Un any de poble en poble al Pla de Mallorca
Del dol institucional a les grans inversions, els 14 municipis i la Mancomunitat tanquen el 2025 amb projectes, conflictes i identitat compartida
PalmaDel centre de la plaça a la sala de plens, de les festes populars als debats municipals. El Pla de Mallorca es construeix dia a dia, poble a poble. Al llarg de tot el 2025, l’actualitat dels 14 municipis i de la Mancomunitat ha dibuixat una fotografia diversa però compartida d’una comarca que afronta reptes estructurals mentre manté viva la seva identitat.
Tot Pla ha seguit durant l’any les decisions polítiques, les iniciatives veïnals, les obres pendents, els conflictes oberts i les celebracions col·lectives que conviuen en un mateix relat. Ara, amb l’any a punt de tancar-se, giram la mirada enrere per repassar els fets més destacats de cada municipi.
Algaida
L’any va començar marcat pel dol institucional per la mort de Francesc Antich i Oliver, exbatle del municipi i expresident del Govern. Al llarg dels mesos, les institucions li han retut homenatge amb el reconeixement com a Fill Il·lustre, la Medalla d’Honor del Consell de Mallorca i, a finals d’any, la Gran Creu de l’Orde de Carles III a títol pòstum.
En l’àmbit urbanístic, l’Agència de Defensa del Territori va obrir un expedient per unes obres sense permís a la finca de So na Mora. Pel que fa a inversions, destaquen les millores al recinte escolar Pare Bartomeu Pou –amb la renovació i semicobertura de la pista esportiva i la futura instal·lació fotovoltaica– i l’ampliació del centre educatiu. També ha estat rellevant la compra parcial de la finca de Can Bodegó i la creació de la Unitat Rústica del Municipi d’Algaida, pionera en la gestió del sòl rústic. L’any ha deixat també una imatge simbòlica: la desaparició de la bolla del radar de Cura.
Porreres
Porreres ha viscut un any amb ressò internacional arran de la polèmica per l’ús de l’escut municipal en el logotip d’una marca vinculada a Meghan Markle. En clau local, la gran alegria ha estat l’ascens de la UE Porreres a Segona RFEF.
El municipi ha vist desbloquejat el polígon industrial després de 25 anys de tramitacions, ha iniciat millores al camp d’esports de les Forques i ha afrontat obres importants al centre urbà. També ha licitat un nou vial d’accés a l’IES per facilitar-ne l’ampliació.
Montuïri
El 2025 s’ha tancat amb relleu a la batlia, fruit del pacte entre MÉS i el PSIB. Ha estat un any marcat per la pèrdua de figures clau del municipi i del país, com Pere Sampol Mas i Onofre Arbona, referent cultural de la vila.
En paral·lel, s’han executat diverses actuacions: la renovació del camp del Revolt, la millora de l’entorn de Son Fornés, actuacions ambientals a l’avinguda del Dau i l’arranjament de camins públics.
Sineu
La vila primera ha respirat alleujada després que s’esvaís el projecte d’una granja avícola de grans dimensions prop del nucli urbà. L’any ha estat també d’inversions urbanes i de celebració dels 25 anys de l’IES Sineu, un centre clau per a tota la comarca.
El 2025 ha estat marcat per la dificultat d’aprovar pressuposts municipals i per la reobertura del debat sobre la reclamació d’ús públic del camí vell de Costitx.
Vilafranca
L’ampliació de l’escoleta els Cucarells i la millora de la xarxa de pluvials han estat algunes de les actuacions destacades. El municipi ha fet un pas estratègic amb la cessió de terrenys a la Conselleria d’Educació per construir un futur IES comarcal. L’any ha tingut també un fort component festiu amb el 35è aniversari de Sa Revolta.
Ariany
La compra de l’antiga possessió de Son Siurana ha marcat un abans i un després al municipi. L’edifici es convertirà en la futura Casa de la Vila, una operació considerada històrica. En canvi, el projecte del vial de seguretat fins al cementeri continua encallat.
Petra
L’any ha estat sacsejat per la polèmica instal·lació –i posterior retirada– d’una càmera de vigilància per part del batle, arran d’amenaces anònimes. També ha estat notícia la reobertura de Can Real per a la gent gran i la celebració del centenari del santuari de Bonany. Les obres de millora del centre urbà han continuat al llarg de l’any.
Maria de la Salut
Les obres de reforma urbana han transformat bona part del municipi. El 2025 s’ha tancat amb la presentació del futur Pla General (PG). L’any ha combinat urbanisme i cultura popular, amb la recuperació d’elements festius i la incorporació de noves figures al bestiari local.
Santa Eugènia
Prop de 200 veïns es varen manifestar per reclamar una solució al trànsit intens que travessa el nucli urbà. L’any ha deixat com a gran fita la inauguració de la nova Casa de la Vila, mentre que la proliferació de càmeres de videovigilància ha generat debat.
Llubí
El municipi ha culminat un conjunt d’obres finançades amb fons europeus que han transformat el centre urbà. Destaquen la nova deixalleria, les ajudes al comerç local i la creació d’un aparcament públic. També s’ha millorat el camí de l’Estació.
Sencelles
La crisi política a l’Ajuntament ha estat el fet més rellevant de l’any, amb la dimissió de gairebé tot l’equip de govern. En paral·lel, s’ha avançat en el projecte de la ronda de circumval·lació, una reivindicació històrica del municipi.
Sant Joan
El municipi ha estrenat el nou centre de salut després d’una dècada de tràmits, ha renovat l’enllumenat públic i ha completat obres a carrers clau. L’any ha deixat imatges singulars com la sobrassada més grossa del món i l’acord per adquirir el teatre del Centro.
Costitx
Els bous de Costitx han tornat a ser al centre del debat, mentre el municipi ha reforçat la posada en valor del seu patrimoni prehistòric. L’any també ha estat marcat per la mort del regidor Llorenç Ramis i per diverses millores d’espais públics.
Lloret de Vistalegre
El 2025 ha estat l’any del centenari de la independència municipal. El municipi ha combinat celebració, obra pública, participació infantil i planificació urbanística amb la presentació del primer Pla General (PG).
Mancomunitat del Pla
La Mancomunitat ha fet del problema de l’aigua una prioritat absoluta, amb una acció política coordinada dels 14 batles i batlesses. També s’ha renovat la flota de recollida de residus i s’han impulsat projectes socials, ambientals i de promoció econòmica que consoliden el paper de l’ens com a eix vertebrador de la comarca.