Ni puc ni vull callar
La caverna espanyolista (la vella i la nova) fa temps que ha traspassat tots els límits i circula sense control. Les seves mentides, ara escampades amb la potència multiplicadora d'Internet, no són més que la seva manera d'actuar de tota la vida. L'ultranacionalisme espanyol, amb la seva voluntat d'uniformitzar-ho tot, aprofita cada ocasió per treure profit a costa de tot i de tothom.
En les darreres hores ho hem comprovat amb la persecució i assetjament a una professora d'un centre educatiu de Palma. No és la primera vegada que ho fan i, malauradament, no serà la darrera si no ens plantejam de manera seriosa aturar el neofeixisme que es passeja ben tranquil pel carrer, braveja a les institucions, amenaça impunement a les xarxes i assenyala objectius des dels mitjans afins.
La cacera de professors i la politització de l'ensenyament, impròpia d'una societat democràtica, i la culpabilització interessada del col·lectiu docent és una irresponsabilitat davant la qual ni puc ni vull callar.
Els docents treballen cada dia per a formar ciutadans lliures de defensar les seves idees i que sàpiguen respectar les dels altres. Aquesta és la qüestió que no entenen. En el seu model no existeixen la discrepància ni la pluralitat.
Resulta ben curiós que, aquests dies, els primers a defensar la presència d'una bandera a l'interior d'una aula hagin estat aquells que fa uns anys aplaudien la Llei de símbols aprovada pel govern de José Ramón Bauzà. Especialment significatiu és el cas del pare d'un alumne i un dels primers a tergiversar l'expulsió del seu fill amagant una sanció disciplinària amb l'excusa de la bandera. Curiós perquè formava part de l'entorn de l'ara expresident. És un bon exemple de quines banderes molesten a la dreta i quines no.
La qüestió, però, no són les banderes. La qüestió, ara i aquí, és el respecte a la comunitat docent i la denúncia d'uns assenyalaments i amenaces que no poden quedar impunes. Uns fets davants els quals també hem assistit a silencis clamorosos. Silencis letals que, ara, en temps de càlculs polítics i electorals, han resultat ben significatius i clarificadors. Si les paraules i els gestos són importants, també ho són els silencis i els posicionaments poc contundents.
Per això, i per deixar-ho clar, i confiant que els responsables d'aquest linxament injust paguin per les seves accions, tot el meu suport i reconeixement a la professora afectada, i, per extensió, a tots els docents.