Llei de Memòria democràtica

El PP i Vox fulminen la llei de memòria davant els familiars de les víctimes

Prohens es fotografia amb els portaveus de Vox després d'un debat marcat per la tensió

Act. fa 0 min

PalmaEl PP i Vox han fulminat definitivament aquest dimarts la llei de memòria democràtica de les Illes després de vuit anys en vigor. Familiars de les víctimes de la repressió franquista han assistit a un ple marcat per la tensió. Vox ha defensat la proposició de llei de derogació i el portaveu adjunt de l'extrema dreta, Sergio Rodríguez, s'ha presentat com a víctima dels republicans i ha acusat els socialistes de formar part d'un "partit d'assassins". Per la seva banda, el PP s'ha abstingut d'aplaudir quan ha acabat la votació, entre els retrets de la bancada de l'esquerra. La presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha vist pressionada per fotografiar-se amb els dirigents de l'extrema dreta, inclòs el diputat al Congrés Jorge Campos, que també era entre el públic.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta és la primera iniciativa legislativa impulsada per Vox que surt endavant en gairebé tres anys de pacte amb el PP. La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha col·locat un mocador reivindicatiu damunt l'escó de la presidenta en senyal de protesta, ja que el PP va participar en l'aprovació de la llei de memòria fa dues legislatures. A les portes de l'hemicicle, alguns familiars han vessat llàgrimes. Però a dins, Rodríguez s'ha reivindicat com a "intel·lectualment i moralment superior" al PSIB i ha responsabilitzat el Front Popular de l'inici de la Guerra Civil el 1936. Al seu entendre, la llei de memòria "parteix d'una premissa falsa, que la guerra va ser fruit d'un enfrontament entre els bons i els dolents". També ha explicat que els seus familiars varen ser assassinats per republicans. "Com es creu que em sent, jo, com a víctima, quan fan actes de reconeixement, estàtues i posen carrers a Lluís Companys?", ha demanat.

Per part del PP, Cristina Gil ha defensat la derogació de la norma com a part dels acords de pressupostos del PP i Vox. A més, ha qualificat aquesta llei de partidista. "No cerca recordar, sinó seleccionar, exhumar uns morts i enterrar els altres a l'oblit", ha lamentat i ha instat a la "reconciliació entre espanyols". A més del PP i Vox, els exdiputats d'extrema dreta, ara no adscrits, Xisco Cardona, Idoia Ribas i Agustín Buades, també han votat a favor d'eliminar la llei. En canvi, el diputat per Formentera, Llorenç Córdoba, s'ha desmarcat del seu suport habitual al PP i hi ha votat en contra. "El problema no era la llei, sinó l'ús polític i partidista que se n'ha fet", ha justificat: "Les majories parlamentàries no poden alterar el valor de la dignitat, la memòria i el respecte".

Cargando
No hay anuncios

L'esquerra acusa Prohens de "traïció"

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha acusat Prohens de "trair la seva paraula" amb l'esquerra per mantenir la norma el desembre passat, i després acabar-se decantant per acontentar Vox i eliminar-la a canvi dels pressupostos. "Les lleis de memòria estan molt per damunt de l'odi i la ràbia que han duit aquí", ha etzibat, a més, a Vox: "Un odi i ràbia que el PP fomenta votació rere votació, fins a convertir-se en ells". "Aquesta llei reconeix totes les víctimes, no era revengista, sinó per reconèixer el que va succeir", ha lamentat.

Cargando
No hay anuncios

Al seu torn, el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha defensat que "la memòria no és una qüestió individual, sinó un fet social i col·lectiu". "Durant 40 anys es va construir una memòria de bons i dolents i es varen culpar sistemàticament les persones derrotades del bàndol republicà", ha dit. També ha lamentat els efectes de la derogació de la llei. "Hem de permetre que als nostres carrers pengin la bandera franquista i la de la falange?", ha criticat. Per part de Més per Menorca, Joana Gomila ha dit que el Govern no té "conviccions": "La derogació ha estat gràcies al PP, no ho volem oblidar mai". Mentre que d'Unides Podem, Jesús Garcia ha dit que el PP ha quedat "desdibuixat com a partit democràtic".

Cargando
No hay anuncios

El ple amb més públic de l'any

Els familiars de les víctimes i partidaris de mantenir la llei han hagut de seure espatlla amb espatlla amb la plana major de Vox, que també ha vingut a fer pinya amb els seus diputats, i els joves de les noves generacions del PP. A l'entrada del Parlament s'han viscut escenes de tensió entre ells, un reflex de l'estira-i-arronsa entre els partits que evidencia els problemes que té Espanya per afrontar el seu passat més recent.

Cargando
No hay anuncios

Els diputats de Vox han estat rebuts amb crits de "fora" a l'entrada del Parlament. La portaveu del grup parlamentari, Manuela Cañadas, ha respost fent un gest de burla amb les mans, i Rodríguez ha dit témer per la seva integritat. En paral·lel, el diputat del PSIB Omar Lamin ha acudit a l'entrada de l'edifici a calmar els ànims, després que un home es queixàs i fes visques a la democràcia quan els serveis de seguretat li han demanat que deixàs la fotografia del seu padrí assassinat.

El debat ha tingut com a àrbitre el president del Parlament, Gabriel Le Senne, imputat per un presumpte delicte d'odi per haver esqueixat una fotografia d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar en el ple. Fonts del seu equip asseguren que s'ha preparat la sessió parlamentària, preveient que podria rebre crítiques. Així, ha mantingut un to distant durant el debat, encara que s'ha negat a retirar del Diari de Sessions les afirmacions de Vox, que vinculaven el Partit Socialista amb "assassinats". A la bancada de l'esquerra, els diputats han posat fotografies de represaliats davant els seus escons.

Què implica la derogació de la llei?
  • Regulava un cens de víctimes del franquisme i un de simbologia franquista, afavoria la investigació i la divulgació de la memòria. També la reparació i reconeixements a les víctimes, la protecció del patrimoni documental i bibliogràfic, i la creació d'espais i itineraris de memòria i actuacions en l'àmbit educatiu. Establia un règim sancionador en el cas d’actes contraris a la memòria democràtica i d’apologia del franquisme, entre moltes altres qüestions.