Contra el turisme

Aquest cap de setmana a l’Ateneu l’Elèctrica de Palma es va presentar el llibre Contra el turismo. ¿Podemos seguir viajando?, del sociòleg francès Rodolphe Christin, editat en castellà per Ediciones El Salmón, una editorial que per molts de nosaltres és editorial de referència perquè, com diuen ells mateixos, “varen néixer a contracorrent dels relats oficials sobre el progrés i el desenvolupament tecnològic”. Aquesta editorial publica assajos crítics sobre el paper de la tecnologia a la societat o les repercussions de la cultura industrial en el món viu. De fet, durant anys varen publicar la revista Cul de Sac, una revista de pensament crític on abordaven de forma monogràfica diferents qüestions com la idea de progrés, la crítica a internet i les noves tecnologies, el qüestionament de la postmodernitat, la relació entre el camp i la ciutat, etc. De fet, fa només una setmana ens visità també Adrián Almazán, amb motiu de la presentació del llibre Decrecimiento: del que al como. del qual és coautor amb Luis González Reyes, i també per participar de la jornada Utopies, col·lapse i emancipació: Imaginaris per sobreviure a la crisi ecosocial juntament amb Júlia Ramírez Blanco i organitzat per l’Associació Curolla. Adrián Almazán havia estat durant molts anys també membre de l’equip editorial de Cul de Sac.

No són les primeres relacions que s’estableixen des de Mallorca amb aquestes iniciatives crítiques –val la pena esmentar les jornades organitzades el 2014 per la llibreria Transitant En defensa del territori, unes jornades enfocades des d’una perspectiva antidesenvolupista i/o antiindustrial– de pensament analític i propostes polítiques. En aquests espais de pensament crític prenen una rellevància important totes aquelles qüestions relatives als imaginaris col·lectius. Això és tot aquell conjunt de valors, normes, històries i símbols que formen part d’una cultura. L’individu de cada època pertany al seu temps i precisament és amb aquesta qüestió/raó amb la qual Rodolphe Christin respon, no sense crítica, que ningú de nosaltres avui no pot defugir de ser turista en el món que habitam. El que pot semblar una afirmació controvertida o que fins i tot podria restar força al plantejament crític del sociòleg és, això no obstant, una afirmació que el situa plenament a l’epicentre del monstre que va despullant al llarg de les entrevistes que recull la primera part del llibre, amb una forta crítica anticapitalista, i entenent el turisme com una de les expressions més peverses d’aquesta ideologia econòmica que ha organitzat la societat global responent a una lògica devastadora, com ja avançava el mateix autor al seu llibre publicat el 2018, Mundo en venta. Crítica de la sinrazón turística. Al llarg d’aquestes entrevistes, l’autor parla de la planificació de l’espai/territori pel desplegament de la indústria turística, parla críticament de com el turisme ha acabat amb l’esperit del viatge, en com el desig de “fugir” de vacances (que no estar de vacances) reflecteix més el món que volem oblidar que no el que volem descobrir, ofegats en unes quotidianitats cada cop més invivibles. Rodolphe parla del turisme com una indústria compensatòria, que manipula i mercantilitza desitjos, imaginaris i evasions que buiden més que no omplen i, evidentment, parla de la transformació/instrumentalització dels llocs i societats que colonitza, convertides en espais receptors de masses de gent i organitzats per servir-ne les necessitats, buidant-los de vida “real”. Ven Paradisos Fake, connectant amb el títol de la XII Trobada Internacional d’Arquitectures col·lectives, que es va fer a Palma el 2019: Antídots per a un paradís 'fake'.

I és que de les problemàtiques del turisme n’hem parlat, en seguim parlant i n’haurem de seguir parlant i fent crítica social per molt temps, vists els darrers anuncis polítics dels nostres governants de torn. Però del que també cal parlar és de com abordar les transicions als mons desitjables des dels mons invivibles que ens ha organitzat el capitalisme caníbal (com diu Nancy Fraser). Rodolphe Christin també s’hi aventura en la segona part del llibre, que és un assaig: Cómo seguir viajando para acercarnos al mundo, escrit durant la primavera de 2023. En aquesta part parla d’una aproximació a la “teoria dels refugis” davant l’expansió d’allò invivible. Parla d’apropar-se a l’aquí, evocant una gran convivencialitat. Parla fins i tot de viatges ecosòfics. I d’aquests coses, de nous llenguatges i de nous relats, de nous imaginaris i de noves formes de pensar i fer, és important també parlar-ne, parlar-los i imaginar-los col·lectivament. Apel·lar a la creativitat que es rebel·la davant el que sempre s’acostuma a donar per fet i sembla esdevenir inevitable.