Part Forana 10/04/2023

2,7 milions perquè els ciclistes no passin de llis de Búger, Campanet, Selva i Mancor

Els quatre municipis presenten, a través de la Mancomunitat del Raiguer, un projecte per obtenir finançament europeu i crear 10 rutes cicloturistes i fomentar la sostenibilitat i l’economia local

4 min
El projecte preveu que les rutes passin pels nuclis urbans, perquè se’n beneficiï el teixit comercial local.

PalmaBúger, Campanet, Selva i Mancor han presentat, a través de la Mancomunitat del Raiguer, un projecte valorat amb 2,7 milions d’euros per obtenir finançament europeu i crear deu rutes cicloturístiques. S’han proposat retenir els milers de ciclistes estrangers que cada dia durant la primavera circulen pels camins i carreteres d’aquests quatre municipis del Raiguer nord.

Enclosos entre la badia d’Alcúdia i l’eix que va d’Inca a Palma, els quatre ajuntaments volen que l’impacte econòmic de l’activitat cicloturística no només repercutesqui en les zones de vorera de mar, on els visitants pernocten de manera majoritària. Amb el projecte presentat a la convocatòria extraordinària 2023 del Pla de sostenibilitat en destinacions, volen que el cicloturisme beneficiï la sostenibilitat d’aquests pobles i el teixit empresarial local.

Les principals actuacions descrites al projecte fan referència al disseny de les deu rutes aprofitant la xarxa viària dels municipis, la seva senyalització i el condicionament dels camins per on discorrerien. Segons s’explica al projecte en qüestió, al qual ha tingut accés l’ARA Balears, es preveuen rutes de diferents nivells, que es prioritzaria que transcorreguessin pels nuclis urbans dels municipis, que en el cas de Selva són cinc (Selva, Caimari, Moscari, Biniamar i Binibona).

Punts de recàrrega i bike tools

Per poder carregar bicicletes elèctriques en diferents punts de les rutes s’han previst 15 punts de recàrrega. A més, el projecte incorpora la instal·lació de punts anomenats bike tools. Això són petites caixes d’eines de reparació ràpida. En aquests tallers autònoms, les eines estan fermades amb cablatge per evitar que les robin.

El projecte cicloturístic dels quatre muncipis incorpora la creació d’una pàgina web, que gestionaria la Mancomunitat del Raiguer, i que n’unificaria la informació ciclista. Així mateix, al llarg de les rutes hi hauria una quinzena de tòtems interactius, amb pantalles digitals, perquè els ciclistes accedissin a tota la informació de les rutes i dels atractius turístics i comercials de tots els pobles.

“Tot i que no siguem considerats municipis turístics, el turisme condiciona cada vegada més la nostra activitat econòmica. Això es nota molt durant l’hivern, entre els mesos de desembre i març: els dies feiners, dins Selva, no hi ha cap cafè ni restaurant obert. Aquest fet s’explica pels canvis socials esdevinguts als pobles els darrers anys i perquè durant aquests mesos no hi ha turistes que tresquin”, explica el batle de Selva, Joan Rotger. “Als pobles del municipi –Selva, Caimari, Moscari, Biniamar i Binibona– hi ha centenars de places de lloguer vacacional, però hem observat que aquest tipus d’allotjament no es veu gaire beneficiat del turisme de bicicletes. En canvi, per als petits hotels d’interior sí que són un client prioritari. De fet, hi ha grups ciclistes de Dinamarca que cada any venen a un hotel que hi ha dins Selva”, afegeix.

El batle de Mancor de la Vall, Guillem Villalonga, confirma la tendència. “Dins Mancor just hi ha un hotel i centenars de places de lloguer vacacional. Els cicloturistes no hi solen pernoctar, però, en aquest temps, qualsevol dematí les terrasses de les places del poble són plenes de ciclistes. Jo sempre dic que devers les onze del matí és l’hora que els ciclistes locals solen berenar, mentre que l’hora dels ciclistes estrangers és devers migdia, quan ja han fet la part més grossa de la volta”. 

La proximitat amb la mar i l’entorn rural fa que a Búger hi hagi centenars de places de lloguer vacacional. No obstant això, el batle Pere Torrens assegura que els clients majoritaris “no són els cicloturistes”. “Per Búger en passen molts, de ciclistes, que s’aturen a berenar o dinar als dos cafès que hi ha a la plaça. En general, però no s’allotgen a les cases vacacionals del terme, no vull dir que qualcun no hi quedi, però es tracta més d’un turisme familiar. Per tant, la despesa que fan els ciclistes existeix, però no és significativa”, diu el batle.

Fa poc més d’un any que l’actor Joan Manel Vadell es cuida del bar Es Pou del poble de Moscari (Selva) i que està just davant l’església. Tot i que la seva prioritat no era atreure ciclistes, ha vist com són molts els que s’hi aturen “bàsicament durant dues temporades de l’any: març-juny i setembre-novembre”. “Una agència especialitzada en ciclistes em va oferir fa poc posar el seu símbol a la nostra terrassa. Això és un reclam perquè els ciclistes s’hi aturin. Els bars de la plaça de Campanet el tenen, i per això n’hi ha tants que hi fan aturada. També solen tenir unes barres perquè hi estacionin les bicicletes”, comenta el responsable del bar Es Pou.

Segons Vadell, “els ciclistes no són els clients principals, però no s’han de desjectar”. “Consumeixen refrescos i cafès amb llet. Més poques vegades, ens demanen qualque cosa per menjar, sobretot sandvitxos. La majoria són alemanys i britànics, i quan els explic què és un pa amb oli, també me n’arriben a demanar. Els que sempre demanen pa amb oli són els ciclistes locals, que solen ser més dematiners i saben bé les tresques”, comenta l’actor, que ara també és cafeter.

250.000 VISITANTS QUE ARRIBEN FORA DE LA TEMPORADA ALTA

Entre els càlculs que fa la Federació Balear de Ciclisme i diferents estudis de l’Administració es pot afirmar que els ciclistes que arriben a les Illes fora de temporada alta ronden els 250.000 cada any. És un visitant que hi és entre l’hivern i la primavera, i ajuda a activar hotels i restaurants quan més falta fa. Tot i que recorren les carreteres d’interior, van ser els hotels de platja els primers que es posaren fil a l’agulla i adaptaren instal·lacions per acollir-los. Ara, els pobles de l’interior volen qualque cosa més que veure’ls passar.

stats