Antoni Barceló: "A les Balears es fa tot el possible perquè el lloguer turístic desaparegui"

PalmaL'Associació d'Habitatges de Lloguer Turístic a les Balears (Habtur) és l'entitat que representa els propietaris del lloguer turístic, un sector afectat per la nova llei del Govern, que preveu reduir el nombre de places turístiques. Antoni Barceló n'és el president i en aquesta entrevista explica les repercussions que té aquesta moratòria en el lloguer turístic.

Quina ocupació preveu que hi haurà aquesta temporada?

— Preveim que serà bona. Ara mateix ja tenim més d'un 70% reservat per la temporada. Creim que estarem per damunt el 80% d'ocupació, una xifra molt similar a la que teníem abans de la pandèmia.

Què opinau de la nova llei turística?

— És una llei feta sense consens, perquè només s'ha acordat amb els tres partits del Govern. El gran perjudicat és el lloguer turístic. Si no canvia aquesta llei, estam condemnats a desaparèixer. Ara mateix tenim 110.000 places de lloguer turístic: 90.000 ja estaven en perill de perdre's i les 20.000 restants també hi estan a causa del 2x1. El sector turístic està abocat a quedar amb 10.000 places. L'òrgan més poderós de les Balears són els hotelers. Saben que el lloguer vacacional cada vegada té més força i que el futur va cap aquí. Però ells no volen perdre la seva força. El Govern està potenciant l'oferta que no té futur.

Voleu dir que la llei s'ha fet pensant en els hotelers?

— Les grans cadenes hoteleres són les úniques que estan d'acord amb aquesta llei, perquè no tenen interessos a Mallorca. A l'illa ja tenen els seus hotels i no tenen interès a obrir-ne més. Els surt més rendible obrir-los a fora.

Heu manifestat que us sentiu "enganats" pel Govern. No s'ha tingut en compte l'opinió d'Habtur en la moratòria?

— Gens. Abans de l'aprovació de la llei ens reunírem amb el Govern, i ens va assegurar que tindria en compte les nostres peticions. Però no se n'ha tingut en compte cap. Demanàvem que les 90.000 places antigues en risc de desaparèixer poguessin tornar a la borsa, perquè el lloguer turístic és un sector que està en constant rotació. Amb la pandèmia n'hi ha hagut moltes que s'han donat de baixa.

El conseller va dir que aquestes places no corren perill perquè no estan regulades pel decret. És cert?

— Sí, no estan directament regulades pel decret, que ho havia d'arreglar. El que ha fet aquest decret és empitjorar la situació sense arreglar res. Només ens lleva places, però no arregla els problemes que venien d'enrere.

Quins són aquests problemes?

— Aquestes 90.000 places, que són anteriors al 2017, quan deixin de fer l'activitat desapareixeran, perquè no els pot emprar una altra persona. Amb els hotels això no passa, perquè quan un empresari tanca, les places es tornen a ficar dins la borsa. També s'ha de tenir en compte que, si el propietari d'un habitatge està tres anys sense fer lloguer, perd la llicència, i un hotel pot estar deu anys tancat i no li passarà res. Durant la pandèmia hi va haver moltes cases que llogaren a llarga estada perquè no hi havia clients, i enguany corren perill de perdre la llicència.

Què pensau de la fotografia entre El PI, el Pacte i la FEHM? Us hauria agradat sortir-hi?

— No. Després d'aprovar la llei el Govern no ens ha volgut rebre. Encara estam esperant. Únicament ens han convocat per a una roda de premsa, i no hi vàrem voler anar. No se'ns ha tingut en compte per res, i no hi anirem el dia de la fotografia a fer-la. Respecte d'El Pi, no tenim res a dir. Ens ha aconseguit algunes coses, com per exemple que els propietaris que havien començat a tramitar la zona apta puguin llogar.

El conseller Negueruela va comentar que tenia intenció d'incloure puntualitzacions d'Habtur. Què s'està negociant?

— No ho sabem perquè no ens ha rebut. Abans de la llei li vàrem passar una sèrie d'esmenes. La principal era no perdre les 90.000 places i mantenir el nostre pes. Tenim el 25% de les places turístiques i no és just que totes les que es perdin siguin del lloguer turístic. Volem que quedi equilibrat entre els hotelers i nosaltres. També demanàvem les renovacions de pisos plurifamiliars. També s'han de tenir en compte les grans possessions de la Serra que no es poden convertir en cases turístiques. Estan caient i els propietaris no saben què fer. Tots els batles de la Serra, fins i tot els socialistes, estan d'acord a donar sortida a aquestes possessions.

Què pensau sobre el 2x1?

— És un mica excessiu. Als hotels no els afectarà perquè pràcticament no hi ha moviment de places. Ens afecta a nosaltres perquè les cases turístiques tenen el temps de vida més curt. Es ven que els propietaris d'aquests habitatges especulen, i no és cert. El 90% dels propietaris són persones que donen sortida al patrimoni familiar.

Creis que amb un futur llunyà podria desaparèixer aquest model de negoci?

— En l'àmbit europeu és el més demanat i el que més creix, però a les Balears es fa tot el possible perquè desaparegui.

Les famílies que es dediquen a fer lloguer turístic estan preocupades amb aquesta nova llei?

— Els que tenen llicència estan preocupats perquè veuen que cada pic ens estrenyen més. Mentre un propietari continuï fent l'activitat no l'afecta. El dia que decideixi no fer més vacacional perdrà les places.

Quines són les conseqüències principals de la nova llei turística?

— La impossibilitat de tenir una rotació, perquè el vacacional és un sector que canvia. Aquesta llei provocarà que el mercat es redueixi i que hi comenci a haver oferta il·legal. Moltes de les cases que no han pogut treure la llicència, les comprarà un estranger, les llogarà de manera il·legal i no tributarà aquí.

Quines són les zones de Mallorca amb més habitatges turístics?

— El turisme vacacional ha estat una font de revitalització per a alguns pobles del Pla. Les zones on n'hi ha més és als municipis de Pollença, Santanyí, Felanitx i Alcúdia.

Hi ha hagut propietaris d'habitatges amb ganes de fer lloguer vacacional que han quedat a les portes de poder fer-ho. Teniu algun missatge esperançador per a ells?

— Els que han demanat certificat de zona apta podran obtenir la llicència, però els que anaven més enrere ho tindran més difícil. Nosaltres estam oberts a negociar i continuarem lluitant.