

 Després d'aquest incident, vàreu dir que voldríeu augmentar la plantilla de la Policia Local amb 16 agents més. Tenint en compte la falta de policies locals a tots els municipis de l'illa, creis que ho aconseguireu?

— No ho hem aconseguit perquè encara està en marxa la convocatòria unificada, i Palma i Calvià encara estan col·locant tot el seu personal. Això ha provocat que tots els ajuntaments quedem sense policia, fins que a Calvià, Palma i Marratxí no estigui completa. Hem arribat a un acord amb els sindicats policials, i més o menys podem cobrir tots els serveis.

Sou un home sense pèls a la llengua. Fins i tot a la legislatura antrior vàreu demanar la dimissió de la consellera de Salut, Patricia Gómez, per la seva "inoperància" amb la reforma del centre de salut. Quina opinió teniu ara de Gómez amb la gestió de la pandèmia?

— En aquell moment Gómez estava adormida, però amb la pandèmia ha crescut. Patricia ha fet molt bona feina. Altres comunitats autònomes n'haurien d'agafar exemple. Gómez és una professional del sector, i no m'ha sorprès la feina que ha fet. Hi ha gent que a l'inici va un poc més perduda.

 Alguna vegada el PSOE us ha estirat les orelles per ser tan crític tant amb Gómez com amb Calvo?

— Una de les qualitats que té Francina Armengol és que cadascú té la seva autonomia. Si tu defenses els teus interessos i són legítims, els pots defensar sense que hi hagi cap problema. La presidenta mai m'ha dit res. Tenim molt bona relació. És una persona molt propera a tots els batles, siguin del color que siguin. Dins el partit és una persona que imparteix criteri. És una vertadera cap. L'admir molt i m'ha ensenyat molt.

I què opinau de la polèmica d'Armengol al Hat Bar?

— És una errada de principiant. S'ha de saber on es juga i en el moment en què es juga. Tothom ho ha fet, però d'amagat. L'oposició em va fer riure, perquè demanant la seva dimissió va demostrar el nivell de política que hi ha a aquesta comunitat autònoma.

Sou un batle que parla clar i heu estat molt criticat. En algun moment se us ha demanat que dimitíssiu? Us ho heu plantejat?

—  M'ho han demanat un parell de vegades per coses lligades a la pandèmia o al temporal Glòria. MÉS per Capdepera me la demana a cada legislatura. Ja en van dues o tres vegades. No és gens agradable. Ara supòs que en algun moment me la tornaran a demanar perquè l'Estat no ens ha donat els doblers que vàrem demanar. En el moment en què no faci les coses bé no importarà ni que me la demanin, firmaré la meva renúncia i partiré.

Respecte del temporal Glòria, Capdepera va reclamar a l'Estat 1,4 milions i només se li han concedit 76.385 euros. Us heu sentit desatesos amb aquesta injecció econòmica? Confiàveu que el govern espanyol us donaria tota la quantitat?

— Ens hem sentit desatesos i ens hem quedat bocabadats. Esperava el que s'havia promès. Els polítics han de ser conseqüents amb les seves paraules. No val això d'omplir-se la boca i després no fer res. Si algú se'm queixa, tenc clar el que li diré: "Tu que pots, no el votis a les pròximes eleccions". Tots els polítics fan el mateix, s'asseuen a una cadira de Madrid i no es recorden de l'illa. La Cambra del Senat s'hauria d'eliminar.

 Quan varen començar les obres dels dos passejos marítims l'oposició us va acusar "d'adjudicar a dit" aquestes obres perquè les vàreu donar a l'empresa que havia de reformar ca vostra. Com us defensau davant aquestes acusacions?

—  La Llei de contractes et permet adjudicar per emergència aquestes grans obres. En el moment de l'adjudicació totes les empreses de Capdepera feien feina per als hotels. Per tant, les vàrem adjudicar a l'única que en aquell moment estava disponible. Des del 2007 aquesta empresa fa feina per a l'Ajuntament.

Capdepera és una de les principals zones turístiques de l'illa. Com us ha afectat aquesta nova onada?

— La temporada va millor del que ens esperàvem i l'estam aguantant. Crec que els ciutadans de Capdepera s'estan comportant.

Quina creis que és la clau a l'hora d'impulsar el turisme en temporada baixa a Capdepera?

— Tenim 150 quilòmetres de rutes senderistes. Hem de vigilar i tenir en compte el nostre entorn. MÉS per Capdepera i el PSOE no podem xerrar de turisme. MÉS veu la diversitat que tenim al municipi com un problema, però jo ho veig com una eina de futur.

Quins són els punts forts de Capdepera? I els més dèbils?

—  El més fort és la diversitat de destinació que tenim, i els dèbils, la falta de recursos econòmics. L'Estat no té en compte la població flotant. Jo reb subvencions per 13.000 habitants que som, igual que un altre poble, però a l'estiu en tenc més. No ens donen subvencions per a la població flotant, hauria de rebre una subvenció de 30.000 habitants. Per això dic que si el ciutadà sabés en què ens gastam els doblers, ens penjaria.

 Fa un mes, un incendi va calcinar part del bosc de Cala Agulla. Quines accions s'han fet per reforestar la zona?

—  No s'ha fet res perquè s'espera que el terreny estigui refredat. A més, el Govern és el que marca els inputs de reforestació.

 Dels nuclis que formen part de Capdepera, quin és el que té més dificultats per reactivar-se?

— Font de sa Cala. En principi feim embelliments de zones turístiques i intentam que els comerços i empresaris s'activin a través d'ajudes. El problema és que les zones on tenim tot inclòs, és molt difícil mantenir el comerç. La Font de sa Cala és una zona degradada. L'he vista en la seva plenitud, però ara ha acabat a zero; ho arrossega des de fa anys, però és a causa del tot inclòs.

 Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?

— Si el meu partit ho vol, sí, perquè crec que aquests quatre anys han estat quatre anys de salvar els trastos perquè ens enfonsàvem, i no hem pogut fer política com tocava.