Tres de jutges i patrimoni cultural

Una. Corria l’any 2014 quan els Amics del Camí d’en Kane van començar a advertir públicament que el pont que travessava el torrent d’Algendar al terme de Binimoti, construït durant la dominació britànica al segle XVIII, amenaçava ruïna. Tres anys més tard van apujar el to de l’alerta: el pont no deixava de deteriorar-se, i en qualsevol moment es podia esfondrar. L’Ajuntament de Ferreries i el Consell insular de Menorca s’hi van interessar, i els tècnics de patrimoni històric del Consell, acompanyats de la Guàrdia Civil, van intentar accedir-hi per comprovar l’estat del pont i fer una proposta d’actuació. La propietat de Binimoti els va barrar el pas: aquí és propietat privada, vostès no poden passar. Però no estava gens clar que el camí fos propietat privada. De fet, hi havia un contenciós en marxa per determinar si era privat o públic –és a dir, patrimoni de tots. El Servei de Patrimoni Històric va demanar permís al jutjat per poder inspeccionar el pont, però el jutge va prohibir al Consell l’accés a aquell tram del camí d’en Kane fins que el contenciós en determinàs la titularitat. El Consell va al·legar, advertint que en qualsevol moment es podia perdre per sempre un bé del patrimoni històric i que era imprescindible apuntalar-lo. Però res, el jutge es va ratificar en el veto, i a més va obligar el Consell a pagar els costos judicials de la part contrària. Pocs mesos després d’aquest auto, com era previsible el pont de Binimoti es va esfondrar. Tothom, tret del jutge, ho va lamentar. El jutge es va equivocar, perquè no vull pensar que un jutge pugui defensar conscientment l’interès d’un privat en detriment de l’interès públic. L’any 2023, un altre jutge va confirmar que el tram del camí d’en Kane al seu pas per Binimoti és de titularitat pública. Però el pont ja no hi és.

Dues. El setembre del 2023, quan la Unesco va inscriure la Menorca Talaiòtica en la llista de Patrimoni Mundial, va assenyalar que el Consell havia d’esbucar el pont de formigó a mig construir a la carretera general davant Rafal Rubí, a causa de l’impacte paisatgístic d’aquesta infraestructura sobre l’entorn de les navetes funeràries d’aquest lloc. Però el nou govern del Consell sortit de les eleccions de maig del 2023, el mateix que va anar a Riad a celebrar i recollir aquest reconeixement, va tirar pel dret i va continuar amb la construcció del pont. El novembre del 2025 la Unesco va emetre un duríssim informe reprovatori de les actuacions del Consell, però el govern insular va fer com si sentís ploure. Les obres han continuat, i avui ja estan quasi acabades. La desfiguració de l’entorn de les navetes és definitiu i inapel·lable. El mal ja està fet. I davant la malifeta, cap fiscal ni cap jutge no han tingut ni tan sols la pensada d’obrir diligències per si es podria haver lesionat la integritat del patrimoni històric, que és el patrimoni de tots. Ni una paraula, ni una petició d’informació. La justícia no pot al·legar ignorància. El tema del pont de Rafal Rubí ha sortit a tots els mitjans de comunicació. Per omissió, han ignorat les directrius explícites de la Unesco, han avalat les actuacions d’una administració que compromet la declaració de Patrimoni Mundial, i de rebot han afavorit un negoci particular: l’agroturisme veí, ves per on, és el gran beneficiari de tenir una entrada directa a peu de carretera.

Tres. Dia 1 de juliol del 2025 l’Ajuntament de Ciutadella va fer un pas decidit cap a la recuperació de la plaça del Born per a la ciutadania, complint amb un compromís electoral dels partits que formen el govern municipal: eliminar els aparcaments i convertir la plaça en una zona de passeig. Però aquesta mesura, que ha donant vida al Born i ha estat aplaudida a tot Menorca, ha durat poc més d’un any. Un grup d’empresaris de la zona va dur el cas als tribunals al·legant que la retirada dels vehicles perjudicava els seus negocis. El juny del 2026 la Justícia va fallar a favor dels empresaris. L’Ajuntament hi va recórrer, però els jutjats han obligat la Sala a aplicar la resolució immediatament. Dia 21 de setembre els cotxes van tornar a la plaça. Els jutges han considerat tranquil·lament que restituir el trànsit no causa cap perjudici a l’interès públic. Han fallat a favor dels interessos privats que fan el negoci damunt un espai públic, i en contra del gaudi compartit d’aquesta plaça per part de tota la ciutadania. Estam parlant d’un dels espais monumentals i patrimonials més rellevants i significatius de Menorca. Els cotxes i els negocis són cosa d’avui en dia, i són de gent particular. La plaça i el patrimoni històric que conté són patrimoni de tots. Els menorquins no hem heretat dels nostres avantpassats ni els cotxes, ni les terrasses dels bars, ni les botigues de souvenirs, ni les oficines bancàries, ni cap dels altres negocis que hi ha a la plaça. Hem heretat una plaça pública que testimonia alguns dels moments més importants de la nostra història remota i recent. Però es veu que açò compta poc o gens als ulls cecs de la Justícia.

Potser seria hora que la Judicatura canviàs el seu símbol tradicional: en lloc de sostenir una balança, la Justícia podria aguantar un senyal de pàrquing, o un rètol de propietat privada. Almenys viuríem més d’acord amb la dura realitat i no ens faríem tantes il·lusions. Quan la justícia, per acció o per omissió, decideix que el bé comú no és més que un obstacle molest per als negocis de qualsevol particular, costa molt creure en la imparcialitat, l’equanimitat o simplement la bona fe.