Guerra oberta entre el PP i el PSIB per l'habitatge amb les eleccions a l'horitzó
Els socialistes collen el Govern per no declarar les Illes zona tensionada
PalmaEl primer ple després de la convocatòria de les eleccions generals s'ha convertit en una guerra oberta entre la bancada dreta i la bancada esquerra per l'habitatge. El PSIB s'ha apuntat als plans de Pedro Sánchez, que ha arrencat la precampanya aprovant 21 mesures d'habitatge, i ha duit una proposició de llei per demanar que les Illes es declarin zona tensionada i forçar un pronunciament del PP i Vox. Però, a més, ha convidat al Parlament tant batles socialistes com Pilar López, una dona desnonada, i representants sindicals per fer pressió al Govern.
Ja durant la sessió de control, Prohens ha avançat que desestimaria la proposta. Fa tres anys que el seu Govern es nega a aplicar aquesta prerrogativa de la llei estatal, que permetria limitar els preus dels lloguers. Segons dades de l'IBAVI lliurades al PSIB a partir d'una pregunta parlamentària, justament els preus del lloguer han incrementat al voltant d'un 70% entre el 2022 i el 2025. No només això, sinó que el nombre de contractes de lloguer també ha davallat un 20%.
Prohens ha reivindicat que la llei estatal "agreuja el problema" d'accés a l'habitatge i que la limitació de preus és una mesura "fracassada", perquè constreny l'oferta disponible. En resposta a una pregunta del menorquinista Josep Castells, que ha insistit que l'habitatge avui dia "és més inassequible que mai", l'ha acusat de tenir un "complexe d'inferioritat" amb Catalunya, que sí que aplica el topall de lloguers. "Què us han fet els balears perquè els desitgi el mal que pateixen a Catalunya?", ha espetat. En el mateix sentit, ha carregat contra MÉS per Mallorca per fer d'"escolanet" del PSOE a Madrid, per haver "aplaudit" els decrets d'habitatge del govern espanyol.
La presidenta ha insistit en la recepta del Govern del PP en matèria d'habitatge: afavorir la construcció i la promoció de 10.000 habitatges assequibles, que encara es troben en fases inicials de preparació —és a dir, que encara no s'han fet— davant la falta d'oferta, la protecció dels petits propietaris i la reivindicació d'una llei contra la ocupació. En el mateix sentit, el vicepresident primer i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha criticat que el govern espanyol hagi aprofitat la dissolució de les Corts per convalidar els decrets de l'habitatge que es varen tombar al Congrés a través de la Diputació permanent, un òrgan on els progressistes tenen majoria sense Junts. Costa ho ha considerat un fet "inèdit" i un "frau a la democràcia mai vist".
La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, també s'ha pronunciat en contra de la llei. La diputada ha tornat a carregar contra els immigrants, als quals ha responsabilitzat de la crisi de l'habitatge. "Existeixen estimacions que en situen el cost en més de 13.000 milions d'euros", ha assegurat: "Quants habitatges, promocions públiques, es podrien fer amb 13.000 milions?".
Amb tot, el PSIB ha aconseguit el seu objectiu, fidel al camí traçat per la Moncloa: que l'habitatge fos el marc del debat. Els socialistes intentaran allargar aquesta qüestió fins a les eleccions, en què contraposaran el model de Pedro Sánchez a una dreta que es nega a aprovar limitacions als preus i reforçar la protecció als llogaters. "El PP sempre està a favor que es desnoni la gent vulnerable", ha dit el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, que ha reclamat als populars que "recuperin aquell humanisme cristià que tenien". "El problema de l'habitatge és ètic i moral, i vostès no el volen afrontar, perquè sempre estan d'acord amb els fons voltor", ha etzibat, i ha acusat el Govern de "fracassar" amb les seves polítiques d'habitatge, d'acord amb l'increment constant dels preus.
El portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha reclamat al Govern que permeti que els ajuntaments d'esquerres declarin els seus municipis com a zona tensionada per limitar-hi els preus. "El que diu la declaració de zones tensionades és que allà on els especuladors no permetin als treballadors accedir a l'habitatge, l'Administració hi intervindrà", ha dit. En el mateix sentit, Castells ha carregat contra els arguments de la dreta, principalment la idea que la limitació de preus afecta els petits propietaris. "No els afecta a ells, sinó a empreses que tenen un gran patrimoni immobiliari", ha remarcat.
MÉS per Mallorca també ha recuperat en les darreres setmanes la seva llei contra l'especulació immobiliària per dur-la al Parlament. Amb tot, els ecosobiranistes s'han vist abocats a debatre abans del que es pensaven si es tornen a presentar a les eleccions de bracet de l'espai de Sumar i l'esquerra estatal. Per ara, s'han limitat a dir que aniran a les urnes en "clau balear", mentre que Esquerra Unida ha proposat una candidatura conjunta a les Illes amb Ara Més (la federació de MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa), Podem i Sumar.