Vox i PP, política de l’absurd a Balears
A penes dos mesos després d’haver tancat (en fals) una crisi política i institucional, Vox en causa una segona a les Balears. O reobre la primera, si ho volem dir més exactament. Els mateixos portaveus parlamentaris que en l’altra ocasió es van permetre expulsar sense èxit els seus companys de grup, ara han dimitit dels seus càrrecs després d’haver creat una associació paral·lela al partit, que, coses mai vistes, es diu Avanza en Libertad. En poques hores, els dos dimissionaris varen ser substituïts per dos altres “soldats” (a ells els agrada aquesta terminologia) de la formació, que d’aleshores ençà s’esforcen per fer veure que aquí no ha passat res: “Som un grup compacte”, afirmen. En les dues ocasions s’ha fet veure que s’acabava la brega a toc de xiulet de Santiago Abascal: per a tots els partits d’obediència madrilenya el que es diu a la seu central és definitiu, però per a Vox, a més, és sagrat, perquè per alguna cosa són hereus declarats del nacionalcatolicisme.
La qüestió, com dèiem, és que els moviments budellars de Vox tenen una repercussió directa en la governabilitat de les Balears, perquè el PP hi governa amb el suport de Vox, si entenem la paraula suport com a sinònim de tutela. Vox va votar la investidura de Marga Prohens a canvi de fer firmar al PP un acord de 110 punts que recollien fil per randa tot el programa de l’extrema dreta, i després va votar també els pressupostos de Prohens a canvi de més exigències. Moltes d’elles tenen a veure amb mesures contra la llengua catalana, entre les quals la segregació per llengua dels alumnes de l’ensenyament públic, que ara alguns patriotes catalans abracen també amb entusiasme per salvar el català.
Per altra banda, la deriva il·liberal que han pres les institucions de les Balears en menys d’un any no s’explica només, ni de bon tros, per les imposicions de Vox. Bona part d’aquesta carrera cap al no-res, si no tota, la fa el PP per convicció, i el fet de tenir Vox com a soci li serveix com a justificació, amb l’al·licient de tenir un soci al qual pot encolomar la responsabilitat de les decisions més polèmiques. Vox serveix d’excusa a un PP que mostra el llautó: Prohens i els altres dirigents de la seva confiança pensen que faran més punts davant de la cúpula del partit a Madrid (una altra vegada) com més exagerat i agressiu sigui l’espanyolisme de la seva gestió.
Tanmateix, Vox ha demostrat a bastament ser un soci gens fiable, voluble i inconsistent. La gent de Vox no es pren seriosament les institucions perquè les desconeix (fa dos mesos pretenien expulsar el president del Parlament, a pesar que és de les seves files) i perquè, en darrer terme, és un partit obertament anticonstitucional i antidemocràtic: en aquest sentit, no té comparació possible amb cap altra formació política, per molt que hi insisteixin alguns analistes. Voler dur endavant una legislatura de la mà de Vox és impossible, fins i tot per a polítics amb tan poca estima pel bé comú com el del PP de Balears.
